El documental "Jaume Arnella, el joglar" es presentarà a Cornudella per Festa Major

Dirigit per Agustí Corominas, el documental repassa l’itinerari vital de Jaume Arnella, que va viure al Priorat durant la segona meitat de la dècada dels 70

Jaume Arnella a Siurana
Jaume Arnella a Siurana. Foto: Joan Corbera

“Deu vos guard a tothom, em dic Jaume i em dedico a cantar històries i romanços i cançons”. Així comença el documental Jaume Arnella, el joglar, dirigit pel granollerí Agustí Coromines, on es repassa la trajectòria de Jaume Arnella, l’últim romancer en actiu dels Països Catalans. El treball, de poc menys d’una hora de durada, comprèn un període de temps que va des dels anys 70 fins a l’actualitat, i és el fruit de les converses amb el protagonista i també amb gent del seu entorn com el popular metge Eduard Estivill, que va ser membre del Grup de Folk; Joan Soler i Amigó, escriptor i expert en la recerca de cultura popular, Jordi Fàbregas, director del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) o l’acordionista Carles Belda, amb el qual Jaume Arnella ha actuat en més d’una ocasió.

Als testimonis orals s’hi afegeix molt material d’arxiu, sobre el moviment folk o el treball de camp que va fer a Cornudella de Montsant durant la seva estada durant la segona meitat de la dècada dels 70. El documental també situa la trajectòria d’Arnella en els moments polítics més importants del país, com la transició política —Arnella ja vivia a Cornudella quan va morir Franco: “al vespre vaig obrir el balcó de casa i vaig fer un bon toc de gralla a tall de celebració”— o la lluita per l’Estatut, entre altres.

En el film, que comença i acaba a Granollers, tenen un tractament especial els espais i llocs que han estat importants en la seva vida: Barcelona, Beget, Cornudella, el Camp de Tarragona, Sant Privat d’en Bas, Ripoll, Gallecs o Santa Eulàlia de Ronçana, on viu actualment. A vegades el documental és un itinerari, amb el protagonista arribant a un poble per retrobar-se amb persones que l’han ajudat en la seva recerca d’històries, i altres vegades es fa un tractament més íntim, entrevistat al seu estudi. L’equip de gravació va estar al Priorat el setembre del 2015. Va estar a Cornudella, Sant Joan del Codolar, Siurana i la Morera.

Hi han previstes algunes passades del documental per televisió (a la tardor es projectarà a TV3), però el que fa més il·lusió tant a Jaume Arnella com a Agustí Corominas és “projectar-lo en els pobles per on hem passat”, comenta el director.

L’estrena de Jaume Arnella, el joglar va tenir lloc el 17 de març d’enguany al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de la vila de Gràcia. La presentació va començar amb una benvinguda musical amb Ferran Martínez, a l’acordió; Toni Oró, al clarinet i Rafel Sala al violoncel. Seguidament Jordi Fabregas, Joan Solé Amigó i el mateix Agustí Corominas van dirigir unes paraules als assistents. Els parlaments van donar pas a Ferran Martínez i Blanca Mostaza, que van protagonitzar l’esperat Ball d’homenatge, una dansa basada en la polca del Ball de Gitanes de Sant Celoni, creada per Joan Serra amb música de Jaume Arnella, inclosa en el romanço que Arnella porta cantant més de trenta anys en homenatge al maqui Quico Sabaté, mort a Sant Celoni el 1960.

Jaume Arnella i el Priorat

Arnella va viure en un Priorat molt diferent de l’actual. El dels anys 70 del segle XX. Una comarca deprimida, semi oblidada pels que no eren autòctons i, com la resta del país, en blanc i negre. El barceloní exemplificava la conjuntura que es vivia en una entrevista en aquest mateix digital l’any passat: “Hi havia qui deia que [la comarca] no podia sortir-se’n per si sola i que l’única solució era que vingués un alemany i que ho comprés tot. I fins i tot reclamava posar una cadena al Coll d’Alforja perquè es veiés ben clar que aquest era un ‘terreno‘ proscrit i deixat de la mà de Déu”.

Per sort, a mitjans dels 70, amb la mort del dictador Franco els flaires de democràcia van aportar una mica de color. A Cornudella de Montsant Jaume Arnella va coincidir amb la creació de la colla castellera Brivalls de Cornudella (1976-1985), la qual va viure de primera mà, i encara més, en va ser un dels principals impulsors. Com tancant el cercle, l’1 novembre 2012 va ser convidat a inaugurar, juntament amb l’etnòleg Salvador Palomar, una exposició de fotografies antigues dels Brivalls, dins els actes de celebració del 30è aniversari del primer 3de7 de la colla (1982), actes que finalment van portar a la refundació de la colla pocs mesos després.

Jaume Arnella
Jaume Arnella a Granollers. Foto: Youtube / Associació Cultural Granollers

Ha plogut molt des d’aquells anys 70 que l’últim romancer en actiu dels Països Catalans va conèixer vivint al Priorat. Però Arnella mai hi ha trencat els seus vincles i també coneix la comarca del segle XXI de primera mà. L’ha continuat visitant en nombroses ocasions, especialment Cornudella de Montsant. En els darrers anys, el 2006 va ser el pregoner de la Festa Major; l’agost del 2009 va oferir un concert al teatre La Renaixença, dins els actes del ‘Gaudeix del Parc en família’ organitzats pel Parc Natural de Montsant; i l’any passat va participar al festival En Veu Alta (EVA) a Pradell de la Teixeta. I òbviament, recentment va tornar per participar en la gravació del documental del qual és protagonista.

Agusti Corominas i Jaume Arnella al programa “Mans” de Catalunya Ràdio

En una entrevista al programa ‘Mans’ de Catalunya Ràdio, el director Agustí Corominas afirma que “fer aquest documental ha representat, sobretot, conèixer més al Jaume Arnella, és el que més m’ha impactat. Treballar amb ell ha estat un plaer, és una persona encantadora”. “Tenia moltes ganes de fer-lo, sobretot per explorar, identificar-me, posar en relleu en el nostre temps la figura del Jaume. Jo crec que és una figura molt interessant en el moment actual, una figura que ha defugit dels grans mitjans, dels grans escenaris, i sempre s’ha mantingut al costat de la gent, fidel al poble, fidel a escoltar les històries de la gent i fidel a fer cantar a la gent”. El director granollerí explica que el documental “és un itinerari que comença caminant i acaba caminant”. “És el camí de la seva vida, en el qual anem descobrint diferents facetes de Jaume Arnella. Des de la seva faceta de trobador, la seva faceta de romancer, la seva faceta de passar pels pobles de Catalunya recollint cançons dels vells cantadors que si no s’haurien perdut de totes maneres […] quan acaba el documental ell continua caminant”.

Per la seva banda, Jaume Arnella comentava que tot l’enrenou causat pel documental i la seva presentació al CAT li venia “una mica gran”, i que “les coses no les he fet sol” referint-se a que considera el documental “un homenatge a més gent amb qui hem fet coses, alguns que surten al documental i d’altres que no, però que jo sé qui són”. I posa l’exemple de quan vivia a Cornudella de Montsant: “allà hi havia tota una vida, i uns castellers que van sortir aleshores i ara continuen”. De totes maneres, no amaga la seva il·lusió pel resultat del treball, amb un toc d’humor: “apreto molt l’estómac, perquè no estic acostumat a veure’m tant, vull dir que jo ja m’agrado molt, però tant no ho sé”.

L’estrena al Priorat

“Jaume Arnella, el joglar” s’estrenara al Priorat el diumenge 21 d’agost a les 21,30 hores, en un acte enmarcat en la Festa major de Cornudella de Montsant. Comptarà amb la presència de Jaume Arnella i el director Agustí Corominas. La projecció tindrà lloc a l’envelat de les festes, a la plaça de les Bodegues. En finalitzar tindrà lloc un col·loqui.

El documental acaba amb la cançó “Sé que vénen pels camins”, de Jaume Arnella i Joan Soler Amigó (1968):

Sé que vénen pels camins
i que canten primavera.
Són els homes d’un país
i és el vent de les carenes.
Mira si n’alcen de pols,
deixen enrere les penes.
Vénen d’una mar de plors,
dels bardissars de la guerra,
de l’arena de la fam,
de la grisor de la cendra.
No són raïm de vi dolç,
no són gra d’espiga tendra,
han madurat al celler
i a la tina de les penes.
Porten flor d’ametller als ulls
i a les mans roses vermelles,
porten garbes a les mans,
ja no porten escopetes.
Els han llaurat amb diner
damunt les pròpies esquenes,
ells vivien espremuts
i ells són ara els qui veremen.
Homes i dones i nens
de pell blanca i de pell negra,
el preu que han pagat, la sang,
la seva herència, la terra.
Ja és temps, ja és temps d’arribar,
ja és temps de deixar la cleda;
el sol, el sol ja és prou alt
i l’esperança acomplerta.

El documental és una producció de l’Associació Cultural de Granollers, Metròpoli vídeo films i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Escrit i dirigit per Agustí Corominas, amb imatges de Sergi Masó i Anna Entraigas, so de Joan Corbera i Josep Codina, documentació de Rosa Murtra i edició de Llorenç Torrades. Compta amb el suport de l’obra Social “la Caixa” i Vallès Oriental Televisió. El projecte es va finançar mitjançant una campanya de la plataforma de micromecenatge “Verkami” que va acabar el 8 de juny de 2015. Es necessitaven 12.000 euros i se’n van aconseguir 13.325, procedents de 250 mecenes que van fer aportacions de 25, 50, 75, 100, 200 o 500 euros.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.