«El nazi de Siurana» desvetlla la vertadera identitat de Juan Buyse ‘el belga’

Juan Buyse amb l'uniforme de les Waffen SS. Foto: Ara llibres.
Juan Buyse amb l’uniforme de les Waffen SS. Foto: Ara llibres.

Avui dilluns 25 de gener s’ha posat a la venda «El nazi de Siurana», que amb tota probabilitat serà un dels best-sellers prioratins de l’any. És possible que Juan Buyse, el veí de Siurana que va morir l’any 2002, quan tenia vuitanta-nou anys, reconegut, aplaudit i homenatjat pels seus mèrits muntanyencs, fos oficial d’un cos d’elit de les SS i una peça clau de l’ocupació nazi de Bèlgica? I quin paper hi va jugar la seva dona, Anita Salden, en aquesta història? Amb el contundent i inequívoc títol «El nazi de Siurana» (Ara Llibres) el periodista falsetà Toni Orensanz s’endinsa en l’obscur passat del misteriós personatge que va arribar a Siurana després de la Segona Guerra Mundial i s’hi va quedar fins al final de la seva vida.

el-nazi-de-siurana_imgLa història d’aquest llibre té el seu origen en la casualitat, com acostuma a passar. Toni Orensanz va acudir a Cornudella requerit per Àngela Guxenchs, aleshores mestra d’educació física a l’institut. La idea era entrevistar i parlar de muntanyisme amb Anita Salden, nonagenària que en el passat havia estat una alpinista que amb el seu marit Juan Buyse, havia redactat una guia dels cims de tres mil metres dels Pirineus. Al llarg de la conversa, els entrevistadors van descobrir que tot just després de la mort del seu marit l’any 2002, Anita Salden va cremar totes les fotos i documentació que guardaven, encara al xalet que tenien a Siurana i que després de la mort de Buyse es va convertir en un hotel. Únicament va conservar algunes fotografies relacionades amb el muntanyisme. Va ser en aquesta primera entrevista que el periodista falsetà, que ja coneixia la «llegenda» del nazi de Siurana, va començar a tirar del fil. Segons l’autor, «una d’aquestes històries que, un cop comproves que només tens tu, et converteixen per un instant en l’home més feliç del món. És el moment (potser l’únic moment, fins i tot més que el de l’escriptura) que dóna sentit a l’ofici de periodista, just quan una mena d’il·luminació t’envaeix (això és una bona història!, penses) i un somriure plàcid se t’instal·la d’orella a orella»

Juan Buyse, nascut a Flandes l’any 1913 i conegut pels seus veïns de Siurana i Cornudella com «el belga», juntament amb la seva dona Anita Salden va passar desapercebut durant més de mig segle, aïllat en un magnífic xalet de pedra amb unes vistes espectaculars, als afores del nucli urbà de Siurana, conegut pel nom de «el xalet del belga». Popularment sempre s’havia dit que Buyse no havia anat a viure a un lloc tan recòndit com ho era la Siurana de la postguerra per amor a la natura. De fet, aleshores Siurana restava semi abandonada, i gairebé incomunicada fins i tot per als estàndards de l’època. El telèfon no va arribar al petit poblet fins 1955, i un any després la llum. Pel que fa a les carreteres, fins a l’any 1952 no es va construïr la pista forestal des de Prades a Siurana, i la de Cornudella a Siurana el 1969, que posteriorment va ser asfaltada el 1993. Per cert, Buyse va ser un dels veïns de Siurana més oposats a la construcció d’aquesta carretera, per motius que ara semblen més obvis que mai. Els més grans recorden que molts dels materials amb que es va edificar el xalet s’havien de portar amb rucs, donat que encara no existia cap pista que arribés a Siurana des de Cornudella.

Juan Buyse, al seu xalet de Siurana, en una fotografia apareguda en un reportatge de la revista 'Desnivel' en motiu de la seva mort. Foto: Revista Desnivel.
Juan Buyse, al seu xalet de Siurana, en una fotografia apareguda en un reportatge de la revista ‘Desnivel’ en motiu de la seva mort. Foto: Revista Desnivel.

Sempre va córrer el rumor de què «el belga» era un nazi amagat, però era només això, una mena de rum-rum que ningú sabia si era cert o fals. Fins ara, quan Orensanz desvetlla, després d’un treball de recerca que arriba als arxius belgues, que Juan Buyse (Jan Buyse) va ser membre de l’associació De Vlag, que volia acabar per les dolentes amb la Resistència belga durant l’ocupació nazi. També va ser informador dels nazis, adscrit a les Waffen SS sota les ordres del temible Heinrich Himmler, l’arquitecte de l’extermini de sis milions de jueus. En el llibre es recullen algunes fotografies on apareix Buyse amb uniforme nazi. «El nazi de Siurana» posa fi a la llegenda, desvelant la veritat de Buyse, i endinsant-se en els horrors més obscurs del segle XX, aquells que van revelar la veritable essència del mal. Una història apassionant sobre nazis a Espanya, memòria històrica, fugues sonades i pactes de silenci.

Toni Orensanz (Falset, 1970) és escriptor, dramaturg i periodista. Ha col·laborat en mitjans com La Vanguardia, La Veu de l’Ebre, Cadena SER, TV3, Avui, El Mundo, Nou Diari o Descobrir Catalunya. El 2008 va publicar «L’òmnibus de la mort. Parada Falset», un treball d’investigació sobre l’actuació de l’anomenada Brigada de la muerte de la FAI amb base a Casp, responsable de l’afusellament de 247 persones a setze municipis de les comarques del Priorat (27 eren de Falset), la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Camp i a diversos municipis d’Aragó entre juliol i setembre de 1936. El 2013 va publicar la seva primera novel·la, «l’Estiu de l’amor», a partir de l’estada de Pablo Picasso i Fernande Olivier a Horta de Sant Joan el 1909.

8 respostes a “«El nazi de Siurana» desvetlla la vertadera identitat de Juan Buyse ‘el belga’

  1. Potser no estava tant amagat a Siurana el Joan Buyse si portava molts anys publicant llibres i revistes, amb la seva fotografia i signant amb el seu nom. Molta gent de Cornudella, Siurana, etc havien treballat com a paletes, pagesos o neteja a la seva casa, que molta gent de Siurana i Cornudella i Reus, havien estat de visita al domicili de Siurana. I van ser molta gent, que no volien la carretera asfaltada per anar a Siurana, perque pensaven que amb el turisme “massiu” Siurana perdria l’encant de petit poblet de muntanya, amb els seus valors paissagistics.

  2. Estic d’acord en tot el que diu, amb una petita apreciació. És veritat que molta gent no volia la carretera pels motius que vostè indica, però la immensa majoria d’aquests no eren els veïns de Siurana. Aquests havien de baixar a Cornudella a comprar, a col·legi, o a qualsevol altra cosa per un camí de terra que feia que la vida a Siurana fos força més difícil. Sobretot quan el camí es trobava en mal estat per motiu de pluges o climatologia diversa. Els beneficis de la construcció de la carretera, crec que a hores d’ara són indiscutibles; era una obra imprescindible per a la supervivència del poble.

  3. Jo coneixia perfectament l’Anita i el Juan Buyse i em va passar pel cap en algunes ocasions que podrien haver estat nazis. Compartia amb ells l’amor per la música i la passió per Siurana i el seu entorn.
    Val a dir què, malgrat tot, m’ha afectat saber en certesa sobre el seu passat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.