Les excavacions de la catedral també descobreixen una plaça pública, els vestigis més rellevants trobats fins ara de la ciutat romana de Dertosa, molt documentada però poc verificada fins a l’actualitat
Els arqueòlegs que treballen en les excavacions del solar de davant de la catedral de Tortosa han descobert un tram de muralla de la Dertosa romana, dels volts del segle V, de l’etapa tardo-romana. Es tracta d’una secció de 40 metres de llargada per 3 d’alçada. També han exhumat part d’una plaça pública de l’etapa Alt-Imperial, del segle I o II, que podria estar vinculada al Fòrum, del qual es van trobar indicis dins de l’actual edifici de l’Hospitalitat del Bisbat de Tortosa. Més enllà d’alguna paret de cases particulars o restes del món funerari, mai abans s’havia trobat cap vestigi tan important de l’antiga Dertosa i ha estat qualificat de “sorprenent, extraordinari o espectacular” pel coordinador de les excavacions, Jordi Diloli. També hi ha al solar restes medievals o andalusines. L’Ajuntament de Tortosa ha entomat el repte de preparar un projecte per aquest espai que posi en valor les troballes però ja preveu que requeriràs “més cost i més temps” construir la nova plaça que obre la catedral al riu.
Dertosa, l’antiga Tortosa romana, és molt coneguda pels experts a través dels textos i dels documents però poc per l’arqueologia. Fins ara les troballes no havien passat de fragments de domicilis particulars o de restes funeràries en alguns treballs dels carrers del nucli antic de la ciutat. Per aquest motiu, el tram de muralla romana exhumada ha estat qualificada de troballa “espectacular” perquè es servirà per materialitzar per primer cop un espai públic “de primer ordre”, en aquest cas un element defensiu, i transforma les “intuïcions” en certificacions de gran rellevància científica i històrica.
També de l’època romana ha aparegué una plaça monumental feta amb opus caementicium – o betó romà, una pedra sense tallar, tipus obra feta de morter i pedres de tot tipus de runa que té l’aparença del formigó-. Diloli ha detallat que també han aparegut uns dipòsits adossats a la muralla propera a la plaça que no saben què signifiquen – estan folrats també amb opus caementicium. És una plaça que molt possiblement s’ha de posar en conjunt amb les troballes efectuades a l’Hospitalitat, l’edifici adjacent a l’espai on s’excava, on va sortir un podi possiblement d’un altre edifici monumental que pot ser un temple o el Fòrum romà. “Estaríem davant un conjunt públic importantíssim de la ciutat que miraria de cara al riu”, ha dit el professor.
Diloli ha explicat que mantenen obert el debat si en aquesta època romana Alt-Imperial hi havia una muralla que tancava la ciutat davant del riu Ebre o si eren els edifici públics els que feien de façana davant del riu. “Ho hem d’acabar d’aclarir a mesura que avancem amb l’excavació. Ara sabem que al segle V i VI, en època romana tardo-antiga, la ciutat necessita ser tancada, possiblement per perills externs o una necessitat defensiva i es construeix el gran tram de muralla –que ara s’ha descobert-“, ha detallat el coordinador dels treballs arqueològics.
Els vestigis apareguts certifiquen que la muralla romana es va aprofitar més tard, en època islàmica, en la Turtuxa de segle IX i X, quan Tortosa es converteix en un dels enclavaments més importants del nord d’Al-Andalus. En aquesta etapa es reconstrueix alguns espais en aquesta façana fluvial i s’amplia la muralla, aixecant-la encara més, per tancar la ciutat per la zona de l’Ebre. Seguint l’ordre cronològic, els arqueòlegs també han trobat una altra muralla del segle XIV i XV, fortificacions i tancaments que es van adossant en aquest sector, així com recintes, possiblement lligats als accessos al riu i espais d’emmagatzematge. Segons Diloli, les troballes encaixen amb les necessitats de la ciutat pels seus enfrontaments bèl·lics entre els anys 1300 i 1400.
Més enllà de l’època medieval, El coordinador de les excavacions ha detallat que s’han trobar les restes “naturals d’una ciutat viva”. “Tenim remodelacions, espais oberts, llocs d’enterrament, cases noves, reconstrucció de places i així fins a l’actualitat (en aquest espai s’hi va enderrocar a la tardor el conjunt d’habitatges que estava construït davant la catedral). L’espai ja va ser sondejat pels arqueòlegs, per encàrrec de l’Ajuntament de Tortosa, per intentar determinar la rellevància de les restes que s’hi podien amagar abans de redactar el projecte del nou espai públic projectat en aquesta zona pel consistori. “Al desembre es va fer un primer sondeig i es van detectar indicis que era un espia on es seqüenciava bona part de la història de la ciutat però no esperàvem trobar un tram tan important de muralla romana i tan ben conservada”, ha dit Diloli.
El professor de la URV ha explicat que fins al setembre es redefiniran els espais on ha paregut la plaça alt-imperial i seguir excavant per sobre d’ella en el nivell de restes tardo-romanes. També es definiran els espais de la muralla romana per delimitar-la i veure els trams en els quals està més ben conservada “per tenir una bona visió i decidir com es presentà i què s’hi fa”.
Dimensió del projecte
L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, molt satisfet per la “constància física” de la Tortosa romana que s’aconsegueix amb la troballa de la muralla, ja ha avançat que la rellevància de les restes aparegudes al solar que s’excava davant la catedral pot fer encarir i allargar el projecte de l’espai públic que s’ha de construir en aquesta zona. “Hem d’adaptar-nos a les diferents situacions, un dels objectius de les excavacions era veure si condicionava o no el projecte”, ha recordat Bel.
De moment, un cop acabades els excavacions al setembre, es crearà un grup de treball “informal” entre el Departament de Cultura, l’Ajuntament i els arqueòlegs per determinar quin és el disseny que es pot projectar al solar. Es preveu encarregar-lo al mes d’octubre i es concretarà llavors si es mantenen els terminis de tenir l’espai enllestit el darrer semestre de 2017. – ACN Tortosa.
Cornudellaweb / PrioratDigital / Segle21.cat 1998-2017 