10 Atletes de quatre països competiran en les Olimpíades sota la bandera de Refugiats

  • Una nedadora siriana descriu el seu últim entrenament a Síria com “mirant cap al sostre sobre una piscina i veient el cel a través dels forats causats per bombes”

  • L’equip el conformen sis homes i quatre dones atletes que van fugir de Sudan del Sud, la República Democràtica del Congo, Síria i Etiòpia

Atletes refugiats
L’equip confirmat d’atletes Olímpics Refugiats. Font: Facebook ACNUR

Aquest any, els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro seran els primers a acollir un equip conformat totalment per refugiats. L’equip consisteix en sis homes i quatre dones atletes que van fugir de Sudan del Sud, la República Democràtica del Congo, Síria i Etiòpia. La notícia va ser anunciada pel president de la Comunitat Olímpica Internacional (IOC), Thomas Bach: “aquests atletes refugiats no tenen llar, equip, bandera o himne nacional. Els oferirem una llar a la Vila Olímpica juntament amb tots els atletes del món. L’himne Olímpic tocarà en el seu honor i la bandera Olímpica els guiarà dins de l’Estadi Olímpic”. Els atletes competiran als jocs i també participaran en la cerimònia d’obertura a l’Estadi Maracanà sota la bandera de les Olimpíades. Quaranta-tres persones van competir per un lloc a l’equip de refugiats.

Nedadores sirianes

Rami Anis i Yusra Mardini són dos nedadors de Síria que competiran en l’equip de refugiats. Yusra i la seva germana van fugir de la seva ciutat natal de Damasc a l’agost del 2015, van arribar primer al Líban i després a Turquia, on ella va pagar a traficants de persones per creuar el Mar Egeu fins a Grècia i buscar asil a Europa. Segons una història d’una emissora de ràdio sense fins de lucre dels Estats Units, NPR, el bot que els portava es va començar a inundar, llavors Yusra i la seva germana, ambdues bones nedadores, es van llançar al mar per donar al bot mig enfonsat major flotabilitat. Després de passar tres hores i mitja a l’aigua, finalment van arribar a l’illa de Lesbos. A Alemanya, on finalment es va establir, Yusra va contactar amb un club de natació i va començar a entrenar. En un vídeo publicat per la IOC, Yusra descriu el seu últim entrenament a Síria com “mirant cap al sostre sobre una piscina i veient el cel a través dels forats causats per bombes”. Mentre que el 2016 marca l’inici de les Olimpíades a Rio, també marca el cinquè any de la guerra a Síria, sense que el seu final sembli proper.

Judokes del Congo

Popole Misenga i Yolande Mabika van sol.licitar asil al Brasil mentre que visitaven el país per al Campionat Mundial de Judo a Rio del 2013. Tots dos vénen de Bukavu, a l’est de la República Democràtica del Congo, una àrea on la violència i les violacions del drets humans persisteixen encara després de la fi de la Segona Guerra del Congo. Tots dos afirmen haver patit maltractament per part del seu entrenador al Congo cada vegada que perdien una competició. Segons diuen, el seu entrenador els tancava durant dies amb accés restringit a l’alimentació. Després d’obtenir asil a Brasil, es van establir a Rio de Janeiro i se’ls va oferir entrenament a l’escola de judo fundada per Flavio Cant, un brasiler que és medallista olímpic de bronze.

Atletes del Sud del Sudan

Durant 30 mesos, la Guerra Civil del Sudan del Sud ha empès a centenars de milers de refugiats a països veïns. Cinc afortunats atletes sud-sudanesos que viuen a Kenya van ser seleccionats per unir-se a l’equip de refugiats. Són Paulo Amotun Lokoro, Yiech Pur Biel, Rose Nathike Lokonyen, Anjelina Nadai Lohalith, i James Nyang Chiengjiek. Els cinc atletes sud-sudanesos actualment viuen i entrenen a Kenya i estaran competint en la cursa de 800-1.500 metres en les Olimpíades. Els atletes comparteixen històries espantoses de fugues, fam i sofriment com a refugiats. Yiech va explicar a Ràdio Tamazuj, un servei diari de notícies que cobreix Sudan del Sud que “al camp de refugiats no tenim instal·lacions, ni tan sols tenim sabates. No hi ha gimnàs. Ni el clima no afavoreix l’entrenament perquè des del matí fins al capvespre fa molta calor.

Un corredor de marató d’Etiòpia

El corredor de marató Yonas Kinde també serà part de l’Equip Olímpic de Refugiats a Rio 2016, després de marxar d’Etiòpia. Ha viscut per cinc anys a Luxemburg, anant a classes de francès regularment i conduint un taxi per guanyar-se la vida. “És impossible per a mi viure allà … És molt perillós per a la meva vida”, va dir sobre el seu país natal a l’agència de refugiats de les Nacions Unides. Entrena dues vegades al dia per preparar-se per als jocs. “Participaré en els Jocs Olímpics. Estaré orgullós. Estaré content”, va dir Kinde a un periodista de la pàgina oficial de les Olimpíades. A Kinde encara se li fa difícil parlar sobre per què va haver de marxar d’Etiòpia.

Brasil, un amfitrió acollidor

Brasil ha experimentat un augment en el nombre de sol.licitants d’asil en els últims anys. El 2010, menys de mil persones van sol.licitar asil al Brasil. Al 2015, van ser prop de 28.000. Brasil és ara la llar de 8.863 refugiats reconeguts (excloent sol.licitants d’asil que viuen al país) de 81 nacionalitats, segons el Comitè Nacional Brasiler per a Refugiats (CONARE). La major part d’ells provenen de Síria, Colòmbia, Angola i la República Democràtica del Congo. Brasil ha tingut una política de portes obertes per als sol.licitants d’asil. Se’ls atorga residència, permís de treball i documentació de viatge temporals mentre que la seva petició de refugi es resol. Tot i que el govern no proveeix allotjament especial o beneficis de subsidi ja sigui a refugiats o sol.licitants d’asil, sí tenen llibertat de traslladar-se i trobar feina al territori brasiler, així com accés a serveis públics de salut.

Però no tot ha estat bones notícies per als refugiats al gegant sudamericà. El govern provisional de Brasil, en el càrrec mentre que la presidenta electa Dilma Rousseff espera un judici final de destitució, ha anunciat que suspèn totes les converses amb la Unió Europea sobre la reubicació de refugiats al seu país. No obstant això, només a setmanes de les Olimpíades, el Brasil rep a l’equip de refugiats amb els braços oberts. Mario Cilenti, el director de relacions de la Vila Olímpica de Rio 2016, va declarar que “és fantàstica la notícia que la IOC hagi creat un equip d’atletes refugiats per competir als Jocs de Rio 2016. Juntament amb atletes d’arreu del món, seran rebuts amb els braços oberts a la Vila Olímpica i per tot Rio 2016, i estem segurs que els brasilers també els rebran amb la calidesa per la qual són reconeguts”. Per la seva banda, el President de la IOC Thomas Bach va dir que “aquest serà un símbol d’esperança per a tots els refugiats del món, i farem que el món sigui més conscient de la magnitud d’aquesta crisi”.

Article de Rami Alhames per a GlobalVoices

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.