Un estudi revela que Mart va registrar tsunamis que van destrossar les seves costes

Els fenòmens s’haurien produït després de l’impacte de meteorits de 30 kilòmetres de diàmetre

Vista de detall de la regió nord-oest d'Aràbia Terra. Aquesta imatge va ser presa per la Context Camera (CTX) a bord de la nau Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA al març del 2008.
Vista de detall de la regió nord-oest d’Aràbia Terra. Aquesta imatge va ser presa per la Context Camera (CTX) a bord de la nau Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) de la NASA al març del 2008.

Un estudi internacional amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha revela que Mart va registrar tsunamis que van destrossar les seves costes. L’estudi s’ha publicat a Scientific Reports-Nature i ha documentat dos esdeveniments de tsunami separats per un període d’alguns milions d’anys, durat el qual el nivell de l’oceà va retrocedir i el clima es va tornar significativament més fred. Els tsunamis haurien estat causats per l’impacte de meteorits d’uns 30 kilòmetres de diàmetre, el més antic dels quals va arrossegar blocs de roca de més de 10 metres de diàmetre, deixar al seu pas grans extensions de dipòsits caòtics i canals excavats en retirar-se la inundació. El tsunami posterior hauria general lòbuls rics en gel. La troballa ha permès contestar la pregunta sobre per què no es reconeixien línies de costa si realment hi va haver un oceà a Mart fa uns 3,4 milers de milions d’anys.

La recerca ha estat liderada per José Alexis Palmero Rodríguez, del Planetary Science Institute (PSI-USA) i ha comptat amb la participació dels investigadors del departament de Geologia de la UAB Mario Zarroca i Rogelio Linares. Segons han revelat, la línia costanera va ser destruïda pels dos tsunamis, dificultant als investigadors el seu reconeixement en els estudis realitzats fins ara. Ara, l’anàlisi de noves imatges de molt alta resolució ha permès identificar les morfologies i dipòsits característics dels tsunamis.

Els investigadors de la UAB han explicat que els resultats suggereixen que les ones provocades pels tsunamis “podrien haver assolit 120 metres d’altura en la línia de la costa, penetrant en cl continent distàncies d’entre 200 i 700 kilòmetres”. Han apuntat que la suau topografia de les terres baixes del nord de mart i les particulars condicions de propagació de les ones sota una gravetat molt inferior a la de la Terra haurien propiciat que les distàncies d’inundació fossin enormes, comparades amb les observades a la Terra.

D’altra banda, han destacat la importància de poder obtenir mostres dels lòbuls rics en gel provocats pel segon tsunami en futures missions espacials ja que han explicat que aquests materials estan “relativament a prop” del lloc d’aterratge de la MarsPathfinder. El director de l’estudi, Palmero Rodríguez, ha apuntat que el fet que molts lòbuls tinguin límits ben definitis i que encara conservin la seva morfologia característica suggereix que encara continguin salmorra congelada de l’antic oceà.

L’estudi s’ha dut a terme mitjançant tècniques de cartografia basades en l’anàlisi de les imatges obtingudes mitjançant les càmeres CTX Camera i HiRISE (Mars Reconaiser orbiter), imatges tèrmiques infraroges THEMIS (Mars Odissey) i model d’elevacions MOLA (Mars Global Surveyor).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s