Panamà i el nostre Tercer Món

La informació filtrada des de Panamà ens ha ensenyat el que ja intuíem, que el món no està net, gens net, que tothom intenta no pagar impostos, amagar els diners on sigui –els que tenen diners, la resta de mortals els necessitem per la nostra subsistència-, defraudar, robar, tenir i no donar, utilitzar el sistema legal per les seves activitats amorals. I han sortit un grapat de noms.

Els acusats al primer món –països nòrdics i gent amb tradició de ser països seriosos- han fet pagar als defraudadors: va dimitir el president d’Islàndia, va dimitir, un acte impensable a la nostra terra. El cert és que no entenc ni com existeix la paraula dimitir, si ningú la fa servir, bé, menteixo, la fan servir perquè dimiteixi l’altre, mai un mateix, no hauria d’existir la primera persona del singular, «jo dimiteixo», crec que no ho he sentit a ningú.

I ara, si algú llegeix aquestes línies, pensarà: «de què parla aquest, si a tots els països hi ha corrupció i gent podrida», i té raó, a tots els llocs del món hi ha gent amoral, però la diferència entre un país desenvolupat i nosaltres és que al país del primer món el corrupte ha de deixar el seu càrrec públic, i aquí continua al càrrec i probablement tornarà a guanyar les eleccions, i les guanyarà perquè la gent el vota!!!! Si, aquí la gent vota a un polític que fa tuf a corrupció, impensable al primer món, perquè no sé si sabeu que nosaltres encara vivim al tercer món democràtic, encara ens falten molts anys per madurar, portem 41 anys sense dictador i encara és poc, probablement els nostres néts podran gaudir d’una democràcia més semblant a les democràcies modernes actuals.

Tots ho tenim molt clar, aquest ministre que surt als famosos papers és un corrupte, ens ha fotut els diners, un lladre, no té nom el que ha fet, quina gent. Però el futbolista, vigileu amb el futbolista, aquest s’ha deixat enganyar, ell no vol treure ni un euro del país, ell sap que és d’aquí, una persona honrada que mai faria res dolent, i si ho ha fet, és que ha estat mal aconsellat, perquè encara que sigui major d’edat ell no sap el que fan amb els seus diners, la resta d’adults del planeta terra si ho sabem, però ell? No ho sap pas. Com el director de cinema, que és el nostre representant al món de la cultura, que aquí paguem molt i va creure que era massa, i ja ho va arreglar amb un grapat d’advocats, i l’actor que és tan simpàtic… I no és la fixació amb els futbolistes, ni amb els polítics o la gent de la cultura, és que a altres llocs d’Espanya diran que el ministre és bona gent, que no sap el que ha fet i que el futbolista és un lladre, perquè aquesta és la manera que tenim de pensar: «Els meus són bons i els altres dolents», i amb aquesta idea tan primària i errònia ens passarem anys i anys vivint en el tercer món, perquè un lladre ho és tant si et cau bé com si et cau malament, i és trist quan algú et decep, però ja som grans i hem de saber viure amb aquesta tristor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s