Breu història d’un avantpassat carlí

Montserrat Toldrà Parés

A la meva casa pairal d’Ulldemolins es guardaven papers, llibres i alguns objectes curiosos dels avantpassats. Oblidats a la golfa durant anys, en una caixa de fusta, van resistir el pas del temps. Avui puc escriure aquesta història gràcies a aquests documents que han arribat a les meves mans. La família Blanch té un arbre familiar documentat des del 1457 (1). Els Blanc eren molt religiosos. De generació en generació van transmetre els seus principis ideològics.

Ramon Blanch i Bessó, pagès, va ser afusellat per les tropes revolucionàries franceses que van passar per Ulldemolins el 1810, possiblement per defensar la seva fe o per oferir resistència als invasors. Els soldats francesos saquejaven les esglésies i monestirs i exigien tributs elevats als pobles. La seva viuda, Raimunda Estivill va quedar amb 8 fills. El seu fill, Josep Blanch i Estivill, fuster, casat amb Maria Vernet de la Vilella, va tenir també 8 fills. Josep i el seu fill Ramon, seminarista, van ser afusellats l’any 1838, en la primera guerra carlina. Maria, la viuda, va veure la mort de tres homes de la família, el sogre, el marit i el fill. Per sort un altre fill, Josep, de 26 anys, va poder fugir a l’estranger.

Les poblacions de les muntanyes de Prades i el Montsant van ser un focus carlí. L’enfrontament entre carlins i isabelins va continuar. No era tan sols una disputa pel tron entre la reina Maria Cristina, mare d’Isabel II, i el seu cunyat Carles, que defensava la llei sàlica la qual impedia a les dones regnar. Era una guerra civil entre dos mons diferents: el ciutadà o burgès i el pagès o rural. Els isabelins o liberals defensaven les reformes constitucionals, centralitzadores, i la desamortització dels béns eclesiàstics, mentre els carlins defensaven l’església catòlica i els costums i furs de la terra.

Els monestirs van ser saquejats i abandonats. La primera guerra carlina va ser brutal. Tant els liberals com els carlins exigien diners i vitualles per a les seves tropes. Si no ho aconseguien, castigaven les poblacions, robant i matant. Prades va ser el centre d’operacions del carlí Tristany. El general cristí Gurrea va manar destruir la vila, cases, escola, església… tot va ser cremat i enrunat al setembre de 1837. No és estrany que la reacció carlina fos contundent, fins a arribar a un tipus de guerra de guerrilles. El jove carlí Pere Balcells Masgoret, conegut com el “nen de Prades” va lluitar com a cap d’una partida semblant a les dels bandolers. No sabia llegir ni escriure però era molt ardit i llest i els liberals el temien. El rector de Prades també va ser un carlí combatiu i va comandar un batalló carlí per la Conca de Barberà. Un altre capellà, el de Flix, combatia amb els carlins pel Montsant i Serra la Llena el 1873, en la tercera guerra carlina. El 1874 Prades va ser altra vegada castigada pels liberals i va ser cremada (2).

Doncs bé, parlem de l’exili de Josep Blanch i Vernet, avantpassat meu, pagès d’Ulldemolins, que va néixer el 1812. Es va casar amb Teresa Nebot i va quedar vidu al cap de pocs anys, el 1834. Un nen que van tenir va morir al néixer. Va ser comandant d’armes dels carlins l’any 1839, en la primera guerra carlina. L’any següent, el 1840, els liberals el van capturar i afusellar, tenia 28 anys; el van donar per mort però només estava ferit. La història era recordada pels avis. En Josep es va fer el mort i va demanar ajuda a una dona que rentava al riu. Li va demanar roba i probablement, que avisés a la família amb discreció. De nit va fugir en direcció a França.

Primera pàgina de l’agenda de Josep Blanch. Foto: Montserrat Toldrà Parés

En Josep va tornar al cap de 8 anys, quan va aconseguir l’indult del govern espanyol dirigit pel general Narváez i els moderats. Mentre a França esclatava la revolta revolucionària de 1848. Gràcies a la seva agenda conservada, on va anotar els llocs per on passava i les despeses dels allotjaments i diligències, sabem que Josep va emprendre el camí de tornada des de Castres, al sud de França, el 12 de maig de 1848. Per tant, possiblement, va passar l’exili en aquesta ciutat o els voltants. De Castres va viatjar a Carcassona i d’allí a Narbona on va arribar el 13 de maig. El dia 14 era a Perpinyà, va continuar cap a Figueres i a continuació a Barcelona on va passar uns dies i va visitar diverses persones, un tal Tomàs Pàmies i un Ramon Amigó, entre altres.

A primers de juny devia arribar a Ulldemolins. No ens consta el dia. Quan va arribar al poble, encara es mantenien les topades entre les partides carlines i les tropes liberals pels voltants de Prades. No es van aturar del tot fins al gener de 1875, però en Josep Blanc s’havia retirat de la política definitivament. De França va portar uns quants llibres escrits en francès i mapes que encara es conserven.

Llibret de doctrina cristiana. Foto: Montserrat Toldrà Parés

Era un home il·lustrat. Durant l’exili havia treballat i estalviat uns diners. Va comprar una finca gran, “la garriga” i una casa al costat de la seva, amb la qual va establir comunicació i va aconseguir doblar l’espai habitable. Va fer reformes i va obrir unes grans finestres a les habitacions a l’estil francès: s’obrien els finestrons cap al carrer. Eren úniques a Ulldemolins i cridaven l’atenció. Josep es va casar aquell mateix any que va tornar amb Teresa Pellicé de Cornudella de 41 anys, 5 anys més gran que ell que en tenia 36. Van tenir tres fills: Concepció, la pubilla, Josep, que va morir a l’any, i Maria.

(1) La família Blanc va canviar el primer cognom en casar-se una pubilla, Concepció Blanc i Pellicé, besàvia meva, amb un Josep Toldrà i Abella, l’any 1865. Malgrat tot, la casa va seguir sent cal Blanc per als veïns d’Ulldemolins, i una descendent com jo, avui en dia, sóc coneguda com la Montserrat de cal Blanc, malgrat que ja no visc a la casa pairal.

(2) Per a més informació: Llibre de Prades, Torrell de Reus- Ignasi de Martí, Ajuntament de Prades, 1982.

La secció “Històries del Priorat” de Segle21.cat està coordinada i supervisada per Pere Audí Ferrer.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.