La nau 'Rosetta' i l'inici de la vida

D’acord a les dades aportades, la nau Rosetta ha descobert en el cometa ’67/P’ el que podria considerar-se com els ingredients claus que van donar origen a la vida terrestre, com el fòsfor i la glicina, que és considerat un aminoàcid que sol trobar-se en les proteïnes

Rosetta
Muntatge fotogràfic del mòdul Philae posat al cometa.

La sonda espacial de l’Agència Espacial Europea (ESA) va ser llançada a l’espai un 2 de març de l’any 2004. Però abans d’aquell llançament, els científics van passar anys i anys d’estudi tant en la seva construcció com en el càlcul de la seva velocitat de viatge per tal que un 12 de novembre de l’any 2014 es posés de manera reeixida en el cometa 67/P. El triomf es va donar a conèixer a tot el món: els llargs mesos d’hibernació que va passar aquell mòdul a l’espai havia complert la seva meta i ara es trobava disposat a iniciar la seva missió exploradora de les condicions de vida d’aquell astre.

L’ESA, havia estat, des d’abans del seu posicionament en el cometa, patint diverses crítiques per part de la premsa, les institucions i les xarxes socials per la manca de publicació d’informes sobre la seva missió. Ara, els grups de científics i el seu director general, han començat a oferir dades sobre les seves troballes més fascinants. D’acord a les dades més recents la nau Rosetta ha descobert el que podria considerar-se com els ingredients claus que van donar origen a la vida terrestre. En el cometa 67/P s’han trobat components com el fòsfor i la glicina, que és considerat un aminoàcid que sol trobar-se en les proteïnes. Aquest últim és un element indispensable en el desenvolupament de l’ADN i les membranes cel.lulars.

Tenint en compte que els aminoàcids són compostos orgànics que posseeixen carboni, nitrogen i hidrogen, a més de l’oxigen, el debat dels científics se centra en el fet que els cometes haurien portat des de l’espai l’aigua i les molècules orgàniques, com a ingredients principals per permetre que la vida evolucionés a la Terra. Això passaria exactament en el període en què aquests astres, els asteroides i els cometes, es troben encara en la seva etapa de refredament després de la seva formació.

D’acord a les mostres ofertes per la missió Stardust de la NASA, les quals van ser extretes del cometa Wild-2 a l’any 2006, es va aconseguir identificar aminoàcids simples com la glicina, encara que aquestes dades podien estar alterades a causa de què en retornar de l’espai, la contaminació terrestre va dificultar un autèntic anàlisi. Doncs bé, l’èxit de la Nau Rosetta rau ara en el fet que l’anàlisi es va produir directament sobre l’asteroide 67/P, detectant el compost de la glicina de forma totalment verge i directa.

“Aquesta és la primera vegada que detectem glicina de forma inequívoca en un cometa”, va comentar Kathrin Altwegg, qui es troba a càrrec de la investigació de l’instrument dedicat als mesuraments i també coneguda per ser l’autora i protagonista de l’article Sciencie Advances. Segons la científica, també va ser possible “veure altres molècules orgàniques que podrien ser predecessores de la glicina, indicant les possibles vies per les quals s’haurien format“.

Aquests mesuraments no només s’han fet directament sobre la roca 67/P, sinó també des d’abans de l’aterratge, quan es trobava a només 10 quilòmetres del cometa. Un any més tard, en una altra trajectòria es va tornar a comparar noves dades recollides per la sonda espacial. Altra de les dades va ser subministrada durant una de les explosions ubicades dins el cometa, quan Rosetta es trobava a més de 200 quilòmetres del nucli, encara que envoltada d’una abundant quantitat de pols. “Veiem una forta relació entre la glicina i la pols, el que suggereix que probablement es desprenia, potser al costat d’altres components volàtils, de les capes gelades de pols a l’escalfar-se en la coma” (1), va anotar la investigadora Kathrin Altwegg.

Rosetta
Foto del cometa des de la nau Rosetta.

Altres dels suggeriments que va fer la científica és que la Nau Rosetta no sempre pot detectar la glicina, ja que aquesta s’evapora en arribar a temperatures aproximades als 150 graus, la qual cosa comporta que les quantitats que desprèn el cometa de la seva superfície sigui molt baixa en relació a les baixes temperatures de l’espai, dificultant així que aquest compost sigui percebut per la sonda espacial.

Per als científics, aquests descobriments representen la punta de l’iceberg de com la vida mateixa està esplaiada en l’univers i que els asteroides i cometes que naveguen per la foscor negra de l’espai, posseeixen en si mateix, nutrients essencials per a la germinació de la vida, de la mateixa manera que un arbre sorgeix del microcosmos d’una llavor.

(1): coma: núvol de pols i gas que envolta el nucli d’un cometa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.