El Parlament avala amb els vots de JxSí i la CUP un “mecanisme unilateral democràtic” per desconnectar de l’Estat

  • CSQP ha votat en contra, el PSC no ha votat i els diputats del PPC i C’s han marxat de l’hemicicle en senyal de protesta

  • El govern espanyol respon a la votació del Parlament amb un nou requeriment d’incompliment de sentència davant el TC

Ple del Parlament amb els portaveus indicant el vot del seus diputats, amb JxSí a favor, PSC, C's i PPC en contra.
Ple del Parlament amb els portaveus indicant el vot del seus diputats, amb JxSí a favor, PSC, C’s i PPC en contra.

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent que inclouen un “mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent”. Tots els grups parlamentaris han participat del debat però només JxSí i la CUP hi han votat a favor. CSQP, igual que va fer a la comissió, ha votat en contra de les conclusions, el PSC ha decidit no votar i el PPC i Ciutadans han marxat de l’hemicicle en el moment de la votació en senyal de protesta. El Tribunal Constitucional (TC) ja va demanar en una interlocutòria del 19 de impedir qualsevol acció respecte el Procés Constituent. Les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent, pactades per JxSí i la CUP, només han comptat amb el suport al ple d’aquests dos grups parlamentaris, és a dir, 72 vots a favor. El text ha tingut 11 vots en contra dels diputats de CSQP i cap abstenció, ja sigui perquè alguns diputats, com els del PSC, no han votat, o perquè han marxat de l’hemicicle, com és el cas dels grups parlamentaris del PPC i C’s.

La votació ha anat precedida d’un debat de conclusions on sí han participat tots els grups parlamentaris. El diputat de JxSí Lluís Llach ha estat l’encarregat d’obrir el debat com a president de la comissió del Procés Constituent però ha sigut la diputada Marta Rovira qui ha exposat les conclusions davant del ple. Rovira ha defensat que el Procés Constituent de l’estat català ha de ser “transversal, de base ciutadana i ha de tenir l’aval de les institucions”. En aquest sentit, ha lamentat que CSQP, malgrat participar de la comissió, hagi decidit votar en contra també al ple de les conclusions i ha advertit que “l’statu quo no es podrà canviar mai demanant permís”. La diputada de JxSí ha insistit que el Parlament està perfectament legitimat per tirar endavant perquè emana del mandat del 27 de setembre. “Seguirem fent la feina en base a tot un mandat democràtic, no en base a una resolució concreta del TC”, ha sentenciat.

Com ja havia anunciat, CSQP ha votat en contra de les conclusions. El diputat Joan Coscubiela ha assegurat que la votació d’aquest dimecres “és el primer capítol de la qüestió de confiança” a la qual es sotmetrà el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al setembre. “És la coartada perquè la CUP justifiqui el seu sí a Puigdemont i un xec en blanc al vell pujolisme de sempre”, ha sentenciat Coscubiela.

Les crítiques més dures han vingut de la mà dels grups parlamentaris del PPC i C’s. El president del grup parlamentari del PPC, Xavier Garcia Albiol, ha titllat el debat de “farsa” i ha advertit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont i el vicepresident, Oriol Junqueras, que “no els sortirà gratis perquè l’estat de dret actuarà”, una actuació que el mateix Albiol ha vaticinat que “serà més d’hora que tard”. Al final del debat, el vicepresident Oriol Junqueras ha demanat el torn de paraula per preguntar-li irònicament al líder popular si tenia “alguna informació privilegiada del ministre de l’Interior o algun fiscal que li estigui afinant”.

La líder de l’oposició, Inés Arrimadas, ha qualificat la jornada com “un dia trist per a la democràcia”. Segons Arrimadas, la votació d’aquest dimecres al Parlament és “un insult a la separació de poders” i ha insistit que va en contra de la majoria social de Catalunya.

Proces constituent
Els diputats del PPC i C’s, amb Xavier García Albiol i Inés Arrimadas al capdavant, marxant del ple abans de votar les conclusions de la comissió del Procés Constituent.

Pel que fa al PSC, que no ha participat de la votació però s’ha mantingut als seus escons, Miquel Iceta ha assegurat que les conclusions “no són representatives” perquè a la comissió del Procés Constituent hi ha grups que no hi van participar. Segons el president del grup parlamentari socialista, l’únic objectiu que persegueixen les conclusions és “promoure un enfrontament directe entre el Parlament de Catalunya i el Tribunal Constitucional”. A més, Iceta ha recordat que el PSC sempre s’ha oposat a qualsevol iniciativa de caràcter unilateral perquè “fomenta la divisió entre els catalans”. El líder dels socialistes catalans ha carregat durament contra el punt que preveu la creació d’una Assemblea Constituent que, “un cop convocada, elegida, constituïda, disposarà de plens poders”. Miquel Iceta ha admès que aquest punt li crea “neguit” perquè aquesta assemblea “sembla que disposarà de plens poders”. “El paper ho aguanta tot, però entendran que tinguem prevencions abans de donar plens poder a un òrgan que no s’haurà de sotmetre a cap autoritat terrenal”, ha afegit.

El text aprovat per JxSí i la CUP fixa tres fases del Procés Constituent. La primera, de procés participatiu, una segona de “desconnexió amb l’Estat i convocatòria d’unes eleccions constituents que conformaran l’Assemblea Constituent per redactar un projecte de Constitució”, i una tercera per “ratificar-la a nivell popular mitjançant referèndum”.

En la primera de les parts, es crearia –segons el text aprovat- el Fòrum Social Constituent, conformat per partits polítics i societat civil organitzada. Aquí es debatrien i formularien un seguit de preguntes sobre continguts de la futura Constitució, que haurien de ser respostes en un procés participatiu pels ciutadans. El que en surti d’aquesta consulta, seria “vinculant” per als redactors del futur text constitucional.

El punt més interessant i polèmic, però, ve en la segona fase. Les conclusions de la comissió diuen que “es completarà la desconnexió amb la legalitat de l’Estat espanyol a través de l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i un mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent”. D’aquesta manera, s’obre la porta, sense concretar-ho, a la possibilitat de convocar un referèndum unilateral d’independència (RUI) o a qualsevol altre instrument semblant sense comptar amb el permís o l’acord de l’Estat. Les conclusions també matisen que les lleis de desconnexió “no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal”.

Per últim, la darrera fase parla de donar “plens poders” a l’Assemblea un cop estigui convocada, elegida i constituïda, i que cap de les seves decisions podrà ser tampoc “susceptible de control, suspensió o impugnació” per part de cap tribunal. La fase final descriu també que una vegada l’Assemblea hagi aprovat el projecte de Constitució, “es convocarà un referèndum constitucional per a que el poble aprovi o rebutgi de manera pacífica i democràtica” el text. Les conclusions aprovades també diuen que el Parlament “empara” el procés constituent i per això “insta el Govern a posar a disposició de la ciutadania els recursos que calgui per realitzar un debat constituent de base social, transversal, plural, democràtic i obert”. A tal efecte, es diu que es crearà una “comissió de seguiment del Procés Constituent” que vetllarà perquè sigui així.

Per la seva banda, L’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI han qualificat la votació “d’acte de dignitat”.

El govern espanyol respon

Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría
El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, i la vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, al Congrés.

El govern espanyol ha decidit aquest dimecres respondre a la votació del Parlament de Catalunya –que ha aprovat les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent- presentant un nou requeriment d’incompliment de sentència davant el Tribunal Constitucional (TC). El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ja ha encarregat a l’advocat de l’Estat que redacti el document que aprovarà aquest divendres el consell de ministres. El mateix Rajoy ha trucat després als líders de les tres altres grans formacions espanyoles, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera, per comunicar-los aquesta decisió.

La Moncloa ha reaccionat amb celeritat a la votació del Parlament de Catalunya. La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, ha comparegut al Congrés alhora que el ministeri de la Presidència ha fet públic un comunicat on ha anunciat que divendres el consell de ministres autoritzarà l’Advocada de l’Estat a presentar davant el Tribunal Constitucional aquest nou incident d’execució de sentència.

Des del Congrés Sáenz de Santamaría ha recordat que el seu executiu ja va advertir fa temps que no en deixaria passar “ni una” i per aquest motiu, vista la “vulneració reiterada de la legalitat constitucional” per part del Parlament de Catalunya ha decidit actuar emplaçant el TC a resoldre un nou incident.

Ni el comunicat ni la pròpia vicepresidenta han fet cap referència a la possibilitat que aquest incident d’execució de sentència insti ja els magistrats del Tribunal Constitucional a fer ús de les mesures coercitives que li permet la reforma de la Llei Orgànica del TC contra els qui incompleixin reiteradament les seves sentències i resolucions.

L’executiu espanyol farà públic divendres si inclou al seu escrit aquesta petició. Sáenz de Santamaría ha recordat que “la llei permet diferents possibilitats” i que l’última resolució del TC responent a un incident d’execució de sentència que l’Estat ja feia referència a la possibilitat de sancionar els qui i incompleixin les seves resolucions. Amb tot, no ha volgut ser concloent: “L’advocacia de l’Estat està analitzant d’acord a l’actuació de la Mesa i de les diferents institucions al Parlament de Catalunya quina és la fórmula que més s’adequa a la Llei”.

També ha volgut llançar un “missatge de tranquil·litat” als ciutadans respecte al fet que el govern espanyol “està molt present” per “defensar la igualtat de tots els espanyols” i el seu “dret a decidir com és el seu país”. Ha recordat que el TC ja va emetre una sentència respecte a la declaració de sobirania i que el mateix tribunal va advertir el Parlament en una resolució la setmana passada respecte a la Comissió d’Estudi del Procés Constituent.

“Avui s’ha fet un pas més” en la “conculcació del dret del conjunt dels espanyols a decidir el seu marc constitucional” i per tant el govern espanyol actuarà des de la “unitat democràtica” amb “voluntat política” de “protegir el sistema constitucional i els drets i llibertats” dels ciutadans, ha dit. -ACN.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s