Un enorme forat coronal al sol

S’estima que si els vents solars que escapen d’aquests forats coronals del sol fossin aprofitats per veles Lightsail , es podrien crear naus que viatgessin a una gran velocitat sense necessitat de pesades estructures ni combustible

La gran taca solar, vista a través de llum ultraviolada.
La gran taca solar, vista a través d’un filtre de llum ultraviolada

L’Observatori de Dinàmiques Solars de la NASA, conegut per les sigles en anglès com SDO, ha tornat a produir una imatge fantàstica del que està passant sobre la pell del sol. Aquest cop, la notícia i la commoció l’ha produït una gegantina àrea negra, més coneguda com un forat coronal. D’acord als estudis de la NASA, aquest tipus de forats són regions de baixa densitat en l’atmosfera de l’astre solar, raó per la qual les seves temperatures són més baixes, però tot i així són fonts de vents de gran velocitat de les partícules solars. Naturalment, aquest tipus de forats coronaris no són possibles d’observar directament davant la calor i la radiació tan intensa que emet el sol, així que la NASA ha utilitzat un filtre de llum ultraviolada extrema, generant així una imatge formidable que ha estat compartida a través de les xarxes i els diferents mitjans d’investigació espacial.

L’Observatori de Dinàmiques Solars manté una constant investigació del sol i aquesta línia d’investigació de la NASA, conjuntament amb l’Agència Espacial Europea (ESA) té un fantàstic programa de codi obert —l’Helioviewer— a través del qual els usuaris de tot el món poden observar la vida solar a través de pàgina web helioviewer.org, lloc des del qual es pot veure en viu i en directe el que passa en aquest gran astre que ens brinda la llum i dóna la vida a la Terra.

Per a la NASA és important estudiar tots aquests fenòmens atmosfèrics per veure l’impacte que tenen sobre les tecnologies en desenvolupament i la salut dels astronautes que viatgen a l’espai. Aquesta enorme taca solar és també objecte d’estudi constant per part de la NASA, en tant els seus efectes poden també poden ser perjudicials per a la nostra magnetosfera i al mateix clima del planeta.

De moment no està clar el motiu de l’origen d’aquests forats coronals, formats per una regió fosca envoltada per una secció molt més clara. La seva presència sembla estar relacionada amb els camps magnètics. S’estima que si els vents solars que escapen d’aquests forats coronaris del sol fossin aprofitats per les veles Lightsail, es podrien crear naus que viatgessin a una gran velocitat, ja que la potència que emeten dits forats coronals és almenys unes tres vegades més gran que les que ofereix el vent solar en el seu estat normal.

La idea de fet, ja està en fase de prova i investigació. El disseny de LightSail és una tecnologia desenvolupada per la Societat Planetària, organització sense ànim de lucre fundada pel famós astrònom, astrofísic, cosmòleg, escriptor i divulgador científic nord-americà Carl Sagan (1934-1996). Consta de quatre aletes fetes de mylar, una mena de polièster que és capaç de doblegar-se i al seu torn rebre i emmagatzemar energia solar. Les seves característiques han fet que es compari amb les veles d’un vaixell, que serveixen per navegar gràcies al vent. Aquestes aletes es despleguen quan estan a l’espai, impulsant l’exploració espacial sense necessitat de pesades estructures ni combustible.

No és la primera vegada que el sol és objecte d’investigació i motiu de sorpresa entre els científics i aficionats a l’astronomia. Els aficionats a les teories conspiratives, els ovnis i els misteris de la vida extraterrestre, l’any 2012 van tenir la sort de contemplar un fenomen bastant estrany. La càmera de l’Helioviewer va captar el que podria considerar-se una nau espacial proveint-se d’energia solar. El curiós és que comparant-la amb la mida del sol, aquell objecte espacial havia de posseir almenys una mida superior a la mateixa Terra. L’enregistrament es pot veure a través del següent vídeo:

Un any més tard, el món va ser testimoni d’un altre descobriment similar. A la superfície solar es va aconseguir observar el que seria un autèntic ovni atacant a la seva matèria lluminosa, com si es tractés d’una d’aquestes pedres planes que es llancen sobre una superfície d’aigua amb la intenció que segueixi amb el seu recorregut saltant i saltant amb la potència que li hem donat en llençar-la. El fenomen es pot observar a:

Per descomptat, la NASA, que sempre sol mantenir-se al marge d’aquestes teories conspiranoiques, no presta atenció a aquest tipus d’esdeveniments ni realitza declaracions al respecte, raó per la qual es propaguen viralment i sense aturador a internet, fins al punt que el seu valor comença a desprestigiar-se i es prenen com materials producte de diversos muntatges.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s