El "Yeti" aragonès

Internet, entès com la primera manifestació de comunicació global, brinda l’oportunitat de cercar informació en un mitjà que fins fa relativament poc no existia. L’exemple de la figura blanca que recordava un gran animal, vista a l’estació d’esquí de Formigal, i que es va convertir en viral, és un bon exemple d’aquest nou paradigma comunicacional. La notícia del suposat “Yeti” aragonès va ser publicada per uns mitjans que van fer pública la notícia a partir d’un post d’un usuari de les xarxes socials a “Forocoches”: Unos esquiadores aseguran haber visto al Yeti en Formigal (ABC, 2 febrer 2016); ¿Hay un Yeti en Formigal? (El Mundo, 4 febrer 2016). Sembla que en cap dels dos casos es van prendre la notícia massa seriosament —“Con o sin Yeti, la anécdota del fin de semana está más que asegurada”, acabava la notícia de l’ABC—.

L’aparició d’aquest suposat animal-monstre mític va captar l’atenció d’altres mitjans, que es van apuntar a anunciar l’esdeveniment a bombo i plateret. Fins i tot es va publicar en mitjans internacionals com The Telegraph, The Sun, Bild o The Huffington Post, i per descomptat en molts mitjans de l’estat, obviant tots ells que “en general, la xarxa és un instrument per la recollida de dades de segona mà” (John V. Pavlik).

[pullquote]Caldria plantejar-se l’ètica d’alguns mitjans si fos certa la seva suposada connivència amb el que no deixava de ser una campanya publicitària, presentant el cas com una notícia real[/pullquote]Posteriorment, es va comprovar que tot plegat no va ser més que una campanya viral orquestrada per l’estació d’esquí i la marca d’ulleres de sol ‘Hawkers’, que posteriorment van posar a la venda packs de forfaits juntament amb les ulleres per esquiar. Com ve a dir Pavlik a Cómo entender el impacto de los nuevos medios sobre el periodismo, el fàcil accés a la informació amb tan sols un ordinador i un accés a internet, permeten trobar més fàcilment fonts d’informació, però aquestes eines també converteixen el plagi en quelcom més fàcil i temptador. Així doncs, amb el nou paradigma comunicacional, ens trobem amb una arma de doble tall. D’altra banda, caldria plantejar-se l’ètica d’alguns mitjans si fos certa la seva suposada connivència amb el que no deixava de ser una campanya publicitària, presentant el cas com una notícia real.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.