El Bi de la Viviana o Allò que és nou i a la vegada vell

El Jota, al celler del Masroig, envoltat de masrojanes i forasteres, i aprofitant que son germà no el podia frenar, decidí pujar damunt d’una taula i exposar la seva teoria sobre el vi novell

Vi novell Celler Masroig

El Jota portava remenant amb el significat de la paraula novell feia dies, concretament des que s’assabentà de la festa del vi nou que feien a Masroig. Segons ell, “novell”, referit al vi, volia dir nou i vell a la vegada. Es basava en el fet que en llatí clàssic la ‘v’ era una semivocal que s’utilitzava per a representar el so de la “w” i el so de la “u”, quan encara no existia aquesta lletra com a tal. Per tant quan dèiem “novell” volíem dir nou (amb les tres primeres lletres) i vell (amb les lletres finals). O sigui, era el vi de l’any; un dels productes més vells que fabricaven els humans de nou cada any.

El Jota Efa s’ensumava que son germà, en realitat, el que estava fent era trenar un discurs que tingués prou aparença d’intel·lectual per tal d’enlluernar a la Bibiana Ballbé, la formosa padrina del vi novell d’enguany. No li retreia pas; fins i tot a ell li feia gràcia sentir el pregó de la famosa periodista.

El dissabte en qüestió enfilaren tots dos el camí cap al Masroig amb el seu 4L. Arribaren puntuals i pogueren escoltar amb atenció el parlament de la Bibiana. Aquesta, després d’espinjolar la bóta del vi nou, donà inici a la festa de veritat. S’ompliren les copes de vi, es repartí menjar per totes les taules i començà la gresca.

La música anava a càrrec d’un grup anomenat Roba Estesa format íntegrament per noies. Les seves cançons feien ballar i saltar a tota la concurrència femenina amb una alegria que no podia donar només el vi nou. El Jota, davant de tanta abundància de dones, oblidà la seva teoria sobre el vi novell i es dedicà només a tastar-lo fascinat per l’espectacle de les masrojanes engrescades.

De sobte, una remor sorda s’escampà per tot el públic reunit al voltant de l’espai que constituïa la pista de ball improvisada. Des del darrere, el president de la cooperativa s’obrí pas amb posat seriós fins a situar-se davant del micròfon de la cantant de les Roba Estesa. A aquestes alçades la música ja s’havia aturat i tothom esperava saber que era el que passava.

—Hi ha algun detectiu per aquí? —preguntà el president.

El Jota Efa es quedà de pedra. Sí que en ocasions d’urgència havia sentit demanar per un metge però… un detectiu? Son germà el Jota però, ho devia trobar normal, perquè davant del seu l’astorament, havia aixecat el dit.

—Mos han robat lo dinar —explicà el president.

Com que havien quedat contractats de manera automàtica no van perdre el temps. Pujaren al 4L i arrencaren en direcció a Móra; si havien de trobar alguna cosa, havia de ser cap allà perquè venint de Falset no s’havien trobat amb res digne de menció.

Efectivament, abans d’arribar a la nacional, es van topar amb un camió frigorífic aturat a la cuneta en sentit Masroig. El conductor era una dona. El copilot també. Havien punxat. Tot i la insistència del Jota Efa en continuar per tal de resoldre el cas, el Jota va voler quedar-se i ajudar. Potser hagués sigut millor seguir en direcció a Móra, de fet les noies tenien més traça en allò dels pneumàtics que no pas ells, però el cas és que no ho van fer.

Mitja hora després, amb les mans negres i la roba bruta, el Jota Efa aixecà el cap i es fixà per primera vegada en el rètol que figurava en el lateral del camió. “-Són les del càtering!”, se n’adonà. Com és que van en direcció al Masroig si teòricament el menjar ja és allà donat que l’han robat? Les noies contestaven amb evasives als dubtes que plantejava el Jota Efa, el Jota deia que pobretes, ja tenien prou feina a arribar temps. Finalment el Jota Efa aconseguí obrir la porta del darrere del camió en un moment de distracció de les noies. A dins hi havia dinar per tot el públic reunit a la festa del vi novell.

La conductora s’emprenyà i renegà de Sant Martí i de la Mare de Déu de les Pinyeres, la qual cosa demostrava que no era del Masroig; però finalment reconegué el fet. Se n’havien adonat que el menjar que tenien preparat i a punt de servir estava en mal estat. No tenien altra opció que retirar-lo i anar-ne a buscar un altre, encara que no hi hagués temps.

—Si us plau, no diguin res. Ens juguem la reputació —suplicaren les noies.

En quin embolic estaven ficats ara. No podien dir que havien resolt el cas per no perjudicar aquelles xiques i, deixant a banda que el Jota —embadocat— ja s’havia posat de part d’elles, tampoc podien deixar que tots els convidats es quedessin sense dinar.

—Bah! No cal patir —feu el Jota, despreocupat—. Amb el fato que treien per picar no quedarà pas ningú amb gana.
—Un moment! —exclamà el JF—. Escolteu: ara trucaré al president i explicaré que hem anat fins a les oficines de l’empresa de càtering. Allí hem preguntat si sabien alguna cosa i, en dir-los que havien robat el menjar, s’han ofert per portar-ne més.

El Jota Efa féu una pausa i es mirà les noies.

—De franc —afegí.

Una cosa solucionada, pensà. Ara com ho fem per a inventar un lladre?

“Perfecte, perfecte!”, feu el president, en rebre la trucada. “Si de cas veniu cap aquí també i quedeu-vos a dinar. És tard i la gana mos fot. Al cap i a la fi, amb l’estómac ple es veu tot d’una altra manera i el lladre… doncs que li aprofiti! Què voleu que us digui?”.

Total, que acabaren asseguts en una taula a la sala de bótes, envoltats de les noies de “Roba Estesa“, de la Bibiana i servits per les xiques del càtering. Tot eren dones allí! “Jo em vull quedar a viure aquí”, exclamava el Jota. “Al Mas-roig?” reien totes aquelles noies forasteres, pronunciant amb cura la essa i la erra ben separades. “Al Marroig!”, rectificava el Jota Efa. I les ampolles del vi nou volaven de boca en boca.

En aquestes trucà la Lucia: “No tenías que venir a comer?”

—”Tenia” —feu el Jota Efa—. Pero no sé si puedo dejar a mi hermano solo.
Pues quedamos en que me traerías una botella de vino nuevo. Ya sabes cómo me gusta. Aquí estoy esperándote, con la copica vacía —explicà la Lucia i, abans que el Jota Efa pogués replicar, afegí:— Con la copa y nada más; no sé si me entiendes.
Voy —feu el Jota Efa sense pensar-s’ho dues vegades.

Agafà una ampolla i sortí corrents cap a la porta. Abans de sortir mirà enrere. Un sentiment contradictori l’envaí: per una banda volia continuar en aquell ambient festiu, per l’altra no podia resistir-se a la crida de la Lucia.

El Jota el saludà amb la mà, somrient. “Totes per a mi”, semblava que digués. El Jota Efa sospirà i sortí. Minuts després la Lucia el rebia assedegada de vi. El Jota, al celler del Masroig, envoltat de masrojanes i forasteres, i aprofitant que son germà no el podia frenar, decidí pujar damunt d’una taula i exposar la seva teoria sobre el vi novell. Tingué tant d’èxit que la Bibiana encara en parla, les “Roba Estesa” n’han fet una cançó i el càtering hi té un plat dedicat. Al celler del Masroig tenen pendent d’aprovar si pengen una placa a la façana amb l’efígie dels Johnson&Johnson. La decisió: abans de la festa del vi nou de l’any que ve.

Els germans J i JF Johnson son dos detectius que viuen a la plaça de la Quartera de Falset. Des de fa anys els Johnson es dediquen a escriure prosa i vers sense que ningú s’hagi fixat en ells ni hagi decidit publicar-los cap cosa. Per això, quan van conèixer Pepe Carvalho, van decidir obrir una agència de detectius i escriure relats explicant els casos que havien resolt. La literatura tampoc els ha solucionat la vida diària, però vés per on la feina d’investigadors privats els permet menjar calent… (Més info a: http://johnsonijohnson.blogspot.com.es/)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.