La Mare de Déu de l'Aigua. L'orígen del Jubileu de Siurana

siurana_confraria350px

Fa l’efecte que la principal devoció de la contrada fins el segle XV va ser Santa Maria del Montsant i que, després, en passar a mans d’Escaladei, a poc a poc la devoció popular es va anar decantant cap a Santa Maria de Siurana. Les causes poden ser múltiples i entre elles no pot ser descartable la presència d’un conflicte territorial entre Escaladei i el comtat (1): l’ermita de Montsant es devia convertir en una remarcable fita territorial i els cartoixans fins i tot canviaren l’ermita de lloc, per tal que pogués ser visible des de les viles properes del comtat. Mentre que Siurana, que fins aleshores -a la darreria del segle XV- no sembla que hagués gaudit de gaire predicament comarcal, tenia l’avantatge de ser dins del territori del comtat. Tot això no vol dir, en absolut, que els cornudellencs, com els veïns d’Albarca i Ulldemolins, deixessin d’anar a Santa Maria de Montsant, tant pel que fa a la processó anual -en la segona pasqua- com, si s’esqueia aconsellable, en altres ocasions.

I sembla que fins i tot alguna de les virtuts que hom atribuïa inicialment a la Santa Maria de Montsant es traspassà a Siurana, perquè es diu que la primera “marededéu de l’aigua” va ser la de Montsant, però és ben documentat que a partir de mitjan segle XVII i sobretot en el segle següent, la gran advocada contra la sequera va ser la de Siurana.

Un moment important, i que possiblement va contribuir molt a consolidar la devoció mariana a l’entorn de Siurana, correspon a la pesta de 1650-1652, perquè aleshores la majoria dels pobles de la zona hi acudiren en romiatge penitencial de pregàries. Fort aporta, com a mostra de la gernació que pujava a la muntanya, l’anècdota que el 1653 s’aplegaren més gent a Siurana que no pas solien acudir a la fira de Prades.

Segons Fort, des d’aquesta època i fins al segle XIX, hi pujaren, sovint comunitàriament, i a més de Cornudella, Arbolí, Albarca, la Mussara, Alforja, Poboleda, la Febró, Ulldemolins, Prades, la Morera de Montsant i Capafonts. Més excepcionalment hi pujaren Porrera, Albiol o Mont-ral, que eren uns pobles que distaven de Siurana quatre o cinc hores de camí. I aquest autor encara apunta que més esporàdicament hi anaren els de Farena, Torroja del priorat, Cabassers, Vilanova de Prades i Gratallops.

El 1682, i després d’uns anys de centrar les pregàries de la gent de la rodalia, com a marededéu intercessora per a lliurar el poble de les grans calamitats, com eren la pesta i la sequera, el culte a Santa Maria de Siurana rebé un impuls definitiu amb la butlla signada el 30 de novembre pel papa Innocenci XI, per la qual s’instituí el primer jubileu de Santa Maria de  Siurana, celebrador anualment cada 9 de maig, i que comportava una indulgència plenària que podien guanyar tots aquells que, essent confrares o confraresses de Santa Maria de Siurana, i havent confessat i combregat segons el costum, anessin aquell dia a visitar la santa imatge. El jubileu se celebrà per primera vegada el 9 de maig de 1683, i hi acudí una gernació immensa.

Verge_Siurana350px
La Mare de Déu de Siurana

Degut als  múltiples favors d’aquesta Mare de Déu a Cornudella, el 24 de juny de 1703, la vila va resoldre fer-li una corona. I sembla que no era per a menys. Vegem-ne sinó una mostra prou contundent de les seves propietats benefactores i de la devoció que hi hagué a Cornudella, en el següent text, datat el 15 de maig de 1788:

“baixaren lo nostre patró sant Joan en la iglésia parròquial per la molta misèria del aygua que havia per tota la terra, pues no quedaren sants a la terra per a tràurer. Entre altres tragueren lo sant bras de santa Tecla de Tarragona, lo sant misteri de Cervera, sant Ramon de la Segarra y molts de altres de diferents paratges, pues ab tants sants trets, no plugué fins a tan que tragueren sant Joan i tragueren la Mare de Déu de Siurana, que al cap de vuit dies quedà remediat tota esta comarca”.

En aquest cas sabem que anaren a cercar Sant Joan amb una solemne processó que comptà amb la participació de totes les confraries de la vila, amb atxes i alguns amb vestes, acompanyant el Sant Crist de la parròquia. Poc després s’anà a Siurana, i en aquesta ocasió, tal com era també costum, hi anà el veïnat de les viles d’Albarca, Arbolí, Cornudella, la Morera i Poboleda.

(1) Hipòtesi defensada per Palomar i Font (Palomar; Font. Santa Maria de Montsant). Per donar suport a aquesta hipòtesi el fet, ben contrastat, de la poca devoció dels cornudellencs medievals cap al cenobi cartoixà, així com la sentència de 1474, pel que Escaladei va prendre l’ermita de mans del rector de Cornudella, que li corresponia per pertànyer a l’antic terme de Bonrepòs.

********

 Text: “La marededéu de l’aigua” (títol original), “Història de Cornudella de Montsant”, Ezequiel Gort Juanpere. Fotos:  “Ciurana, aportació a la història”, Jaume Ciurana i Sans.


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.