Genaro Martorell Badia (1902-1975). La restauració de Siurana. Miquel Martorell Garau

logo_cornudellencs570x30

 

genaro_martorell_350x410Neix a Cornudella el 31 de juliol; on també acaba un 16 de maig als setanta-tres anys. El petit de quatre germans (Josep, Amàlia (1), Casimiro (2) i ell mateix) nascuts de Josep Martorell Toda i Maria Badia Escoda, originaris de Cal Toda de Siurana (3) però nascuts a Cornudella per coincidències.

El jove Genaro treballa d’aprenent amb el fuster Arnaldo de Cornudella, al carrer Nou; i marxa després a Barcelona a provar fortuna en l’ofici. Entrat en quintes, li toca anar a l’Africa. I a poc de tornar es troba amb la mort prematura de son germà Josep (4), i que la vídua Teresa i vol marxar amb les tres filles (5). El seu pare el fa reflexionar, i es casa amb Teresa l’any 1929: esdevé marit de sa cunyada, i aixopluc de Teresa, Maria i Dolors que sempre més li diran oncle. Passades les penúries de la guerra, Teresa inicia una progressiva descalcificació d’ossos, i mor el 5 de febrer de 1951 (6) a Cal Peran de Siurana (7).

La darrera história de Siurana no s’entén si no es coneix la tensa i amigable relació de Genaro Martorell i Adolfo Bordo. Aquest més esquerranós, aquell més dret. Així fou com s’alternaven els càrecs de batlle i jutge de pau, segons manessin dretes o esquerres. Aquesta tensió profitosa acabà en perdre’s l’escola a la vila, i marxar l’Adolfo i altres a Cornudella (8).

En començar la Guerra Civil, Genaro es queda a mantenir la familia, fins que a les darreries és mobilitzat, i el duen a fer instrucció al Pare Samà (1938). Anant cap al front, s’escapoleix amb un company de La Morera, i s’amaguen fins a la fi (ara a Siurana, ara a La Morera).En aparèixer els moros comandats per l’alferes Guix, surt a la llum i és confirmat alcalde (9), càrrec que mantindrà fins a la seva mort. Ho compagina amb l’ofici de carter rural fins a la jubilació (10).

La vila fou agregada a Cornudella, en no poder mantenir les càrregues (11), i Genaro fou regidor pel tercio familiar i alcalde pedani fins a la seva mort (12). La feina de redreçament de la vila fou ingent, actuant tot el veinat com un sol home. L’any 1951 es comença la pista des de Prades fins els Bassots (13); el 1952 arriba al Coll de la Creu a tomb de poble; el 1953 passa el Tallat (amb el gran esclat del Jubileu del Centenari) (14); el 1955 arriba el telèfon; el 1956 s’encén la llum a 125 (15); el 1961 es declara Paraje Pintoresco amb un Patronat que el vetlli (16); el 1962 es restaura l’Abadia (17); el 1963 es repica l’Església (18); el 1967 es crea un tele-club; el 1968 es construeix el clavegueram; el 1969 es comença la pista cap a Cornudella (19); el 1970 arriba l’aigua corrent a les cases; el 1974 es construeix el pont de l’Argentera. Aquesta fou la darrera obra de Genaro, on enmalaltiren ell i l’Adolfo (20).

Morí sense veure acomplerta la promesa de la carretera a Cornudella, que les autoritats sempre li renovaven. Ja al llit li imposen la Medalla al Mèrit de Belles Arts; abans li havien atorgat la Medalla al Mèrit turístic (1969); i fou elegit Popular de la Província (1974). El mateix any esdevé President de l‘Associació del veïnat (21). Innombrables foren les seves conferències arreu donant a conixer la vila, i les seves gestions (22): no vivia per a res més (23).

(1) Amàlia es casa amb el ferrer de Cornudella, Martí Porqueres.
(2) Casimiro fou un xic més aventurer. Va i ve de Barcelona diverses vegades. Treballant al port, s’embarca d’amagat fins Buenos Aires i treballa als trens. Toma de soble a la vila per buscar dona, i es casa amb Teresa Corbella (molt de missa i poc agraciada, segons diuen); marxa amb ella a lArgentina, i tenen tres fills (dos nois i una noia). Envia diaris i poemes de Martín Fierro als parents de Siurana. Mort als quaranta-cinc anys (1950), manté la relació amb la península la filla Maria.
(3) Ara és l’Aixopluc, a l’entrada de Siurana.
(4) Començà a estar delicat en agafar el tifus; i a l’Àfrica arreplega el paludisme; mort als trenla-set anys (09.01.1926). La familia vivia a Cornudella per mor de l’escola de les nenes, al capdamunt del carrer de l’Església anant a les Eres.
(5) Josep (nat 1893) i Teresa Aragonés Estivill (nada 1896) tenen tres filles: Teresa, casada amb Artemi Olivé Mort (barceloní afillat per son avi a Cornudella, agutzil de la vila després); Maria, casada amb Rufino Roig de la Febró, romanent a Siurana; i Dolors, casada amb Joan Abella (fill d’Agramunt però mitjer al Molí Salvat).
(6) Teresa era filla de Pere Aragonès Perulles, jornaler i masover del Mas d’en Piñol, i de Teresa Estivill Aleu.
(7) El primer Cal Peran (potser d’un renom de pere-el-gran) era la vivenda actual dels Srs. Sales. Els Peran passaren a l’actual casa de la plaça, per herència de l’àvia Badia. En vendre per necessitat Cal Peran de la placeta als Badia (també dita Cal Gravat perquè hi habitava en Miquel Gravat mitjer dels Badia), aquests distribueixen tres cases a cada fill Casademunt: Manuel del carrer del forn, Joan la de les Casetes (a l’antiga casa del Prior), i Francesc l’antiga de Cal Peran (aquest en trobar-ne una millor a Les Casetes dita Cal Franquet, la ven Joan Sales).
(8) El tema escolar de molt important per entendre la despoblació de la muntanya i de Siurana en concret. Sabem que les nenes de Cal Peran eren a les monges de Cornudella lany 1934. Abans, l’Adolfo de xicot baixava cada dia a estudi. En començar la guerra, apareix la mestra Cinta Abelló que arreplega la mainada de Siurana a la casa de la font. La mateixa Maria Martorell farà de mestra a l’Abadia (1950-51) suplint a mitja paga un lletrat que no vol aparèixer. Una mestra de La Pobla de Massaluca tanca l’escola l’any 1956. I marxen tres famílies, i poc després una altra.
(9) La familia Guix, de la farinera de Lleida, era coneguda del Molí Salvat. Comanava una dotzena escassa de moros que abans havien passat i respectat escrupulosament el Mas de la Barba, segons testimonis fidedignes (aíxò ens duria a la tèrbola i encara massa recent historia dels Patacons, que no s’escau ara). Els rebé Teresa i explicà al caporal la feta del marit amagat; aquest aparegué i tot recordant la seva estada a l’África parlà un xic moro, fins que Guix solventà la tensió i quedà lliurat Genaro. Dies abans passaren republicans, i un comissari executà un desertor al Coll del Ginebre (que els veïns traslladaren després al cementiri).
(10) A l’anterior carter, Esteve correu de Gallicant (Esteve Juncosa Martorell) li acabaren la feina l’any 1939. Entrià Ilavors Genaro, que es jubilà el 1986, amb un sou de 600 ptes/mes. El succeí el seu gendre Rufino.
(11) Sempre s’ha dit que l’agregació fou l’any 1942; aixó no treu que el Decret del Consell de Ministres és del 17.10.1940.
(12) L’any 1948 el govenador civil refón tots els ajuntaments; i al Ple de Cornudella Genaro solicita mantenir-se com a regidor “perquè ara estan a punt de començar la carretera”.
(13) En connivència amb l’empresari forestal Rosendo Bargalló, amb tres hiverns durs, tot aprofitant el mig camí que es feú als anys de la gana per treure noguers fins als Puntalots.
(14) Fou molt sonat; tot el seminari i munts de capellans; i com a record, una creu maldestra que mig partí un llamp.
(15) Quan naixia la gran de Cal Peran, s’enterrà al mig de la plaça Nova un llum d’oli en arribar el 220, hem retrobat el record, hi hem afegit un pergamí, La Vanguardia del dia i monedes; torna a ser ara al bell mig, en fer l’enllosat.
(16) Iniciativa de Pedro Ventura; ara reformat per la Generalitat.
(17) Obra de l’Aniceto i dels forasters, a instància del cardenal Arriba i Castro.
(18) Fou una gran actuació dels escoltes del A.E. Sant Ignasi de Barcelona.
(19) Li donà molts maldecaps, econòmics i d’oposició de forasters; fins i tot fou denunciat en obrir miradors al cingle i tocar algun pinet (actuà la Guàrdia Civil i ho valorà en 60 ptes.; aquesta feta no la paí mai).
(20) Gran obra fins avui, amb subvenció aconseguida per Jaume Casas.
(21) Els maldecaps dels veïns forasters el dugueren a donar-se’n de baixa; reconsiderada la qiiestió fou aclamat President el 1974.(22) En faltar-ii diners per acabar de pagar la pista, era acompanyanr-lo a parlar amb el director de Banca Catalana: “veuràs com ens ajuden”. Aconseguí superar totes les barreres al passeig de Gràcia, i per fi li demanà diners al mateix Raimon Carrasco. Ens donaren cinc mil pessetes.
(23) Errà en vendre puntes especials (el Coll de la Creu, La Punta, La Tornera); i a la fi dels seus dies volia anar a la TV a promoure, amb subscripció popular de tot el país, una estàtua eqüestre de Ramon Berenguer IV El Sant a l’Era del Prior. El balanç de tot, però, és molt positiu: ell pastà la consciència del veïnat vers el futur de la vila. Seguí els consells dels artistes que descobriren la vila (Ignasi Mallol, Josep Carner, Adolf Zerkowitz, Joan Miró, Joan Rebull), i es recolzà en el moviment excursionista que li dedicà una poc estètica placa per Sant Jordi de 1977 amb parlament de Josep Iglesies.

.


Breu galeria de gent de la vila (aportacions a l’història de Cornudella de Montsant: Miquel Martorell, Siurana desembre 1993): “La restauració de Siurana. Genaro Martorell Badia (1902-1975)”. Foto de Genaro Martorell del llibre “Ciurana. Aportació a la història”, de Jaume Ciurana i Sans. Publicat a Cornudella Blog: 17 de setembre de 2015).


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s