L'Institut Pere Mata lidera un estudi pioner del trastorn bipolar

Es busquen 600 persones voluntàries —300 pacients i 300 voluntaris sans— d’entre 18 i 55 anys a tot Catalunya per dur a terme la recerca

Institut Pere Mata
L’Institut Pere Mata lidera un estudi pioner del trastorn bipolar. Foto: peremata.cat

L’Institut Pere Mata coordina un treball de recerca pioner del trastorn bipolar, en el qual hi participen l’Hospital Clínic de Barcelona i la Fundació germanes Hospitalàries (Fidmag). En aquesta aliança dels tres centres hospitalaris, un equip conjunt de prop d’una cinquantena d’investigadors vol analitzar la relació entre la mielina -la substància blanca del cervell- i la gravetat d’aquesta malaltia psiquiàtrica greu, i quin paper hi juga un gen en concret, el DDR1. És la primera vegada que s’estudia la influència d’aquest gen en el trastorn bipolar. Per dur a terme la recerca, es necessiten 600 persones, 300 pacients i 300 voluntaris sans. La quantitat de la mostra, el treball exhaustiu -s’estimen tres anys d’estudi- i les proves tan especialitzades donen al projecte una dimensió poc habitual. Des de l’Institut Pere Mata es fa una crida a la participació per poder investigar i posar llum sobre una malaltia que pateixen més de 100.000 persones a Catalunya, una malaltia psiquiàtrica greu que afecta els mecanismes que regulen l’estat d’ànim, i més de 300.000 estan afectades pels diferents tipus del trastorn. A les comarques tarragonines la prevalença està al voltant de l’1% de la població. Per tant, s’estima que unes 8.000 persones poden presentar la malaltia.

El projecte, batejat amb l’acrònim ‘BipoGent’, és el primer d’aquestes característiques que es porta a terme al país, i els investigadors apunten la peculiaritat de l’estudi fins i tot a nivell internacional. Amb nom i logotip propi, es presenta públicament per trobar les 600 persones d’entre 18 i 55 anys que calen per a l’estudi, la meitat de les quals han d’estar diagnosticades amb trastorn bipolar i trobar-se en fase eutímica, és a dir, estabilitzats, sense episodis actius.

De cada centre hospitalari en dependran 200 persones -100 amb trastorn i 100 que no el pateixin. Tots ells se sotmetran a diverses visites amb un psiquiatra i un psicòleg, que els faran proves clíniques i neuropsicològiques. També se’ls farà una extracció de sang i una ressonància magnètica cranial que només es pot realitzar a la Fundació Pasqual Maragall, l’únic centre preparat que hi ha a Catalunya. Així, l’estudi pivotarà sobre tres vessants: l’avaluació clínica, la genètica i la neuroimatge. Per això s’ha fet necessària l’organització d’un equip multidisciplinar.

Un estudi previ sobre l’esquizofrènia

Fins ara no s’havia estudiat el paper del gen DDR1 en l’estructura i el funcionament del cervell de persones amb trastorn bipolar. L’Institut Pere Mata parteix del precedent d’haver estudiat aquest gen i la seva relació amb l’esquizofrènia. Ambdues patologies tenen cert solapament en símptomes i en genètica. Les persones que les pateixen tenen alterada la mielina. Per aquest motiu, el grup de recerca de la biòloga Elisabet Vilella, va pensar que aquest gen, que es troba en la mielina i està relacionat amb la susceptibilitat de desenvolupar esquizofrènia, també podria estar-ho en el cas del trastorn bipolar.

Institut Pere Mata
L’equip de recerca de l’Institut Pere Mata, liderat per la biòloga Elisabet Vilella -la segona per l’esquerra de la imatge-, als jardins de l’hospital psiquiàtric de Reus.

Factors de risc genètics i ambientals

Elisabet Vilella, directora de recerca de l’Institut Pere Mata que coordina el projecte, explica que factors genètics i ambientals poden condicionar l’aparició d’aquesta malaltia crònica. Per això, apunta que l’estudi té per objectiu “demostrar que les persones poden tenir una variant genètica que condiciona que la substància blanca del cervell sigui diferent i siguin més propenses a patir trastorn bipolar, així com també per factors ambientals, com experiències traumàtiques de la infància com ara maltractaments”. “És possible que trobem resultats positius”, augura Vilella.

Finançat en un 50%

El projecte, a tres anys vista, ha rebut finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat, si bé només sufraga un 50% del pressupost de l’estudi, cosa que ha fet rebaixar les expectatives inicials del projecte i haver de buscar donacions. De moment, des de Pere Mata, que lidera aquest projecte conjunt, està fent difusió de l’estudi per a la cerca de donacions, però sobretot, de les 600 persones voluntàries, amb la idea d’engegar al setembre i en un any començar a treballar amb els voluntaris.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.