Descobreixen una molècula clau en la lluita contra infeccions de transmissió sexual en dones

La partícula participa en la resposta immunològica de la mucosa genital femenina

Proteina ITGAX o CD11c
Proteina ITGAX o CD11c. Foto: Emw (Own work) [CC BY-SA 3.0] / Wikimedia Commons

Un grup d’investigadors de l’institut de recerca de Can Ruti ha identificat una molècula que, a diferència del que es creia fins ara, participa activament en els mecanismes de resposta immunològica de la mucosa genital femenina derivats d’una infecció de transmissió sexual. El descobriment del Grup d’Immunologia de les Mucoses de l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) liderat per la doctora Meritxell Genescà, converteix aquesta molècula en un marcador indirecte idoni a l’hora d’avaluar vacunes per a les infeccions de transmissió sexual, a la vegada que obre les portes a noves estratègies terapèutiques. Actualment hi ha identificades més d’una trentena d’infeccions de transmissió sexual, entre les quals n’hi ha de tan conegudes com el VIH, el papil·loma, la gonorrea, la sífilis, la clamídia o trastorns com la vaginosi bacteriana.

Tot i que moltes de les infeccions de transmissió sexual es poden curar, també n’hi ha que passen desapercebudes i és per això que els investigadors consideren molt important el descobriment de la molècula per al desenvolupament de tractaments de prevenció que puguin tallar la cadena de transmissió i reduir el nombre de contagis.

En concret, l’estudi en que s’ha basat la investigació ha identificat diverses molècules que són clau en la migració o desplaçament de les cèl·lules del sistema immunitari cap als teixits infectats en el primer moment del contagi. Una d’aquestes molècules és la que identifica uns tipus de cèl·lules poc habituals a la sang però que tenen una gran capacitat immunitària.

El descobriment és significatiu perquè, fins ara, aquesta molècula, anomenada ‘CD11c’, s’utilitzava per identificar un altre tipus de cèl·lules, però no la ‘T’, que fins i tot sovint s’excloïa de l’anàlisi. L’estudi, però, ha demostrat que les cèl·lules ‘T’ que expressen aquesta molècula ‘CD11c’ tenen més capacitat de desplaçament en el teixit genital femení.

L’estudi s’ha dut a terme amb el suport d’una de les beques que la Fundació Dexeus Salut de la Dona concedeix anualment per impulsar projectes de recerca clínica així com també del programa Marie Curie de la UE i del Ministerio de Ciencia e Innovación a través del Instituto Carlos III. – ACN Badalona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.