La cultura de la violència

Si vis pacem, para bellum. O traduït al català, “si vols la pau, prepara’t per a la guerra”. Aquesta és la màxima llatina que dóna nom a la que probablement ha estat la bala més fabricada i utilitzada a escala mundial: la 9 mm. Parabellum. Als europeus (sí, del Pirineu cap avall encara som europeus, ni que sovint ens encaparrem a intentar-ho desmentir en base a fets) ens costa entendre l’ús i abús que fan els americans de les armes de foc.

Personalment, què voleu que us digui, jo no l’entenc. No m’agrada gens aquest pensament que justifica que una arma et fa més fort (en temps de pau, s’entén), o menys vulnerable, que pel cas és el mateix. No el comparteixo, ni puc estar-hi d’acord. I em costa acceptar que la solució als problemes públics i privats agafi la forma d’un reguer de milers de cadàvers escampats cada any pels carrers de les ciutats americanes. Crec que s’han begut l’enteniment, i que han perdut qualsevol respecte a la vida humana; que viuen amb por -una mala consellera, com tantes- fins al punt que a partir d’ara els joves universitaris podran portar una arma de foc per anar a estudiar. No entenc res. Del dret a la legítima autoprotecció a la paranoia hi ha només un petit pas.

[pullquote]Del dret a la legítima autoprotecció a l’extrem de pretendre arreglar-ho tot a hòsties, en definitiva, també hi ha només un petit pas[/pullquote]Molt em temo que el President Barack Obama ha fracassat definitivament en el seu intent de restringir l’ús i la tinença de les armes de foc. I molt em temo que això no ha estat només per les immenses pressions dels lobies armamentístics -que també-, sinó sobretot a causa d’una cultura de la violència sobre la qual es fonamenta i creix la societat americana. Del dret a la legítima autoprotecció a l’extrem de pretendre arreglar-ho tot a hòsties, en definitiva, també hi ha només un petit pas.

Els europeus som diferents. En general tendim a arreglar-ho tot amb paraules -per gruixudes que siguin-, que a diferència de les bales tenen la gran virtut de no provocar danys irreversibles sobre el cos humà del receptor. I no serà perquè no tinguem accés a les armes, de fet, doncs qualsevol objecte quotidià es pot convertir en una arma mortal si així ho decidim: des d’un simple bolígraf amb el qual poder assassinar una persona, fins a un vehicle qualsevol amb el qual es pot provocar una mortaldat, com ens han demostrat aquests desgraciats mentals de l’ISIS. O no diguem dels garatges dels pagesos, on qui més qui menys hi tenim material suficient -i comprat de manera perfectament legal- per a poder fabricar uns artefactes explosius que riu-te’n tu dels cotxes bomba que posaven els assassins d’ETA… Des de ganivets de mil i una formes i mides fins a destrals de dues mans, per entendre’ns; des de gasolina i un encenedor fins a productes fitosanitaris amb els quals iniciar una petita guerra química contra qualsevol… En definitiva, doncs, que si en general som pacífics no és pas perquè no puguem ser violents, sinó perquè hem decidit deliberadament ser pacífics. Vet aquí la diferència essencial entre nosaltres i els americans.

Personalment, sóc dels qui utilitzen la paraula. M’agrada portar-la fins al límit, sí, i descobrir cada dia les noves possibilitats que m’ofereix. M’agrada treure’n el màxim suc, i utilitzar-la com a eina -i també com a arma- per a construir una societat millor. Una arma prou dura i violenta per a poder combatre els corruptes i els nous feixistes, sí, però també una arma prou selectiva, sensible i al mateix temps humana com per poder deixar a l’adversari la possibilitat de defensar-se i exposar els seus arguments per a intentar-me convèncer.

Tirant-me pedres al terrat, us seré sincer, he de dir que sovint fracasso, perquè els corruptes i els feixistes no volen gaudir de l’ús de la paraula, sinó que -com sempre han fet- intenten imposar el silenci. Però jo -que sóc perseverant- hi insisteixo.

En definitiva: si he d’escollir entre el soroll de les bales o el poder de les paraules, ho tinc clar. Sempre ho he tingut clar, de fet. Perquè cap paraula perduda no ha matat mai a ningú, i perquè cap bala ha estat capaç de convertir aquest món en un espai col·lectivament millor. Una bala 9 mm. Parabellum? No, gràcies. Millor un diccionari Pompeu Fabra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.