La indústria antiga a Cornudella. Ramon Amigó Anglès i Joan Bta. Espasa Ballester

L’activitat industrial més antiga podia haver estat la mineria, atès que l’Argentera, com a nom de partida de terra, ja apareix en documents del segle XIV i no queda exclòs que el nom procedís d’èpoques molt anteriors, no documentades. Avui, només la gent d’edat avançada recorda que hi havia hagut alguna explotació minera, que ningú no ha vist mai en activitat. Hi ha un parell de referències toponímiques a aquesta indústria del passat. La mes coneguda es la que acabem d’anomenar, l’Argentera, el nom del barranc mes important del terme i el nom d’una partida de terra contigua a aquell barranc. L’altra referencia toponímica que hi sabem trobar es la partida de terra coneguda pels Crosos, que se’ns ha fet present just en entrar al segon terç del segle XVI, un nom que ha evolucionat cap a Closos a partir del moment en que es va deixar de saber que cros significava el forat d’una mina. Poca gent parla de la mina del Catero, que es precisament als Crosos: hi ha senyals d’una perforació amb el seu corresponent amuntegament d’escòria. La mateixa poca gent diu que no gaire lluny d’allí, a la Ciutadela, que és tocant a l’Hort d’en Pit, a poca distancia de l’Argentera, es poden veure més senyals d’antigues perforacions. RUIZ-CLIVILLÉ, en llur treball publicat en 1846 per acompanyar el mapa geogràfic de la provincia de Tarragona, diuen que hi havia una mina de plom, tres de coure i una d’argent viu; potser parlaven d’aquesta última suggestionats pel nom de l’Argentera. Madoz, a la mateixa epoca, assegura que hi ha diverses mines, de coure ¡ de plom, en expIotació, i posa en relleu la de «San Pedro», per què es bastant productiva, segons diu. Fa l’efecte, sobretot a partir de la lectura de RUIZ-CLIVILLÉ, que aquestes explotacions havien estat poc importants, almenys a l’epoca moderna, i es podria pensar que no passaven d’esser suposats jaciments registrats per a adquirir els drets d’explotació, si no fos que Madoz afirma que s’explotaven.

L’altra activitat industrial mes antiga, i segurament la mes important, havia estat la molinera, tant per a moldre gra com per a fabricar paper d’estrassa. Tal com es veu a la lista de noms que seguirà, hi havia hagut quatre molins ben coneguts al terme, a mes d’alguns altres del terme de Siurana accionats i administrats des de Cornudella. En el segle passat, la fabricació de paper d’estrassa havia conduit a la constitució de dues empreses domiciliades a la vila: la Paperera de la Font i la Paperera del Pilar, consignades a Reparto 1839, que és un llibre de la distribució del subsidi de comerç.

.

El Molí del Pont o de la vila, a començaments del segle XX. (FOTO: REVISTA LA CARXANA Nº 6, ESTIU 2000).  http://cornudellaseglexx.wordpress.com/1900/12/31/el-moli-del-pont-principis-s-xx/

.

Mentre RUIZ-CLIVILLÉ, op. cit., parlen de cinc molins fariners, Madoz, en el seu Diccionario geográfico, de la mateixa època, diu que n’hi havia deu, a més d’un d’oli i quatre fabriques d’aiguardent. La xifra que dóna de molins fariners ens sembla exagerada per- qué nosaltres només n’hem sabut localitzar quatre: tres de fariners al riu de Siurana: el d’en Pont, o de la Vila; el d’en Parreu o de Regiments, i el dels Aubins; i un de paperer, al riu d’Arbolí: el d’en Pau. hi podríem afegir el d’en Vidrier, arran del barranc de l’Argentera, encara que es trobi al terme de Siurana, però molt pròxim a Cornudella: Aquests cinc deuen ésser els que havien comptabilitzat RUIZ-CLIVILLÉ. Probablement que en la xifra que donava Madoz anaven inclosos molins que, si bé estretament relacionats amb Cornudella, eren emplaçats al terme de Siurana. Hi podria haver, a mes del d’en Vidrier, el d’en Catxap, el d’en Salvat, d’en Miró, el Molinet i potser també el de l’Esquirola. Aixó faria els deu molins de Madoz tot i que, essent així, Madoz es repetiria a l’entrada de Siurana, per qué en aquest lloc n’atribueix vuit, que devien esser els sis que hem anotat i dos més que no sabem quins podien esser.

Malgrat que, com hem dit, físicament només en sabem trobar quatre dins el terme objecte d’aquest estudi, a les nostres llistes figuren vint noms de molins. es evident que cadascun dels molins que havien funcionat havien tingut diversos noms. Tractarem d’analitzar-ho.

El molí que surt sovint a la documentació és el d’en Pont (1653). Era el molí de la Vila (1504). Si be algun cop havíem pensat que aquest molí podía haver pres el nom d’algun dels moliners que l’haguessin tingut arrendat, ara mes aviat creiem que no, que sempre s’havia conegut com de la Vila i del Pont, a no esser que hagués estat el de n’Arnau (1399), un nom que hem trobat anotat una vegada sola.

Un document de 1724 fa correspondre al molí d’en Salvat, del terme de Siurana, el molí d’en Siurana (1656) i el d’en Pellisser (1732).

.

moli_salvat10102008_800px
Restes del Molí Salvat, l’any 2008. Foto: Arxiu CornudellaBlog

.

El molí de Regiments havia estat el d’en Parreu (1724), segons encara recorda la memoria popular col.lectiva; i també havia estat el d’en Cabrer de les Voltes (1724 i 1737), segons diu clar un document.

Hi ha tres molins: el d’en Voltes (1524), el de n’Aragones (1601) i el de n’Altés (1708), dels quals només sabem que eren arran del camí del Camp, o de Falset. Com que tant el d’en Pont com el de Regiments són a la vora d’aquell camí, no podem assegurar a quin molí corresponien aquells tres noms. Cronològicament, aquests noms apareixen abans que el d’en Parreu i d’en Cabrer, i aixó podría fer pensar que havien correspost a aquest molí. Peró aquest argument tan poc sólid no dóna cap garantia d’encert en la suposició, ¡ queda oberta la possibilitat que haguessin correspost al molí d’en Pont, si aquelles tres persones l’haguessin tingut arrendat.

El molí dels Aubins (1737) devia haver estat el d’en Barrufet (1603), que era a la partida de Sant Marcell i, abans, el d’en Muntaner (1522), que era per allá als Abellars, segons diuen els papers.

El d’en Vidrier, ja anomenat així en 1524, si no abans, que no figura en aquestes llistes perque era emplaçat al terme de Siurana, podía haver correspost al d’en Munter, de 1399, que era a la vora (no es diu quina) del barranc de l’Argentera.

El molí de les Parellades (1532) devia ésser —com sembla lógic— a les Parellades, a la vora del mateix barranc de l’Argentera. No n’hem sabut localitzar cap rastre. Quant al dels Paraires (1657), que havia estat arrendat a un tal Joan Taverna, hem pogut saber que també era al terme de Siurana, en zona ara coberta per l’aigua del panta.

El de la Muntanera (1724) sabem que era al riu d’Arbolí. Potser era el d’en Pau, o el d’en Paperer (tot i que amb el nom de molí d’en Paperer se’n designava un altre al terme de Siurana), o algun altre de dins el terme d’Arbolí.

Tot plegat dóna a entendre que l’activitat molinera havia estat intensa fins que no es van produir els considerables trasbalsos industrials del segle passat, amb l’arribada del vapor i l’energia elèctrica.

Els paraires apareixen sovint a la documentació del segle XVI al XVIII. Si bé la ramaderia sembla que no havia estat mal una dedicació gaire important, hi havia hagut una certa activitat d’artesans dedicats a preparar la llana.

Tambe hem vist, en menor quantitat, en el mateix període de temps, alguns teixidors de lli i espardenyers. Encara hi ha record del Filador, on es filava cànem.

Les pedreres han estat explotacions conjunturals. La Pedrera, del segle XVI, potser oberta ja en el XV, devia destinar la seva producció a atendre les necessitats de la vila. Es l’època en que es construeix la segona església i en que hi ha una certa expansió urbana. La del segle XIX s’explota exclusivament a utilitat de la construcció de la carretera.

.

La carretera al seu pas per la vila, a començaments del segle XX. A l’esquerra, l’edifici de la fàbrica de sabons, posteriorment Fonda Montsant fins 2005, quan l’edifici va ser enderrocat. Foto: Cornudella segle XX. Arxiu Fotogràfic Digital Cornudellenc.

.

La Teuleria de que es parla en el segle XIV, i a la qual es fa referència en indicar el coll de la Teuleria en els segles XV i XVI, devia esser al mateix lloc que el Forn Teuler del segle XVIII. Era, sens dubte, com la Pedrera, una empresa per a l’abastament, en aquest cas de teules o d’obra en general, per a satisfer les necessitats de la vila, i potser també de les viletes veines de Siurana i Albarca. Probablement era una indústria amb activitat intermitent.

Com a la majoria de les poblacions on feia prou fred per què l’aigua es glacés uns quants dies a l’any o que hi nevava prou, a Cornudella hi va haver una petita indústria del gel, en el segle XVIII, potser iniciada a finals del XVII, una època en que la prosperitat econòmica general generava una major demanda de refrescants, a l’estiu. Va durar, si més no, fins a començaments del XIX. Potser la guerra del Francés la va fer plegar. El pou del gel era propietat de la confraria de Sant Salvador. D’un altre que es diu que n’hi va haver vora l’Argentera, al terme de Siurana, no n’hem trobat cap noticia escrita.

Per allà a la mateixa época, havia tingut importància la fabricació d’aiguardent en diverses olles destil·ladores. No han deixat rastre en la toponímia, però se sap que havien existit. La fil·loxera les va fer desaparèixer. La gent gran recorda que hi havia hagut tres olles de fondre. Pere Juncosa, Pere Bonet, la vídua Maria Pellisser i la universitat de la vila en tenien una cada u, l’any 1731. Madoz, encara que escrigui mes de cent anys després, coincideix a dir que n’hi havia quatre.

Fins no fa gaire, hi havia hagut un taller de confecció de gènere de punt que donava ocupació a una dotzena de dones. Devia ésser el que va generar el renom «de la Confecció».

Hi havia hagut antigament tres o quatre molins d’oli; encara n’hi ha un, a la Cooperativa.

Inevitablement, algun sector —encara que fos petit— es dedicava al comerç. Ho confirma que l’any 1813 una casa de la Plaça pertanyia a Sostra i Companyia, que se citen al Llevador com a marxants francesos, i que l’any 1839 hi hagués la Paperera de la Font i la Paperera del Pilar.

Actualment, hi ha una serradora, que rep la primera matèria de boscos d’altres termes, per que al de Cornudella quasi que es pot dir que no n’hi ha, com ja s’ha vist. El proveïment hi arriba del bosc del Lluc (Albarca / Siurana), de les Vilelles, d’Arbolí i potser d’altres bandes. Avui l’esmentada serradora ha plegat de treballar.

****

 .


Text del capítol  “La industria” dins del llibre: “Noms actuals i pretèrits de l’antic terme de Cornudella de Montsant”, de Ramon Amigó i Anglès i Joan Bta. Espasa i Ballester. Associació d’Estudis Reusencs, 1990. Publicat a Cornudella Blog: 16 de juliol de 2015. 


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.