Una iniciativa singular a Falset: la Colla del Rayo

Maria Jesús Sanchez

Quan la societat espanyola vivia en plena manca de llibertats, un grup de falsetans es va organitzar per poder treballar sense dependre d’un patró fix i , així, d’alguna manera, ser molt més lliures.

A Falset l’hivern de 1945 es va fundar la Colla del Rayo, una veritable institució del treball. Els fundadors de la Colla del Rayo van ser Sebastià Muntané Domènech, Ventura Rull Ardèvol, Joan Anguera Mestres, Josep Munté i Salvador Ferré; aquests falsetans van aconseguir iniciar la creació d’una empresa de treball agrícola pròspera i única, que va durar fins aproximadament l’any 1983.

El present article es basa en un recull dels testimonis d’aquells que un dia en van formar part d’una colla recordada per molts. Malauradament no es conserva cap més documentació que la seva paraula. La base de la Colla del Rayo sempre va ser el treball, una feina ben feta acompanyada d’una gran seriositat. Per aquesta forma de treballar van esdevenir una institució del treball. Volien que la seva feina tingués personalitat i valor per poder dignificar-la encara més amb el preu. Respectaven tres principis que eren bàsics: molta seriositat, molt i molt treballar, i molt riure; així van aconseguir que aquella unió fos perfecta, unió que els donava un sentit cooperativista.

Van haver d’establir confiança entre propietari i treballador, demostrar que la feina que ells oferien i de la manera que la oferien era eficaç. Un exemple d’això és la següent vivència de Francesc Perelló Manyà durant la seva estada a la colla. Un propietari va sol·licitar a la Colla del Rayo una valoració de la feina a la seva finca, un terreny que rondava els catorze jornals. Un cop feta la valoració van ser contractats i aconseguiren fer aquella tasca a preu fet en únicament vuit jornals, de sol a sol. Els jornals es feien sempre, si les condicions meteorològiques ho permetien, fins que el sol no es ponia.

Membres de la colla del Rayo

La Colla del Rayo realitzava les feines de manteniment constant de les terres que no tenien treballadors fixos, les feines més delicades (plantar ceps, eixartigar, esporgar,…), però també eren capaços d’assumir les feines més pesades a preu fet .

Alguns exemples dels treballs més durs a preu fet que van realitzar va ser el buidatge de terra dels baixos de l’Hostal Sport, per construir l’edifici que tots coneixem, així com el buidatge que necessitava la Fàbrica d’Alcohols per a la seva ampliació. Excavaven els fonaments marcats per construir-hi una casa, i van reparar el tram de carretera des del Mas de l’ Anguera fins a Bellmunt. En la campanya de la verema treballaven pel Sindicat Agrícola, (rentar portadores, treure la brisa, trascolar, rentar trulls,…).

No solament van treballar al terme de Falset. Diversos testimonis, dos d’ells l’Enric i l’Anton Soldevila Borja, ens van explicar que també van treballar a terres d’Alforja, Pradell i Marçà, i possiblement també per d’altres pobles de la rodalia.

Tots els integrants eren simpatitzants o afiliats d’algun partit d’esquerres (un cop va arribar la democràcia), però la política no va ser mai la base d’aquell grup de treballadors. Així és com ens ho han explicat tots els testimonis i en concret Joan Coll Olivé (fill d’un propietari que ocasionalment van necessitar l’ajuda dels del Rayo), qui ens va dir que ­ “fossin de la ideología que fossin portaven la bandera dins al cor i no l’ensenyaven, no proclamaven res, només volien treballar, tenien la necessitat de treballar, per això la van crear.”

La Colla del Rayo o els del Rayo, així és com se’ls anomenava, van arribar a tenir, fins a cinquanta-dos treballadors. Aquests treballadors van anar passant mentre va durar la colla, i va coincidir alguna vegada que hi treballaven dues generacions de la mateixa família, com va ser el cas de Benjamín Biarnau Grifoll i el seu fill Josep Biarnau Mauri.
És possible que a la llista següent dels integrants de la Colla del Rayo pugui faltar algun nom a causa de l’oblit al pas dels anys en els nostres testimonis. Aquests homes, que van ser capaços de crear l’anomenada institució de treball, són els següents: Pere Aguiló Vidiella, Joan Anguera Mestres, Lluís Barceló, Jordi Bartolomé Pérez, Joan Biarnau, Robert i Benjamín Biarnau Grifoll, Josep Biarnau Mauri, Venancio Chicharro Carrero, Pere Cortés Miró, Alejandro Cortés Rius, Jamue Crusat Jaume Domènech Pellejà, Càndido Domènech Toda, Josep Esmel, Juan Ferré, Salvador Ferré, Enric Ginesta Sabaté, Francisco Gracia Riel, José Hidalgo, Esteve Just, Liberto, Raimundo i Josep Marco Pérez, Joan Martí, Antonio Martí Ortí, Lluís i Francisco Martí Soldevila, José Martínez, Josep Mas Vilalta, Emili Masip, Juan Mestres, Antonio Micola Rojals, Josep Mª Miró Forés, Sebastià Muntané Domènech, Josep Munté, Agustí Navarro Domènech, Josep Navarro Muntané, Francesc Perelló Manyà, Amadeu Peris, Ramón Piqué, Enric Prous Martí, Juan Riola, Ventura Rull Ardèvol, Salvador Salsench, Enric i Antón Soldevila Borja, Juan Vernet, Francisco Vernet Giné, Domingo Vilanova Benaiges, Josep Xortó Marco i Marcelino. Així els recorda Montse S.F: “ en aquell temps els veia com uns homes afables, amb la cara colrada pel sol, uns més fosca que altres; feien olor de terra eixuta i de roba blanca de cotó”.

Membres de la colla del Rayo.

La Colla va arribar a treballar aproximadament per a uns quaranta-cinc propietaris, ja fos en el manteniment habitual de la terra, de forma esporàdica o a la cooperativa agrícola. Algunes de les cases per a les quals van treballar van ser: Manuel Pujol, Jaume Jordà, Joaquim Aguiló, Miquel Compte, Fermín Lafuente, Lluís Martí (antic treballador de la colla), i així arribant a la quantitat esmentada.

Dins la Colla es nomenava un encarregat escollit entre tots, tenint en compte la seva antiguitat i la seva capacitat d’administració, tant per la part econòmica com la del treball (Pere Aguiló Vidiella, Francesc Perelló Manyà, Ventura Rull Ardèvol, entre d’altres van ser-ho ).

Es feien reunions setmanals, concretament cada dissabte a casa d’un dels integrants, on es feia la repartició de feines. Per a les de manteniment habitual s’intentava respectar els mateixos grups i per a les feines a preu fet ho feien de forma que ningú acumulés més preufets que un altre. També havien de notificar un per un els jornals que estaven disposats a fer, mai es podia fer menys jornals dels pactats.

No hem aconseguit filar prim amb el preu de cada jornal. Cap els anys 1950-1960 es cobraven entre vint-i-cinc i trenta-tres pessetes. Les feines a preu fet tenien un preu més elevat, i dels diners sobrers d’aquests preufets, després de restar-hi els jornals, se’n reservaven dues parts; amb una part es feia un fons comú per poder comprar alguna eina petita i per a l’habitaul dinar que se celebrava anualment a l’Hostal Sport. L’altra part es repartia a parts iguals entre tots els membres de la colla independentment si havien fet aquella determinada feina a preu fet.

Anualment estudiaven la possibilitat d’incrementar els preus dels jornals, però sempre analitzant la situació en què es trobaven, tot mirant d’adaptar-se als temps que corrien. Segons les paraules de dos germans en Francisco i en Lluís Martí “quan la colla apujava els preus dels jornals alguna cosa es movia .“ Hem pogut comentar aquesta expressió i ens vam trobar amb la resposta que els propietaris, la gent del poble, sabien que els del Rayo eren el motor del mercat laboral d’aquells anys, si s’apujava el sou, els propietaris es veien obligats a aplicar el mateix augment als seus propis treballadors. Mai els va faltar la feina, deu ser que van complir rigorosament amb el seu anunci projectat al cine: “ ESMERO, PERFECCIÓN Y PUNTUALIDAD EN LOS TRABAJOS AGRÍCOLAS, EL RAYO SOY Y A DÓNDE ME LLAMAN VOY “.

A Falset la Colla del Rayo va estar ben vista per molts, i per d’altres potser no, però això sempre ha ocorregut i sempre ocorrerà. Aquell grup de treballadors incansables van saber escriure part de la història del treball de Falset.

La secció “Històries del Priorat” de Segle21.cat està coordinada i supervisada per Pere Audí Ferrer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s