Condemnat amb 340 euros de multa per negar-se a ser vocal de mesa electoral

El jove no va assistir a la mesa on estava designat manifestant “desacord amb l’actual sistema polític i electoral” i proposant “l’assemblearisme i l’autogestió”

Mesa Electoral
Una membre d’una mesa electoral de Barcelona repassa el reglament i les instruccions a seguir en les eleccions municipals.

ACN València .- El jutjat penal número 2 d’Elx (Baix Vinalopó) ha condemnat a una multa de 340 euros un home per no presentar-se a la mesa electoral en la qual havia estat designat com a primer vocal en les eleccions generals del 2011. Segons que han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià, la sentència el considera culpable d’un delicte electoral. L’home va presentar davant la Junta Electoral una sol.licitud d’excusa per objecció de consciència, pel seu desacord amb l’actual sistema polític i electoral davant del qual proposa “autogestió i assemblearisme”.

La junta va rebutjar l’excusa i va resoldre l’obligatorietat d’acudir a la mesa, cosa que no va fer. Ara, la resolució del jutjat d’Elx explicita que la justificació presentada pel condemnat no el legitima per deixar de complir el seu deure, ja que amb això “es buidaria de contingut l’esmentat deure i es deixaria al lliure arbitri del ciutadà” i no admet, per tant, la causa d’exempció de responsabilitat al.legada.

La magistrada exposa que l’home oblida que la intervenció dels integrants de la mesa “és d’una absoluta imparcialitat encaminada al control, vigilància i comprovació de la votació electoral, a fi de que la mateixa discorri acord amb la Llei, sense fraus i sense incorreccions” i que la intervenció en el procés electoral “és un deure cívic i de caràcter general que ve determinat per la pròpia naturalesa de l’Estat democràtic; de Dret”.

Així mateix la jutgessa afegeix que és un servei públic en benefici de la societat i que el seu incompliment és, per tant, delictiu, si no està per descomptat justificat, “d’on es dedueix que no pot ser suficient la pertinença a un concret credo religiós o la protecció d’una objecció de consciència”.

Al respecte, indica que l’objecció de consciència de caràcter constitucional està limitada pel legislador únicament al no compliment del servei militar, el que propicia l’existència dels objectors destinats al compliment de prestacions socials substitutòries i que, si tampoc es respecten, s’origina aleshores la figura delictiva de l’insubmís.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.