Un nou fàrmac experimental contra l'Alzheimer mostra resultats sense precedents

L’assaig clínic suscita dubtes entre els investigadors, donat que el medicament ha frenat la progressió de la malaltia en un 15% dels pacients: només en els quals no havien estat tractats amb altres fàrmacs contra aquest mal

Els fàrmacs que s’han comercialitzat fins ara contra l’Alzheimer són només pal·liatives. Foto: Meritxell García

Aquest passast dimecres a Toronto (Canadà) s’han presentat els resultats d’un assaig clínic per l’Alzheimer que, encara que han estat negatius, podrien resultar prometedors. El producte avaluat es diu LMTX i actua sobre la proteïna tau, que forma cabdells en el cervell i aniquila neurones. El medicament ha frenat la progressió de la malaltia en un 15% dels pacients: només en els quals no havien estat tractats amb altres fàrmacs contra aquest mal. Per provar la seva veritable eficàcia faran falta nous assajos. El nou fàrmac contra la malaltia d’Alzheimer no ha aconseguit frenar el deteriorament cognitiu dels pacients com s’esperava que ho fes, però ha cridat l’atenció dels investigadors que esperaven amb impaciència les conclusions del seu primer assaig clínic de fase 3 a gran escala . Si bé el medicament no va complir els seus principals objectius, el fàrmac va funcionar per a un subgrup de pacients -el 15% dels participants de l’estudi- que ho van prendre com a única teràpia contra la malaltia, sense combinar-lo amb altres ja existents.

Els resultats es van presentar dimecres a la Conferència de l’Associació Internacional d’Alzheimer, a Toronto (Canadà), i encara que van ser decebedors, també van deixar oberta una porta a l’esperança.

“L’interessant de l’estudi és que pot haver-hi un fàrmac més que algun dia arribi a la clínica”, explica Jesús Ávila, científic del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa i un dels principals experts en les bases moleculars de l’Alzheimer a Espanya. Per la seva banda, Daniel Alcolea, investigador de la Unitat de Memòria al servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona, coincideix que qualsevol resultat favorable ha de ser motiu d’esperança, però aclareix que “amb els resultats d’aquest estudi no es pot afirmar que el fàrmac sigui eficaç, de moment “.

El medicament, anomenat LMTX i desenvolupat per TauRX Therapeutics, és el primer creat per desfer els cabdells de proteïna tau que es formen en el cervell, i que són característics de la malaltia. En el grup d’individus que van rebre LMTX com a únic tractament es va alentir la progressió de la malaltia, mesurada a través de tres tipus d’avaluacions: cognitiva, funcional i del grau d’atròfia cerebral, detectada amb ressonància magnètica.

No obstant això, l’altre 85% dels participants de l’assaig, que havia rebut un altre fàrmac addicional ja existent contra la malaltia, no va obtenir resultats positius. La companyia té previst sol·licitar l’aprovació del fàrmac com monoteràpia.

Científics independents d’aquest estudi es mostren prudents a l’hora de valorar el nou assoliment. És el cas d’Alberto Lleó, cap de la Unitat de Memòria del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, que es troba en el congrés. “Els resultats són esperançadors, però realment cal tenir en compte que només s’observen en monoteràpia i que l’estudi en global cal prendre-ho com negatiu”. Àvila també ressalta els punts flacs de l’assaig: “És estrany que no sigui efectiu en pacients que hagin provat altres fàrmacs, aquí sembla estar el principal problema”.

Ningú entén els perquès

L’assaig clínic de fase 3 -la etapa d’experimentació prèvia a què es legalitzi la seva comercialització en farmàcies- va comptar amb 891 pacients amb Alzheimer en grau lleu o moderat. Als participants se’ls va assignar de manera aleatòria o bé una dosi baixa del fàrmac, o bé una dosi alta, o un placebo. De tots ells, només els que van provar el LMTX i no havien pres altres fàrmacs contra l’Alzheimer van mantenir pràcticament intactes les seves funcions cognitives durant els quinze mesos que va durar l’assaig, segons va explicar al congrés Serge Gauthier, director de la Unitat d’Investigació de l’Alzheimer de la Universitat McGill i investigador principal de l’estudi.

[pullquote]Només els que van provar el LMTX i no havien pres altres fàrmacs contra l’Alzheimer conservar les seves funcions cognitives durant quinze mesos d’assaig[/pullquote]”Com a metge veig cada dia a pacients d’Alzheimer, a les seves famílies i els seus cuidadors, i comparteixo la seva desesperada necessitat d’un producte terapèutic, però per ara només tenim tractaments que pal·lien els símptomes. En un camp ple de fracassos d’altres candidats a fàrmacs, i on no hi ha hagut cap avanç terapèutic pràctic en més d’una dècada, estic entusiasmat amb la promesa que representa LMTX per a aquests pacients “, afegeix Gauthier en un comunicat.

Per Claude Wischik, professor de Psiquiatria a la Universitat d’Aberdeen (Escòcia) i cofundador de TauRX, “potser el més important d’aquests resultats és que donen suport a la investigació dels cúmuls de proteïna tau com a via de desenvolupament de fàrmacs molt prometedors”. No obstant això, el propi Wischick reconeix que no són capaços de comprendre la raó per la qual LMTX només funciona quan es pren sol i no és efectiu en combinació amb els tractaments disponibles per a la malaltia d’Alzheimer. Aquesta és una de les principals raons que desperten l’escepticisme d’altres especialistes, reticents a difondre missatges d’entusiasme, com publica el diari nord-americà New York Times.

Una malaltia que avança en silenci

La major part dels assajos que s’han dut a terme contra la malaltia d’Alzheimer atacaven l’acumulació de proteïna beta-amiloide, que forma plaques en el cervell dels pacients. Cap d’aquests productes ha tingut èxit. Els fàrmacs que s’han comercialitzat són només pal·liatius: redueixen de manera temporal els símptomes, sense frenar el mecanisme subjacent que provoca la malaltia.

Cabdells neurofibril·lars en l’hipocamp d’una persona gran amb Alzheimer. Imatge: Wikipedia

Per això algunes empreses farmacèutiques han començat a investigar l’acció de tau, una altra proteïna que, quan es comporta de manera anormal, forma agregats en el cervell que s’expandeixen i aniquilen a les neurones. LMTX és un antiagregant de tau el mecanisme d’acció consisteix a desfer els cabdells neurofibril·lars que genera aquesta proteïna. “Haurem d’esperar al segon assaig per tenir una resposta més concloent”, opina Alberto Lleó.

Com explica Àvila, el problema rau en com progressa l’Alzheimer i com s’ha abordat. “Primer apareix la patologia amiloide; després, la patologia de tau, i finalment la mort neuronal. En les seves primeres fases, l’Alzheimer és silenciós, no presenta símptomes. Per això s’han donat els tractaments per a la amiloide massa tard, quan ja s’havia acumulat i el que calia tractar era la tau. Igualment, si comences a fer un tractament antitau en fase de mort neuronal massiva, tampoc serveix. És una malaltia difícil de curar, l’efectiu seria prevenir amb tractaments iniciats en fases asimptomàtiques. Quan algú va al neuròleg perquè ha perdut memòria, ja és tard“.

D’altra banda, com explica Alcolea, els dipòsits de beta-amiloide en el cervell no s’associen necessàriament amb el grau de deteriorament cognitiu; és a dir, que el fet de tenir més dipòsit d’amiloide no implica un major deteriorament. “No obstant això, els dipòsits de tau augmenten de manera progressiva i paral·lela a l’empitjorament dels símptomes”, indica. “És probable que en el futur sigui necessària una combinació de tractaments que estiguin dirigits a diferents vies per tractar la malaltia”, afegeix.

A l’espera d’un segon assaig que aclareixi els resultats

LMTX es deriva del blau de metilè, un fàrmac que ja s’utilitza per a altres propòsits en medicina i en química. Un anterior assaig clínic davant l’Alzheimer, el 2008, va tenir també resultats confusos ja que una sola dosi retardava el deteriorament cognitiu mentre que dosis més elevades no tenien cap efecte. Segons l’empresa, es devia a un defecte en la formulació que s’ha corregit amb el nou LMTX.

Els científics volen estar segurs que el resultat positiu no és fruit d’un biaix de la mostra

Segons els crítics, caldria un assaig a gran escala que avalués els efectes del fàrmac en pacients que no hagin pres altres productes contra l’Alzheimer, una cosa que portaveus de la companyia asseguren tenir planejat. “Definitivament cal esperar al segon assaig que està en marxa amb aquest fàrmac per tenir una resposta més concloent”, opina Lleó.

El quid de la qüestió resideix que l’estudi no estava dissenyat per al subgrup de pacients que no pren cap altre tractament per a la malaltia, i per això els científics volen estar segurs que el resultat positiu no és fruit d’un biaix de la mostra.

Així ho argumenta Alcolea: “Podria donar-se la possibilitat que aquests pacients fossin els que ja estaven més estables o en fases més lleus a l’inici de l’estudi i aquest fos el motiu pel qual no prenien tractament. Això podria explicar que la seva evolució fos millor que la de la resta. Una altra possibilitat és que hi hagi algun tipus d’interferència entre medicaments “. L’estudi actual no permet encara contestar aquestes preguntes. “De tota manera, això no curaria l’Alzheimer sinó que endarreriria els seus efectes. No és la panacea, però és del poc que tenim “, conclou Àvila. – agenciasinc.es.