Blair “va exagerar l’amenaça” a l’Iraq per poder anar a la guerra l’any 2003

L’anomenat informe Chilcot conclou que l’exprimer ministre britànic “va triar” envair l’Iraq “abans d’esgotar les opcions pacífiques”

Tony Blair

ACN Londres .- L’informe Chilcot, una exhaustiva investigació que pretén aclarir quines van ser les raons per envair l’Iraq l’any 2003 i quin paper hi va jugar el Regne Unit, ha conclòs que l’exprimer ministre britànic Tony Blair “va triar” anar a la guerra “abans d’esgotar les opcions pacífiques per aconseguir el desarmament”. Segons ha fet públic Sir John Chilcot, responsable de la investigació, en el moment de la invasió “l’acció militar no era l’últim recurs”. L’informe, encarregat per l’exprimer ministre britànic Gordon Brown l’any 2009, també apunta que Blair “va exagerar l’amenaça” sobre les suposades armes de destrucció massiva, desatenent així el que l’aconsellaven els serveis d’intel·ligència.

La investigació, que ha durat set anys, analitza l’actuació del Regne Unit durant els mesos previs a la invasió de l’Iraq, el rol que va tenir durant la guerra i la gestió de les conseqüències. Segons l’informe, els “errors” es remetent ja a la presa de decisions, ja que es va presentar l’amenaça iraquiana “amb una certesa injustificada” i basant-se en “informes i avaluacions no contrastades”.

A més, “es van subestimar les advertències explícites” dels serveis d’intel.ligència “sobre les conseqüències de l’acció militar”. L’informe també conclou que “la planificació i la preparació” sobre la gestió de la situació a l’Iraq després de derrocar Saddam Hussein “van ser totalment inapropiades” i que “el Regne Unit va fracassar en la consecució dels seus objectius”.

Segons Chilcot, “Blair va ser alertat que l’acció militar augmentaria l’amenaça d’Al Qaeda al Regne Unit” i que la invasió “podia provocar que les armes acabessin en mans de terroristes”. Tot i això, va decidir desplegar 30,000 soldats a l’Iraq.

Blair assegura que no va actuar “de mala fe”

L’exprimer ministre britànic, Tony Blair, ha assegurat que respondrà més endavant a les conclusions de l’informe però ja ha avançat que “assumeix tota la responsabilitat per qualsevol error, sense excepcions ni excuses”. No obstant això, en una declaració aquest mateix dimecres, ha insistit que no va actuar “de mala fe” i que “derrocar Saddam Hussein era la millor opció”. El mateix Blair va reconèixer l’any passat, per primera vegada, “errors” en la invasió de l’Iraq i va admetre que els serveis d’intel·ligència no tenien informació contrastada sobre la presència d’armes de destrucció massiva en aquell país.

Blair reconeix que els informes que es van fer abans de la guerra d’Iraq “eren erronis”

L’exprimer ministre britànic ha comparegut aquest dimecres per valorar les conclusions de l’informe. Blair ha reconegut que els informes que es van fer abans de la invasió “van resultar ser erronis”. “La gent d’una nació que volíem alliberar del mal de Saddam Hussein va esdevenir víctima del terrorisme sectari”, ha lamentat. “Expresso més tristesa, penediment i disculpes de les que mai us podreu arribar a creure”, ha dit l’exprimer ministre britànic. Blair també ha reconegut que la situació posterior a la invasió de l’Iraq “va acabar sent més hostil i molt més sagnant” del que es preveia.

Blair ha lamentat que “els efectes” de la intervenció militar a Iraq hagin estat “molt més extenses” del que s’esperava i ha reconegut que “la coalició”, liderada pels Estats Units, el Regne Unit i Espanya, “es va planejar tenint en compte una sèrie de fets” però que “sobre el terreny” en van trobar “uns altres”.

“Anar a la guerra a l’Iraq i derrocar Saddam Hussein va ser la decisió més més difícil, transcendental i agonitzant que vaig prendre durant els meus 10 com a primer ministre del Regne Unit”, ha dit Blair durant la seva compareixença. Blair ha assegurat “assumir tota la responsabilitat per aquella decisió, sense excepcions ni excuses”.

Ha reconegut també “la divisió” que va generar entre els britànics el fet d’envair l’Iraq i ha adreçat les seves disculpes “més profundes i sinceres” a les famílies que van perdre algun ésser estimat a l’Iraq, ja fossin part de les tropes britàniques o iraquianes.

Tot i així, ha qüestionat alguna de les conclusions de l’informe Chilcot, com la que assegura que la decisió d’anar a la guerra va ser precipitada. Blair ha assegurat que “la decisió d’anar a la guerra no podia esperar”, ja que l’atemptat de l’11 de setembre contra el World Trade Centre de Nova York “va ser un atac contra la llibertat sense precedents”. Segons Blair, l’estreta relació entre el Regne Unit i els Estats Units es va traduir en una “demanda de coalició internacional” per part dels Estats Units “per poder combatre Al-Qaeda”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.