Petites joies, petites esperances…

[pullquote]Us imagineu un banc que per fer un préstec no demani signar davant notari? O que per un aval hipotecari no demani una taxació? O que si un creditor no pot pagar una lletra se li permeti sense més pagar-la al mes següent o a l’altre?[/pullquote]
Recentment vaig assistir a l’Assemblea
de la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de Cornudella de Montsant. En sóc soci des de fa poc (quan va morir el tiet Benido vaig pensar que estaria content que jo n’agafés el relleu i així ho vaig fer). Aquella reunió em va trasbalsar positivament; el meu primer article havia de ser sobre allò que acabava de viure. Allò era un bon exemple del que de veritat està passant a la “sala de màquines” del nostre país.

Asseguts en cadires, un grup de pagesos del poble, tots socis de la Cooperativa. La mitjana d’edat superior als 50 anys… Segur! Era la reunió anual on es presentava el balanç de l’any 2015 i s’apuntava l’enfocament de cara al 2016.

La presentació, per part del gerent, puntual, neta, ordenada, transparent (uns dies abans tothom ja podia disposar dels números i informes per estudiar-los), humana, respectuosa. Un desenvolupament sense entrebancs (ni gens de palla pel mig!),  una exposició de les coses tal i com són sense cap aparició de “torra-collons” que desanimi el personal… Tot això ja és una cosa ben excepcional avui dia.

I  llavors va venir el millor: el funcionament de la secció de crèdit. Allò ja va ser de fregar-se els ulls: us imagineu un banc que per fer un préstec no demani signar davant notari? O que per un aval hipotecari no demani una taxació? O que si un creditor no pot pagar una lletra se li permeti sense més pagar-la al mes següent o a l’altre? Doncs així és com funciona la Secció de Crèdit del poble, on la paraula i la confiança val tant  com un paper signat davant notari. I si en algun moment hi ha beneficis (que n’hi ha!) aquests reverteixen en els cooperativistes principalment facilitant les tasques de pagesia, comprant maquinària… Em va posar la pell de gallina (o “la gallina de piel” que deia en Cruyff).

Però l’alegria durà poc. Sembla que després de carregar-se les Caixes d’estalvis del país, ara la darrera “nosa” són les Seccions de Crèdit. Això de que els ciutadans s’organitzin i no depenguin (tant) dels totpoderosos bancs, a algú no li fa cap gràcia. Lluny de protegir, ajudar, facilitar aquest bon fer cooperatiu, la “nostra” Generalitat es dedica a posar traves  i a complicar-ne cada cop més el seu funcionament.

Inspeccions (punyeteres, no pas constructives), normes, paperassa, dipòsits de garanties… Un escenari que convida a deixar-ho córrer i permetre que la Secció de Crèdit es converteixi en una oficina més de La Caixa…

Però no! A nosaltres ens esperona. Hem de lluitar no només per protegir aquestes empreses sinó que hem de fer-les més fortes, entre tots i totes, confiant-hi, participant-hi, creant-ne de noves. Perquè ha arribat un punt en què només podem refiar-nos de nosaltres mateixos, dels qui tenim més a prop. Hem de refer el teixit associatiu, cooperatiu, de petits empresaris del país. No permetem que enlluernats pel “procés de la independència”, a la “sala de màquines” del país, hi hagi paral·lelament un “procés per la dependència” (dependència de grans multinacionals, de bancs, de magnats de la comunicació…).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s