Enhorabona, Carrutxa!

Carrutxa ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura per la seva tasca en l’àmbit de la cultura popular al Baix Camp i el Priorat | L’entitat i molts dels seus membres tenen forts vincles amb Cornudella de Montsant i la comarca

Salvador Palomar (esquerra), fundador de Carrutxa, té forts vincles amb Albarca.
Salvador Palomar (esquerra), fundador de Carrutxa, té forts vincles amb Albarca.

El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha reconegut amb el Premi Nacional de Cultura al Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa, amb seu a Reus, «pel seu treball de recerca i divulgació en l’àmbit del patrimoni immaterial» destacant el paper de Carrutxa «tant en la col·laboració i la participació en moviments festius i populars de la comarca, com en l’estudi i la recerca de l’activitat cultural del moviment associatiu». La notícia es va fer pública el passat dilluns, juntament amb el nom de la resta de persones i entitats que han rebut el premi. La cerimònia de lliurament dels guardons tindrà lloc el pròxim 8 de juny al Teatre Metropol de Tarragona.

Com va dir Montsant Fonts, presidenta de l’entitat, ha estat una agradable sorpresa: «no penses que rebràs mai aquesta trucada, en la mesura que fa anys que fem feina sense esperar cap reconeixement especial». «El premi ens fa il·lusió i, alhora, ens engresca a continuar treballant». També ha manifestat la voluntat de retornar el premi a la comunitat i la importància que té, en l’activitat de Carrutxa, la participació de moltes persones que amb la seva col·laboració fan possible la recerca. D’altra banda, Adrià Aragonès, membre de Carrutxa, va explicar que «tot i que el nostre àmbit de recerca prioritari han estat les comarques del Baix Camp i el Priorat, la nostra actuació es vol projectar al conjunt dels Països Catalans».

Carrutxa, la seva gent i el Priorat

La relació de Carrutxa amb el Priorat, doncs, és molt estreta. Sense anar més lluny, l’entitat és membre de l’associació Prioritat, que treballa per la candidatura del Priorat a la UNESCO. Des de 2004, col·labora amb el Parc Natural de Montsant, amb qui ha publicat diversos treballs, com Els masos de Montsant (2007), Els molins hidràulics del riu de Montsant (2007), Les ermites de Montsant (2008) o L’aprofitament de l’aigua. Arquitectura popular a Montsant (2008). La presidenta de l’entitat, la llibretera Montsant Fonts, té residència a Albarca juntament amb el seu marit Salvador Palomar, etnòleg i dinamitzador cultural, fundador de Carrutxa el 1980 i actualment coordinador de programes de recerca i responsable de documentació de l’entitat. Montserrat Solà, tècnica de patrimoni cultural del Parc Natural de Montsant, és membre de la junta i viu actualment a Cornudella de Montsant.

Tanmateix, diversos autors prioratins han col·laborat amb Carrutxa al llarg dels anys. És el cas del marçalenc Pere Audí Ferrer, coordinador de la secció «Històries del Priorat» a PrioratDiari.cat i autor de diversos llibres sobre història de la comarca. Audí afirma que «a partir del que sé i per experiència pròpia, Carrutxa mereix el premi no únicament per les investigacions que realitzen i que impulsen sinó també per la difusió que en fan en forma de publicacions i xerrades bàsicament. Sempre disposats a col·laborar en jornades culturals, debats… I, finalment, pel suport que donen a les persones que, sense ser de Carrutxa, investiguen sobre la història, la cultura, el patrimoni del Baix Camp i, en el meu cas, del Priorat». «Gràcies a Carrutxa el meu treball El Porvenir 1916-1936: Vint anys de cooperativisme obrer a Falset va poder veure la llum el 2004. També gràcies a Carrutxa es va publicar una edició facsímil d’una autèntica raresa: Rayos y Truenos, un llibre de poesies escrit per Joaquim Blanch, un anarquista del Masroig. Publicat el 1908 per la Impremta Bassa de Móra d’Ebre, la Cristina Beltran del Masroig en va trobar un exemplar a les golfes de casa seva, me’l va deixar consultar i bé, va reviure gairebé cent anys més tard, el 2010, amb estudis introductoris escrits per Salvador Palomar, Ferran Sugranyes i per mi mateix. Em sembla un premi més que merescut».

Carrutxa també va publicar, l’any 2003, Passió, sang i oblit. Crònica del crim i el perquè de l’última execució pública a Falset, sobre un crim succeït a Cabassers i que fou una de les últimes execucions públiques que hi va haver a Catalunya. El seu autor, el falsetà Toni Orensanz, actualment immers en la gira de presentacions del seu últim i exitós llibre El nazi de Siurana, explica que «Carrutxa em sembla una entitat admirable perquè han sabut mirar-se la cultura popular amb entusiasme i rigor alhora» i afirma que «no han caigut, a més, en el folklorisme de pa sucat amb oli, conscients que la cultura del poble és un patrimoni molt més seriós i important del que sovint pensem».

També formen part de Carrutxa l’historiador Ezequiel Gort Juanpere, autor de Història de Cornudella de Montsant. Una vila del comtat de Prades (Fundació Roger de Belfort, 1994). Aquest treball l’any 1992 va guanyar el premi Roger de Belfort de monografies històriques, en el marc del prestigiós certamen literari de la Nit de Santa Llúcia, que es va celebrar a Puigcerdà. Gort també és autor de Les ordinacions de Cornudella de Montsant als segle XVIII (Carrutxa, 1999). Roger Pascual Garsaball, biòleg vinculat a la Vilella Baixa, és autor de Montsant, patrimoni natural i paisatge (Carrutxa, 2002) i Flora de la Serra de Montsant (2 volums, Rafael Dalmau, 2007); la cuinera reusenca —i filòloga— Mariona Quadrada, descendent de la Morera de Montsant, molt activa a Carrutxa en els seus inicis; Anna Figueras, de Cal Comte de Torroja del Priorat, autora de Licors tradicionals, aiguardents i vins generosos. Priorat – Terra Alta – Ribera d’Ebre (Farell, 2012); o Albert Margalef Amorós, membre de La Clavellinera i professor de jotes a Cornudella de Montsant.

A més, l’entitat ha publicat una ingent quantitat d’articles, estudis i llibres sobre el Priorat. Per anomenar-ne alguns, trobem Les majorales del Roser d’Ulldemolins (Salvador Palomar, 1990), Santa Maria de Montsant. Religiositat popular i conflicte territorial (Salvador Palomar, Montsant Fonts, 1993), El ball de diables a Falset (Salvador Palomar, 1993), Occitants i càtars a Montsant i Muntanyes de Prades, segles XII-XIV (Ezequiel Gort, 1999), Aproximació geolingüística als parlars del Priorat (Pere Navarro, 2000), o El fet casteller al Priorat. Els Brivalls de Cornudella (Salvador Palomar, David Pallejà i Alba Corbalán, 2013).

Alguns dels seus membres van crear, l’any 1995, La Carxana, una revista de periodicitat anual que s’edita a Albarca a l’agost, coincidint amb la festa major de la població. La revista, que es finança amb les aportacions de l’Associació «El Montsant» (Veïns i Propietaris d’Albarca), l’Ajuntament de Cornudella, anunciants i particulars, es reparteix gratuïtament al poble i en alguns establiments de Cornudella, Ulldemolins i Reus. Publica, a més d’informacions referents al poble, articles sobre la història i el patrimoni cultural o natural d’Albarca, les poblacions de l’entorn de la serra de Montsant, i el Priorat.

Més premiats

El Premis Nacionals de Cultura, Premis Nacionals d’Arts, són la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya. El CoNCA, organisme creat pel Parlament de Catalunya i format per destacades personalitats dels sectors culturals, és l’organisme que, a partir de 2009, atorga aquestes distincions de la Generalitat de Catalunya. S’atorguen a les persones, entitats o institucions de qualsevol àmbit territorial que siguin mereixedores d’un reconeixement institucional per la seva contribució singular a la cultura catalana i al seu enaltiment.

Amb Carrutxa també han estat premiats l’escriptor i autor de més d’una trentena de títols Enrique Vila-Matas; l’actriu de teatre i televisió Clara Segura, el Quartet Casals, el grup d’espectacles de circ Los Galindos, l’escultor israelià Dani Karavan i l’escriptora balear Antònia Vicens, el dibuixant satíric, escenògraf i pintor Joan J. Guillén; Josep Maria Aragonès i Rosa Fusté, com a fundadors i responsables d’Antaviana Films, empresa de postproducció audiovisual i efectes digitals; i la filòloga dedicada a la recerca i la investigació en la cultura medieval catalana, Lola Badia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.