Un premi Nobel català de literatura?

La literatura catalana ha entrat en un bucle de difícil sortida, la promoció que es fa dels llibres sempre té una orientació, vendre tot el que es pugui, i qui ven més? La gent coneguda, la que surt a la televisió, a la ràdio, la que té més seguidors al Twitter, això es garantia d’èxit, es coneix i no cal fer gaire publicitat. Si agafes a un personatge que està tot el dia als mitjans li fas escriure un llibre -o algú li escriu-, una portada bonica, unes crítiques bones -fa tant temps que no llegeixo crítiques dolentes- i au, a vendre un grapat d’exemplars, no cal que siguin milions, amb uns milers es recupera la inversió i amb uns milers més ja es tenen beneficis, un negoci rodó, però on queda la literatura en tot aquest negoci? Amagada o quasi inexistent.

Repassem els llibres més venuts aquest Sant Jordi (ficció en català):

1. «Algú com tu» (Planeta), de Xavier Bosch. Periodista, qualitat literària a anys llum d’un premi Nobel.
2. «El món blau. Estima el teu caos» (Rosa dels Vents), d’Albert Espinosa. Llibres de consum ràpid, guionista d’èxit.
3. «Un any i mig» (Columna), de Sílvia Soler. Periodista que col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.
4. «Cremeu Barcelona!» (Columna), de Guillem Martí. La seva primera novel·la, encara no té un nom fet.
5. «També això passarà» (Ara Llibres), de Milena Busquets. Gran escriptora, un llibre força bo i molt recomanable.
6. «Strappo» (Ediciones B), de Martí Gironell. Periodista de TV3.
7. «Mariona» (La Magrana), de Pilar Rahola. No cal dir res més.
8. «L’àguila negra» (Proa), de Joan Carreras. Ha treballat durant una dècada a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, on ha estat director el Canal 33
9. «Homes sense dones» (Empúries), d’Haruki Murakami. Probable candidat a Premi Nobel, però és japonès.

Dels 8 catalans que tenim a la llista podem dir que 6 són escriptors «mediàtics». Guillem Martí ha escrit un llibre que no he llegit i la Milena és la que té més bagatge cultural de tots, una dona de lletres i de literatura, un percentatge molt baix del total d’escriptors més venuts.

Ja no tenim un Pla ni un Guimerà, i els bons escriptors sembla que estan amagats de les vendes i la promoció, perquè un ha de ser bo escrivint i rebre uns diners per poder continuar escrivint, de Kafka ni hi ha hagut un, que treballava a una oficina al matí i escrivia a la nit. Mentre continuem promocionant als que surten a la tele, i amaguem els bons llibres als laberints que són les prestatgeries de les llibreries, ho tindrem molt difícil per tenir un premi Nobel de literatura català.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.