Joaquim Estrems: prioratí i llibreter a Barcelona

Anna Estrems

En Joaquim Estrems i Borràs va fundar la llibreria l’any 1940. I tot i que abans havia tingut altres feines, i que en totes el resultat de la seva tasca fou excel.lent, amb la llibreria va trobar allò pel que semblava haver nascut. Per entendre-ho potser caldria retrocedir fins a l’any 1905, a Poboleda, quan un xiquet de dotze anys surt del Priorat en companyia de la mare i la germana, per seguir al pare que havia marxat a Barcelona a fer de tramviaire, després d’haver-ho perdut tot amb la plaga de la fil.loxera.
 Fou un dels 1.148 habitants que van deixar el poble entre finals del s. XIX i 1930.

Joaquim Estrems

Bé que pagesos, la seva era una família amb un cert nivell cultural, incloses les dones, cosa poc freqüent en aquell temps i lloc.
 I a Barcelona se li obre un nou món: hi ha llibres!! I els lloga amb els diners que li donen per a la xocolata del berenar. De mica en mica, gràcies a les seves inquietuds, va adquirint una àmplia cultura que inclou l’aprenentatge de l’alemany, francès, art, història… i que compagina amb els estudis de comptabilitat al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), al que pertanyen també els seus pares i on acabarà exercint alguns càrrecs, fent de professor i organitzant actes culturals, conferències i excursions.

Joaquim Estrems (tercer per l’esquerra) a la seu del CADCI. Arxiu particular Anna Estrems.

És justament en un acte del CADCI a Sabadell organitzat conjuntament amb l’Institut de la Dona, on coneix a l’Elvira, que en aquell moment n’era la directora i amb la que es casarà el 1917.
 L’Elvira Casadevall, filla d’un metge, era una dona valenta i amb idees pròpies, que havia aconseguit que la seva família, ben a contracor, la deixés anar a estudiar sola a Londres, cosa que en aquell temps feu córrer les xafarderies per Barcelona: les senyoretes ‘com cal’ no les feien aquestes coses…!
 Gràcies a ella es recuperarà la casa del Priorat i també gràcies a ella, anys a venir, quan tot s’hagi ensorrat, es crearà la llibreria.

Però de moment tot va sobre rodes. Tenen tres fills, marxen a viure a Sant Cugat buscant una vida més saludable, i en J. Estrems treballa en diverses empreses com a comptable, gerent i home de confiança.
 Fins que, home d’empenta, s’embranca amb tres socis més en la creació dels magatzems Berlín, al carrer Pelayo. Era un home llest i segons diuen, amb una gran visió comercial, però també era un home honest i incapaç de detectar la falsedat humana. Resultat: una estafa per part de dos dels socis que desapareixen, i ell carregant els neulers. Sense feina i fent-se càrrec dels deutes.

I aquí comença la seva relació comercial amb el món del llibre. Primer és contractat, amb molt bones condicions, per l’editorial Montaner i Simon com a cap de vendes i un temps després, degut a l’amistat amb Josep M. de Casacuberta de Barcino, i Andreu Nin i Joan Puig i Ferreter de Proa, passa a treballar per aquestes dues editorials. Recorrerà tot Catalunya aconseguint una quantitat impressionant de clients per a les col.leccions ‘Els nostres clàssics‘ i ‘A tot vent‘.

La família Estrems a Poboleda el 1932 amb Andreu Nin. Arxiu particular Anna Estrems.

L’agost del 36, amb els dos fills grans de setze i disset anys que s’han apuntat voluntaris al front, és nomenat intendent de la Casa de Maternitat. I l’octubre del 37, administrador de l’Institut Mental. 
Ja no pot atendre les vendes directament però, robant hores al son, continua fent-se càrrec de les subscripcions. A les llistes de subscriptors s’hi afegeixen tres columnes, M, F i D: mort, fugitiu, desaparegut (en Carrasco i Formiguera per exemple, hi consta com a desaparegut. Tot i que ja l’havien afusellat, aquí no havia arribat la notícia).

Document que acreditava Joquim Estrems com a administrador de l’Institut Mental. Arxiu particular Anna Estrems.

I acaba la guerra i comença la repressió. El fill gran, en Joaquim M., capturat a la batalla de l’Ebre, és presoner a Burgos; el mitjà, l’Eugeni, del que de moment no tenen notícies, es troba en un camp de ‘refugiats’ a França. I ell és condemnat, malgrat els avals presentats, per republicà i separatista a treballs forçats, pena que compleix en substitució el seu fill petit, en Raimon, per tal que ell es pugui buscar la vida.
 I és aleshores quan, amb els diners de l’Elvira ja que els seus els hi havien confiscat, agafa un despatx al carrer Pelayo des d’on ven i distribueix llibres, tant legals com passats d’amagat de França, feina de la que s’encarregava en Raimon, gran muntanyenc, així com llibres editats aquí clandestinament.
 Res d’estranya la vinculació dels Estrems al catalanisme: el pare de J. Estrems, Joaquim Estrems Roigé que havia retornat a Poboleda, apareix adherit a Acció Catalana al 1930. (1)

Aval signat per metges de l’Institut Mental. Arxiu particular Anna Estrems.

A finals dels quaranta, compta amb l’ajuda del seu fill gran que ha quedat ja més o menys lliure i comença a editar llibres de bibliòfil en català amb peus d’impremta o dates falses, o sigui, com si s’haguessin editat abans de la guerra o a l’estranger. Alguns d’aquests llibres, com la col.lecció Guió d’Or, es van editar conjuntament amb els Aymà; d’altres, amb el seu propi segell Les Belles Edicions. Gent com en Casimir Rull o en J.B. Cendrós ajudaven a finançar-los.
 Adquirir aquest tipus de llibres, era viscut per molta gent com un acte de resistència cultural, però entre els qui en compraven hi havia també algun franquista moderat, orgullós de que la seva biblioteca comptés amb llibres no autoritzats.

Aquella va ser una època d’or. D’una banda les editorials i el volum de llibres publicats tenien una mesura humana; de l’altra hi havia gent amb cultura, diners i grans pisos, clients ideals que compensaven la dedicació als que no tenien tants recursos, o la feina que es feia purament per ideals. Llibreters de raça, van estar tots tres fins al final al peu del canó. Joaquim Estrems i Borràs, el meu avi, va morir el 8 de març de 1968. L’àvia, Elvira Casadevall i Duran, continuà fent tasques d’administració a la llibreria fins a la seva mort, el 1971. I el pare, en Joaquim M. morí a mitjans de 1996.

Dues planes de l’obra El Pessebre de Joan Amades. Edició clandestina realitzada per Joaquim Estrems. Arxiu particular Anna Estrems.

Ara el món ha canviat, i molt. Els petits negocis familiars s’han anat extingint perquè ja no són rendibles, però així i tot és un privilegi poder viure enmig de llibres, tocar-los, recomanar-los i continuar-los servint als clients amb la mateixa cura i dedicació de sempre.

Aquest és un petit escrit que vaig fer com a homenatge al pare i als avis i la seva tasca com a llibreters. Que ho van ser degut a la fil.loxera i degut a la fil·loxera aquesta història va passar fora del Priorat. Però el Priorat sempre va estar en el pensament de l’avi i més endavant també de l’àvia ja que, degut a l’estafa dels magatzems Berlín, quan es va poder recuperar la casa es va posar a nom seu per por d’un embargament.

La família Estrems a la seva casa de Poboleda (Elvira, Anna, Joaquim M. i Joaquim). Arxiu particular Anna Estrems.

El temps que passaven a Poboleda el dedicaven a condicionar la casa, a l’hort i a fer excursions, on l’avi buscava fòssils i l’àvia herbetes, que d’això en sabia un niu. I quan ells, degut a la feina, no hi podien ser, hi deixaven els fills a càrrec de l’àvia Roseta (Rosa Borràs i Samora), besàvia meva que jo no he conegut però de la que se m’ha transmès la imatge de molt bona persona. El besavi en canvi, en Joaquim Estrems i Roger, es veu que era un home callat i ferreny. En les seves estades al poble l’avi també es dedicava a recopilar informació amb la que, juntament amb l’arxiu familiar, va escriure un llibre sobre Poboleda i el Priorat. Llibre inèdit i inacabat degut a la seva mort que avui en dia en què la comarca ha revifat i se n’han fet un munt d’estudis, no sé si té gaire sentit publicar, més enllà de les petites anècdotes. En fi, ja veurem…

De moment i per aquelles coses del destí, després de passar per Barcelona, Suècia, Perú i Mèxic, dues noves generacions de la família tornen a viure a Poboleda… collint herbetes!

(1) AGC, Fons Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno, Secció Político-Social, Barcelona, lligall 1170.

La secció “Històries del Priorat” de Segle21.cat està coordinada i supervisada per Pere Audí Ferrer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s