Miquel Llorens: un pioner del vi al Priorat

Maria Lluïsa i Montse Campàs

El 15 de setembre de 1876 naixia al Lloar Miquel Llorens Tarragó. De la seva educació se’n van fer càrrec Ceferino Tarragó i Maria Bargalló que, per dir-ho d’alguna manera, se’l van afillar. El primer era oncle i padrí seu i el matrimoni no havia tingut fills. De retorn d’un viatge que féu a Cuba, Ceferino va decidir que Miquel ingressés al Liceu Poliglota de Barcelona (1). S’hi va graduar com a Perit Mercantil el curs 1893-94 com en dóna fe l’orla que encara conservem. Com explicava ell mateix, la figura del director anglès fou clau en la seva educació i d’ell va aprendre una actitud liberal i més oberta.

Estudiar allí va suposar un important esforç econòmic per a Ceferino i Maria. Per fer-nos una idea, cal tenir en compte que per poder anar a Barcelona, havien de desplaçar-se en mula de la Vilella Baixa fins a Reus on agafaven el tren cap a Barcelona. Malgrat tot, allí va cursar estudis mercantils entre 1891 i 1894.

Cal Patronil (la Vilella Baixa)
Cal Patronil (la Vilella Baixa)

Un cop acabats aquests estudis, i ja interessat pel món de la viticultura donat que les terres de la seva família adoptiva es dedicaven al conreu de la vinya (finques del Montalt i del mas Camperol) i va cursar estudis a Vilafranca del Penedès. Aquests coneixements li van fer entendre que el Priorat, amb els seus microclimes i la seva llicorella, podia produir vins de gran qualitat. I va decidir, juntament amb el seu oncle, de dedicar-se a l’elaboració de vins i a la seva comercialització amb una marca pròpia, esdevenint un dels pioners, al Priorat, en aquest camp perquè la immensa majoria de vinicultors venien el seu vi a comerciants i no el comercialitzaven directament. La imatge present a les etiquetes és la de la torre del Molí de la Petronila situat a la Vilella Baixa, un antic molí que van reconvertir en celler. Tant el molí com el Mas del Camperol que es va fer construir, i que reflecteix en la seva arquitectura la seva estada a Cuba, encara existeixen.

Fou així com el 1902 van aparèixer els seus primers vins de qualitat i marques pròpies: el Priorat Castell Montsant (vi especial de taula), el Priorat Superior (vi de taula), el Priorat Extra (vi ranci)… A més dels seus raïms, comprava verema (garnatxa concretament) a Bellmunt, la Vilella Baixa i altres pobles i també venien vi a altres vinicultors com a la Casa Muller, els Violet, a Barbier…

A principis de 1917 ja devia pensar a enregistrar els seus vins al Registre de la Propietat a Madrid, ja que en una de les moltes llibretes de notes que es conserven apareix anotada l’adreça de l’oficina on dirigir-se. Ho va aconseguir i les seves marques foren reconegudes al Butlletí Oficial de la Propietat, número 773 de maig de 1918.

Etiqueta d’un dels primers vins de Miquel Llorens

Instal·lat a Falset, es va casar amb Josefina Anguera Llebaria (2) i del matrimoni naixeren tres filles, Josefina (1908), Lluïsa (1911) i Maria (1923), casada amb Joan Pi Gomis. Fou un dels socis promotors de la cooperativa d’aigües que es va impulsar a partir de 1922 amb la finalitat de portar aigua a Falset i construir un sistema de distribució per les cases, essent nomenat gerent de la cooperativa pel seu talant dialogant i per ser una persona respectada per tots els grups socials. Pel seu catalanisme i el seu amor a la llengua catalana va ser empresonat, juntament amb els que havien signat el document, durant la Dictadura de Primo de Rivera per demanar l’ús del català a l’escola i als pregons de l’Ajuntament (3).

Mas de l’Anguera (entre Bellmunt i Falset)

Admirador de Cambó i d’idees conservadores va ser alcalde de Falset entre l’1 de gener de 1934 i el 15 de març de 1936. El segon alcalde elegit en unes eleccions democràtiques. Ara bé, si tenim en compte que va ser elegit quan ja s’havia aprovat el vot femení per les corts de la II República, podríem dir que va ser el primer alcalde democràtic segons els paràmetres actuals.

El 1938, ja en plena guerra civil, va ser empresonat per les seves idees. D’altra banda, la guerra i els aldarulls del període van perjudicar, i molt, el seu negoci, ja que els va ser confiscat el Mas Anguera, el mas del Camperol i el magatzem del vi. Tot plegat agreujat pel fet que el seu gendre, Lluís Campàs i Gener, va ser assassinat (4).

Miquel Llorens Tarragó

Aquests esdeveniments van engegar enlaire el negoci vinater. Les seves filles Lluïsa i Josefina i les seves nétes Maria Lluïsa i Montserrat, òrfenes de pare i filles de Josefina, van passar uns mesos de la guerra a la Vilella Baixa, on van ser acollides molt bé pel fet d’haver estat una família perseguida, rebent el suport i afecte de molts en aquells moments tan difícils. Va destacar la família de Joaquim Fort, la seva dona Marieta i les seves filles Lola, Baltasana i Maria Rosa.

Miquel Llorens va morir el 1957. La seva filla Josefina va seguir al front del Mas Anguera on va mantenir un petit celler de vi ranci. De tots els fets esmentats en poden donar testimoni la seva filla Maria, els seus néts i netes Maria Lluïsa i Montserrat Campàs Llorens i Joan, Josep Maria, Miquel, Montse Pi i Llorens.

(1) Situat a la Rambla de Catalunya, es tractava d’un col·legi no confessional de gran prestigi i considerat com una institució de la burgesia on, entre d’altres, van estudiar Lluís Companys i Francesc Layret amb qui és possible que coincidís.
(2) Hereva del mas Anguera i, per tant, una important propietària que segons la contribució rústica de 1928 tributava per terres valorades en 1367,67 pessetes. Arxiu Històric de Tarragona, Fons Delegació Provincial d’Hisenda, Sèrie Contribucions, Expedient 575.
(3) Es pot trobar notícia, poc clara, d’aquest episodi a: ACPR, Fons Ajuntament de Falset, Actes de l’Ajuntament, 27.II.1930.
(4) Toni Orensanz en el seu llibre L’òmnibus de la mort: parada Falset documenta abastament l’episodi del seu assassinat.

La secció “Històries del Priorat” de Segle21.cat està coordinada i supervisada per Pere Audí Ferrer.

Anuncis

Una resposta a “Miquel Llorens: un pioner del vi al Priorat

  1. Una historia molt interessant de la nostra terra. Tant de bò algún dia, si encara no s´ha fet, algú arrivés a escriure una “Historia de Priorat”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.