Un superb exemple d'ornamentació estel·lar al Gran Núvol de Magalhães

Espectaculars imatges (inclou vídeo) captades per l’VLT (Very Large Telescope) de l’ESO (European Southern Observatory) al Gran Núvol de Magalhães, una galàxia satèl·lit de la Via Làctia situada a uns 163.000 anys llum de distància

El resplendent núvol de gas LHA 120-N 55, al Gran Núvol de Magalhães. Foto: ESO
El resplendent núvol de gas LHA 120-N 55, al Gran Núvol de Magalhães. Foto: ESO

En aquesta imatge del VLT (Very Large Telescope) de l’ESO (European Southern Observatory) publicada el passat 18 de maig, la llum ardent dels astres blaus excita el gas sobrant després de la recent formació de les estrelles. El resultat és una nebulosa d’emissió sorprenentment acolorida, anomenada LHA 120-N55, en la qual les estrelles estan adornades amb una aura de gas incandescent. Els astrònoms estudien aquestes superbes ostentacions de bellesa per conèixer les condicions que es donen en els llocs on es desenvolupen noves estrelles.

LHA 120-N55 o N55, com generalment es coneix, és un núvol brillant de gas que es troba al Gran Núvol de Magalhães (LMC, per les sigles en anglès de Large Magellanic Cloud), una galàxia satèl·lit de la Via Làctia situada a uns 163.000 anys llum de distància. N55 està dins d’una closca supergegant o superbombolla, anomenada LMC 4. Les superbombolles, que sovint arriben a centenars d’anys llum de grandària, es formen quan els forts vents de les estrelles nounades i les ones de xoc d’explosions de supernova treballen en tàndem per expulsar la major part del gas i de la pols que originalment les van envoltar, creant enormes cavitats en forma de bombolla.

No obstant això, el material que es va convertir en N55 va aconseguir sobreviure com un petit romanent de gas i pols. Ara és una nebulosa independent dins de la superbombolla, acompanyada per un grup de brillants estrelles blaves i blanques —conegudes com LH 72— que també se les va arreglar per formar-se cents de milions d’anys després dels esdeveniments que originalment van donar vida a la superbombolla. Les estrelles de LH 72 tenen uns pocs milions d’anys, pel que no han jugat cap paper en la “neteja” de l’espai que envolta N55. Més aviat, es tracta d’una segona generació d’estrelles de la regió.

El recent sorgiment d’una nova població d’estrelles també explica els suggerents colors que envolten a les estrelles en aquesta imatge. La intensa llum de les potents estrelles blanc-blavoses, fa que els àtoms d’hidrogen de N55 se separin dels seus electrons, provocant que, en llum visible, el gas brilli amb un característic color rosat. En les galàxies, els astrònoms reconeixen aquesta firma deixada pel gas d’hidrogen brillant com un senyal del naixement d’estrelles.

Fins ara, tot sembla tranquil a la regió de formació estel·lar de N55, però en el futur li esperen grans canvis. Dins de diversos milions d’anys, algunes de les estrelles massives i brillants de l’associació LH 72 esclataran com supernoves, dispersant el contingut de N55. De fet, es crearà una bombolla dins d’una superbombolla i, en aquesta regió veïna a la galàxia que ens acull, continuarà el cicle de naixements i morts estel·lars.

Per obtenir aquesta nova imatge es va utilitzar l’instrument FORS2 (Focal Reducer and low dispersió Spectrograph, espectrògraf de baixa dispersió i reductor focal), instal·lat al VLT de l’ESO. Va ser presa com a part del programa Joies Còsmiques de l’ESO, una iniciativa de divulgació que pretén produir imatges d’objectes interessants, enigmàtics o visualment atractius utilitzant telescopis d’ESO, amb una finalitat educativa i divulgativa. El programa fa ús del temps del telescopi quan aquest no es pot utilitzar per a observacions científiques. Totes les dades obtingudes també estan disponibles per a possibles aplicacions científiques i es posen a disposició dels astrònoms a través dels arxius científics de l’ESO.

[Vídeo] Apropant-nos al núvol de gas brillant LHA 120-N 55, a la Gran Núvol de Magallanes

Aquesta seqüència de zoom ens porta de viatge a 160.000 anys llum de distància a una de les nostres galàxies veïnes, el Gran Núvol de Magalhães. A la imatge final, obtinguda amb l’VLT (Very Large Telescope) d’ESO, la llum d’ardents estrelles blaves excita el gas sobrant després del naixement de les pròpies estrelles, creant una nebulosa d’emissió sorprenentment acolorida, anomenada LHA 120-N55, al la qual les estrelles estan adornades amb un mantell de gas incandescent. Els astrònoms estudien aquestes extraordinàries ostentacions de bellesa per conèixer les condicions que es donen en els llocs on es desenvolupen noves estrelles. Crèdits: ESO / Nick Risinger (skysurvey.org) / Robert Gendler (http://www.robgendlerastropics.com/). Música: Johan Monell.

LHA 120-N 55 a la constel·lació de Doradus Crèdits: ESO / IAU and Sky & Telescope
LHA 120-N 55 a la constel·lació de Doradus Crèdits: ESO / IAU and Sky & Telescope

Aquest mapa mostra totes les estrelles visibles a simple vista a la llunyana constel·lació austral de Doradus (el dofí) i també indica el contorn del Gran Núvol de Magalhães, una petita galàxia propera. La posició de la regió de formació estel·lar LHA 120-N55 és la que està marcada. Aquest núvol de gas és molt feble per veure’l a simple vista, però les estrelles joves calentes amb les que s’associa són més fàcils de detectar.

L’European Southern Observatory (ESO)

L’ESO és la principal organització astronòmica intergovernamental d’Europa i l’observatori astronòmic més productiu del món. Compta amb el suport de setze països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Brasil, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Portugal, el Regne Unit, República Txeca, Suècia i Suïssa, juntament amb el país amfitrió, Xile. Desenvolupa un ambiciós programa centrat en el disseny, construcció i operació d’instal·lacions d’observació terrestres que permeten als astrònoms fer importants descobriments científics.

També desenvolupa un important paper en promoure i organitzar la cooperació en investigació astronòmica. ESO opera a Xile tres instal·lacions d’observació úniques al món: la Silla, Paranal i Chajnantor. A Paranal, l’ESO opera el Very Large Telescope (VLT), l’observatori òptic més avançat del món, i dos telescopis de rastreig. VISTA (sigles en anglès de Telescopi de Rastreig Òptic i Infraroig per Astronomia) treballa en l’infraroig i és el telescopi de rastreig més gran del món, i el VST (VLT Survey Telescope, Telescopi de Rastreig del VLT) és el telescopi més gran dissenyat exclusivament per rastrejar el cel en llum visible. ESO és el soci europeu d’un revolucionari telescopi, ALMA, actualment el més gran projecte astronòmic en funcionament del món. A més, prop de Paranal, a Cerro Armazones, l’ESO està construint l’E-ELT (European Extremely Large Telescope), el telescopi òptic i d’infraroig proper de 39 metres que arribarà a ser “l’ull més gran del món per mirar el cel”.

Font: eso.org

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.