Mestres d'ofici i oficials artesanals a la vila. Miquel Martorell Garau.

Soguer
Soguer

El fiable cens de Floridablanca (1878) ens mostra la importància artesana a la Vila: amb 1.982 habitants relaciona 432 oficis, 144 dels quals pagesos i 98 mestres artesans. La proporció és elevada si comparem Ulldemolins (11 artesans amb 894 h.), Poboleda (16 artesans amb 1.423 h.), Prades (4 artesans amb 797 h.), Falset (75 artesans amb 2.437 h.), o Montblanc (162 artesans amb 3.101 h.). L’elevat nombre de mestres artesans dibuixa l’orientació comercial de la vila, cruïlla de camins amb dos mercats setmanals.

Una relació de 1647 ens dona diversos oficis: curador, pintor, pedrer, torner, serraller, espardenyer, peraire. Ja l’any 1815 coneixem dos basters, dos boters, dos calderers, catorze espardenyers, dos ferrers, dos fusters, dos sabaters i dos serrallers. Una relació de 1.831 ens cita ferrers, boters, teixidors, xocolaters, fusters, sabaters, soguers, escudellers, teulers, espardenyers, calderers, sastres, serrallers i basters. Tota aquesta munió de mestres artesans forneix els dos mercats setmanals, iniciat el primer per pragmática de Ferran II (a Burgos el 23 de juliol de 1502), i el segon decretat pel Duc (a Prades el 4 de febrer de 1685). La
sotregada de la filoxera fereix de mort el comerç de la vila, i acaben tots dos suprimits l’any 1923; ara tornen a reviure els dimecres i al Mercat de l’Artesania als volts de Sant Joan.

ferrers_225x292
Ferrers.

PERAIRES, TEIXIDORS, FILADORS, DRAPERS i SASTRES s’agrupaven en la Confraria de San Miquel (1581), propietària de dos molins drapers i dues basses de tint. L’any 1686 imposen mesures proteccionistes, i units amb els d’Alforja i de Reus van a Corts per fer colze amb valencians i aragonesos. Però les guerres de 1700, l’apertura dels ports americans i la competència cada cop més forta dels teixidors barcelonins i del Vallès acabaren amb els drapers de l’interior, que es quedaren només amb els bladers i ramblers que baixaven a les fires des de l’Aragó.

A la muntanya i al riu Siurana coneixem diversos molins drapers: Ulldemolins (documentat lany 1557), Margalef (1451), Poboleda (1480) i els telers de Porrera (1857) (cal no oblidar la Societat de Peraires de Llana de Poboleda amb 18 socis); tota la muntanya ciudava ramats de llana, amb ofici i filatures de recordança occitana. Altre fet curiós era l’alta produció de cucs de seda; que es filava al Molí de Margalef (a la cova del filador, s. XIX).

A la vila coneixem el peraire JOAN VIÑES; els texidors JOAN i JAUME ARAGONÈS, ISIDRE ABELLÓ i MIQUEL ESTIVILL; i els sastres JAUME ROIG, JAUME REBULL i FRANCESC AIXELA (tots ells documentats en el cens industrial de 1831, menys el primer a 1658).

ELS MOLINS PAPERERS usaven la bondat calcària de les aigües de l’Arbolí i del Siurana, produïnt des de molt antic paper reial amb marca d’aigua. La vila en tenia un (documentat l’any 1773), Siurana un parell (1630), Escaladei un altre, fins arribar a la fàbrica de paper d’estrassa de la Morera (s. XIX). El grup més important estava a l’Arbolí amb tres molins a Les Solanes, un dels quals produïa 2.200 raimes l’any 1777. Encara són visibles les runes de molts dells.

RAJOLERS, TEULERS, OLLERS, GERRERS I ESCUDELLERS han fet viva una activitat estesa per la zona des de sempre: la ceràmica. Les argiles de Siurana, de l’Arbolí o d’Albarca han donat vida a forns que produïen totxos, maons, teules i tota mena d’estris de cuina i càntirs negres tot aprofitant la fumada calenta (la cuita de pobre). Cal recordar les troballes de l’època del bronze amb bandes horitzontals i temes acanalats dAlbarca i d’Ulldemolins, el cossi de La Febró i les nombroses escudelles d’orelles del castell de Siurana.

Llander
Llander

Coneixem forns teulers, que coien de tot, a La Febró, a Siurana, a Ulldemolins, a Poboleda i a la vila. Tenim notícia de diversos teulers a la vila: els germans JOSEP I FRANCESC BAIGET, i en PERE SOLÉ (cens industrial de 1831). Potser el fet més interessant és la presència a Cornudella, l’any 1831, de RAMON MACIP escudeller de La Bisbal (de l’Emporda), vivint a l’embocadura del carrer del Tou. Ell apareix ací al mateix moment que altres bisbalencs s’assenten a La Selva del Camp; uns i altres aporten les tècniques empordaneses a la Catalunya Nova.

SOGUERS I ESPARDENYERS treballen usant les importants raconades de cànem de la zona (que donaren peu a llargs conflictes amb bisbes i senyors, per mor dels delmes). Es conreava aquesta matèria primera a Cabassers, La Morera, Poboleda, Comudella i Siurana; amb grans bassots d’estovar al llarg del riu. Així es feren famoses les espardenyes de Cornudella a tot el Principat. No és estrany que el cens industrial de 1831 doni fins a catorze espardenyers: TOMÁS FELIS, MIQUEL TORNÉ, PEPA RAMBLERA, JOSEP i JOAN PELLICÉ, AYMARIC, MICOLA, FUMAT, COTOLIU, NASERI, PABSIT, VIÑETES, TORT. I coneixem també una colla de soguers posats fora les muralles, cap el Balç i a la fi de La Vileta: JOSEP VILELLA, PERE VILELLA, RAMON PALLEJA.

placa_artesania
Al carrer del Balç, el 25 de juny de 1989, es va inaugurar aquest monument dedicat als antics artesans de la vila, el darrer dels quals, Agustí Pallejà Monfà, vivia en aquest carrer. (Foto: Carles X. Cabós).

 

Mestres d’ofici i oficials artesanals a la vila. Miquel Martorell Garau, 1993.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.