De vergonyes, impotències i caritats cristianes… (reflexions impulsives d’una tarda de Rams…)

El que Europa, i per tant naltros també, vivim i tolerem amb el tema dels refugiats (siguin polítics o econòmics) té una dimensió tant brutal que, de manera conscient o inconscient, ens esforcem a no assumir o a desviar del nostre dia a dia, perquè fa massa mal i ens interpel·la com a persones sense que sapiguem com respondre-hi.

El que els que representa que ens representen acaben de perpetrar és, ni menys ni més, els fonaments d’un genocidi, disfressat del què vulgueu, però un genocidi amb totes les de la llei (si, la llei…). Una etapa més d’una deriva que no comença pas ahir… I aquesta vegada ha comptat amb la complicitat i el vistiplau d’estats de tota mena i condició: els que ens són model per èxits diversos de les seues polítiques, els més sostenibles i ecològics, els més organitzats i tradicionalment acollidors, els… VERGONYA. Vergonya immensa que, fins i tot, ens tenalla la capacitat de reacció…

[pullquote]La IMPOTÈNCIA ens paralitza i no sabem què podem fer, què hem de fer… tret d’exclamar-nos afònics per xarxes socials[/pullquote]La impotència davant de la gravetat del que passa forma part d’aquest escenari, que aviat no tindrà res a envejar a les millors tragèdies del segle passat, que representa que va ser la culminació de la barbàrie… Progressem, ara això no provoca reaccions a l’alçada. La IMPOTÈNCIA ens paralitza i no sabem què podem fer, què hem de fer… tret d’exclamar-nos afònics per xarxes socials que no poden anar gaire més enllà de l’expressió d’una ràbia estèril. I sortir al carrer, sempre que calgui, és clar…

O, si no, per tranquil·litzar-nos la consciència sempre podem organitzar col.lectes, en la millor tradició cristiana de les vetllades benèfiques per a pobres de solemnitat i altres categories afins… Mentre seguim, en el dia a dia, donant suport o permetent polítiques que subvencionen els que comencen discriminant per gènere a les escoles i acaben votant pressupostos armamentistes i tolerant tràfics d’armes i persones, en una espiral que està connectada… O aparquem l’esperit crític i no denunciem ni castiguem les pràctiques d’entitats de tota mena (amb finalitat de lucre o sense, esportives o no) que embolicant-se amb banderes diverses prioritzen guanys sense qüestionar d’on vénen…

Espirals connectades, més del que ens volen deixar veure. Espirals i encadenaments dels quals som còmplices tots quan, cada dia que per acció o per omissió fem o deixem fer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.