El 47% dels tractaments per drogodependències iniciats a Catalunya el 2015 van ser per alcohol

La dependència de l’alcohol és la que genera més demanda de curació des de mitjan dècada dels 90, quan va superar la de l’heroïna

Alcoholisme
L’alcohol va motivar el 2015 un 47,42% dels inicis de tractament per abús o dependència de drogues.

L’alcohol va motivar el 2015 un 47,42% dels inicis de tractament per abús o dependència de drogues als centres de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (XAD) a Catalunya. Amb prop de la meitat dels 13.779 tractaments començats l’any passat, es manté com la droga que genera més demanda de curació, segons dades presentades aquest dimecres. “Necessitem fer un canvi de xip amb l’alcohol perquè la gent sigui conscient que consumir-ne en excés és molt perillós per a la salut; una idea que no tenim integrada culturalment”, ha afirmat el subdirector general de Drogodependències del Departament de Salut, Joan Colom. D’altra banda, els serveis de reducció de danys van atendre l’any passat 4.260 persones. Són aquelles que mantenen un consum actiu o no poden iniciar un tractament per la seva addicció.

El conjunt de tractaments iniciats per drogodependències a Catalunya s’estabilitza, amb 13.779 casos el 2015 (el 2014 n’havien estat 13.958). La dependència de l’alcohol és la que genera més demanda de curació des de mitjan dècada dels 90, quan va superar la de l’heroïna. Els tractaments per alcohol a Catalunya no arribaven als 3.000 el 1991, quan van començar una tendència a l’alça que, amb més o menys fluctuacions, ha arribat a superar els 6.000 casos en els darrers anys. El 2015, en van ser 6.534, molt similar a la del 2009, quan es van registrar més inicis de tractaments.

La cocaïna va motivar 2.473 tractaments per drogodependències el 2015 (17,95% del conjunt) i manté una tendència lleugera a la baixa. En canvi, les demandes per derivats del cànnabis augmenten i van generar 1.903 demandes (13,81%). Els tractaments per heroïna van ser 1.683 (12,21%) i es mantenen més o menys estables després de la gran davallada dels anys 90 i inicis de la dècada dels 2000 que l’han portada al quart lloc. El 1992 l’heroïna havia generat el 53% dels inicis de tractament. El tabac va motivar el 2015 502 demandes de tractament a la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (3,64%) i la resta de drogues, 684 (4,96%).

Colom ha assenyalat que aquestes dades són la “punta de l’iceberg” de les drogodependències, ja que fan referència a les persones que demanen tractament. Cal tenir en compte, però, que les persones que consumeixen drogues i n’abusen són un nombre molt major. En el cas de l’alcohol, s’estima que les persones que demanen iniciar un tractament per combatre’n l’addicció són només un 25% de les que n’abusen. “I tot i això, som el país europeu que més atén aquestes addiccions”, ha subratllat el subdirector general de Drogodependències, que ha afegit: “Hi ha una franja extraordinària de persones que no són conscients del problema”.

Encara sobre l’alcohol, Colom considera que cal assolir “el que es va aconseguir amb el tabac, que la gent vegi que és dolent per a la salut”. “Hem de fer l’esforç per integrar aquesta idea. Després hi ha altres elements que poden ajudar, com la legislació o les polítiques internacionals”, ha assenyalat.

Home d’entre 30 i 50 anys: el perfil de persones tractades per drogodependències

El perfil del pacient tractat per dependència o abús de drogues és el d’un home (76%), entre 30 i 50 anys, de nacionalitat espanyola (84%) i amb residència estable (80-90%), tot i que en el cas de l’heroïna aquest percentatge baixa al 54%. Té el doble de possibilitats d’estar a l’atur i, en el cas de l’heroïna, la situació de desocupació és pitjor (46%). El nivell de formació correspon bàsicament a estudis primaris, secundaris o bé no en té. El perfil varia segons les drogues i, per exemple, en el cas del tabac les dones representen un 41% de les pacients tractades.

Els pacients tractats per cànnabis per primer cop són el 63%; els d’heroïna, el 10%

Només un 10% dels consumidors d’heroïna es tracta per primera vegada. En canvi, en el cas del cànnabis, són el 63% i l’edat mitjana baixa fins als 27 anys. Els pacients que fan tractament per primera vegada per alcohol i cocaïna representen entre un 30% i un 40%.

En el cas de l’alcohol, els pacients arriben derivats d’algun centre d’atenció primària o altres serveis sanitaris (47%). Pel que fa a la cocaïna i l’heroïna, vénen d’algun centre de la Xarxa (20% i 18%, respectivament) o per iniciativa pròpia (36% i 35%). Quant al cànnabis, els pacients són derivats d’algun centre d’atenció primària (20%), per iniciativa pròpia (22%) o bé des de Serveis Legals o Policials (17%).

El consum injectat d’heroïna passa del 80% als 90 al 24%

Colom ha subratllat que el consum injectat d’heroïna s’ha estabilitzat al voltant del 24%, mentre que als anys 90 l’administració per via intravenosa representava el 80%. Aquest és un canvi important ja que la via intravenosa augmenta el risc de transmissió de diverses malalties, com les hepatitis víriques o la infecció pel virus de la sida. Concretament, el 23,7% de les persones que van iniciar el 2015 tractament per l’heroïna se la injectaven. En el cas de la cocaïna, aquesta forma de consum representa l’1,5%.

Entre les persones amb antecedents d’injecció (798), un 40,6% estava infectat pel VIH/Sida i un 60% pel virus de l’hepatitis C. Aquestes prevalences estan disminuint lentament en els darrers anys.

Sales per evitar que persones addictes es punxin al carrer sense garanties sanitàries

A part dels tractaments per drogodependències, Catalunya disposa d’una xarxa de 28 serveis i centres de reducció de danys, dotze dels quals tenen sales de consum supervisat. També hi ha unitats mòbils i equips de carrer. Aquests serveis fan prestacions sanitàries i socials bàsiques i fan de pont amb els centres de tractament. “L’objectiu és intentar captar persones que probablement es punxarien al carrer sense cap garantia sanitària ni supervisió i incorporar-los en un equipament on, a partir de l’escolta activa i l’acompanyament, es poden aconseguir canvis importants en la seva conducta”, ha ressaltat Colom.

Aquest ha estat el primer any que el Departament de Salut ha fet públiques les dades de la xarxa de Reducció de Danys. Les 4.260 persones ateses el 2015 en aquests serveis van rebre 85.307 intervencions sanitàries, com cures bàsiques, analítiques o vacunacions, i 129.774 de socials, com alimentació o higiene.

123 sobredosis a les sales de consum

A les sales de consum, que pretenen evitar el consum en altres espais i en la via pública i garantir que els usuaris consumeixin les drogues de manera higiènica i més segura, el 2015 es van fer 100.101 consums. El 43,63% van correspondre a heroïna; el 29%, a cocaïna, i el 27,19% a heroïna i cocaïna a la vegada. Es van produir 123 sobredosis, però cap va ser mortal gràcies a l’atenció immediata que permet aquests tipus de serveis, un fet que Colom ha subratllat.

“Sortir-se’n és possible”

Colom ha ressaltat que “com més aviat una persona addicta es posi en tractament i com menys temps hagi passat de consum inadequat, més bon pronòstic té el tractament”. “Sortir-se’n és possible”, ha deixat clar el subdirector general de Drogodependències. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha subratllat que les drogodependències són un conjunt de patologies que tenen una “transcendència biològica” i també “social” i que, en aquests moments, no es poden associar a uns “estàndards de marginalitat” perquè afecten de forma “transversal tots els estrats de la societat”.

El subdirector general de Drogodependències ha insistit en la importància de posar-se en mans de professionals i ha explicat que quan les persones acudeixen a la xarxa d’atenció per tractar la dependència de l’alcohol també superen altres problemes. “Un 30% dels pacients alcohòlics tenen depressió. Moltes vegades la depressió també desapareix quan es tracta el problema d’alcohol”, ha explicat.

L’atenció davant aquestes patologies a Catalunya es registra als 59 Centres d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CAS), a les onze unitats hospitalàries de desintoxicació i als 28 serveis de reducció de danys repartits per tot el territori. Els CAS són els centres especialitzats on s’inicia i pivota tot el tractament per l’addicció a drogues. En el procés de rehabilitació es compta també amb les comunitats terapèutiques, els hospitals de dia, els centres de dia i les unitats de patologia dual. També hi ha una web temàtica, el Canal Drogues, i webs específiques amb informació i material de conscienciació tant per als ciutadans com per als professionals. Totes aquestes actuacions formen part de les polítiques de prevenció i assistència que realitza la Subdirecció General de Drogodependències. – ACN Barcelona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s