German A. Latorre, protagonista de «El corazón delator» d'Edgar Allan Poe

German Adolfo Latorre, en un moment de l'obra de Poe. Foto: German A. Latorre.
German Adolfo Latorre, en un moment de l’obra de Poe. Foto: German A. Latorre.

El proper dissabte 27 de juny a les 22 hores, el teatre la Renaixença de Cornudella de Montsant rememorarà la seva època daurada, quan era habitual que artistes i orquestres de renom hi representessin els seus espectacles. I ho farà amb una obra del gran Edgar Allan Poe, mestre de la literatura fantàstica, interpretada per l’actor colombià German Adolfo Latorre. Per circumstàncies de la vida, Latorre es troba a Cornudella, i abans d’embarcar-se en una gira que el portarà a Cali i Villa de Leyva (Colòmbia), ha volgut oferir i mostrar el seu art als veïns de Cornudella i el Priorat. Serà una oportunitat única de veure aquesta obra, de la mà d’un especialista amb més de 40 anys de trajectòria teatral.

«El corazón delator» (versió en castellà), té una durada d’uns 50 minuts, en els quals Latorre és l’únic actor damunt l’escenari. L’obra està emmarcada dins la literatura fantàstica, i és una mostra de com Latorre sap crear una atmosfera asfixiant, paranoica i visceral, i mostrar a l’espectador les fosques passions humanes i les turbulentes i profundes aigües del misteri. Latorre interpretarà el paper del protagonista hiperestèsic d’aquest clàssic relat de terror gòtic d’Edgar Allan Poe, publicat el 1843.

Recentement ha interpretat l’obra al ZEC (Zoco Espacio Creativo) del Puerto de Santa Maria (Cadiz), els passat 29 i 30 de maig, i també en altres localitats com Vejer de la Frontera, Chiclana, Barbate, i altres llocs d’Andalusia. Curiosament, l’única actuació que ha fet a Catalunya ha estat ara fa aproximadament un any, en una funció privada al Mas de les Moreres, a Cornudella, gràcies a la seva amistat amb els propietaris.

German Adolfo Latorre. Foto: Cedida.
German Adolfo Latorre. Foto: Cedida.

German Adolfo Latorre Torres (Bogota, Colombia 1952), va estudiar Filosofia i Lletres i Art Dramàtic a la Pontificia Universidad Católica de Chile (UC). Ha treballat principalment per Sud-amèrica, actuant a l’Equador, Perú, Colòmbia, Costa Rica, Panamà o Mèxic. Va començar la seva carrera als anys setanta, fent teatre de carrer i posteriorment teatre d’improvisació pel continent americà, projecte que el va dur fins a Canadà. Va formar part, a Mèxic, de la companyia internacional Hipótesis Teatro UNO. Després es va dedicar a viatjar, recorrent Amèrica a peu, a cavall i en canoa, però sempre retornant al teatre, la seva professió i passió.

A començaments dels 80, quan passava per una crisi personal que el va portar gairebé al precipici, va descobrir Edgar Allan Poe casualment, en una estada en un centre d’estudis d’anglès. Aquest fet li va canviar la vida. A partir d’aleshores es va retrobar amb l’artista que porta dins i va començar a interpretar obres com la fàbula El Silenci, primer treball de Latorre de l’autor nord-americà, i posteriorment El cor delator o Berenice. També ha representat altres autors, com el monòleg l’Aranya (1915) de l’alemany Hanns Heinz Ewers, on l’actor interpreta fins a cinc personatges.

Precisament Latorre es va especialitzar en monòlegs per qüestions pràctiques, que ell mateix resumeix en una frase: «Quan em vaig començar a viatjar i a fer d’aventurer, em vaig adonar que treballar en grup representava un matrimoni molt difícil per a una persona que va d’aquí cap allà contínuament. Va ser aleshores que vaig decidir treballar sol».

German Adolfo Latorre passa llargues temporades a Cornudella. Per circumstàncies de la vida, fa tres anys va conèixer la seva actual dona, la Cristina, que té una casa en aquest municipi prioratí, i des d’aleshores l’actor colombià és un veí més, passant desapercebut tot passejant pels carrers del poble, caminant per l’entorn -la natura és una altra de les seves grans passions- o prenent un refresc amb la seva senyora en qualsevol bar de la vila.

CornudellaBlog.cat ha parlat amb ell, en una agradable conversa on l’actor mostra la seva humanitat i explica alguns fets importants de la seva vida.

—Com és que sent colombià va estudiar a Xile?
—Quan vaig acabar el batxillerat, ja havia viatjat molt per Colòmbia, i el coneixia gairebé tot. Havia viatjat fent auto-stop, cosa habitual a l’època, i vaig sentir que ja havia complert amb el meu país, i que havia de sortir i explorar nous territoris i nous espais. Aleshores com que a la família no hi havia diners per als estudis, vaig escriure cartes a diferents universitats i finalment vaig rebre una beca de la universitat de Xile per estudiar Filosofia i Lletres.

—Als anys 70 va tenir una etapa de viatger i venturer. Que en va aprendre de l’experiència?
—L’amor a la humanitat, a la gent, la solidaritat, l’amor a la bellesa, al dolor, l’apreci a la vida. Quan sents i conèixes la vida profundament, és aleshores quan l’estimes. De fet, l’etapa d’aventurer encara no l’he acabat, ara estic aquí a Cornudella; d’alguna manera continuo vivint com un aventurer. Cada dia és una aventura, amb quelcom per a descobrir, persones a qui conèixer, espais, idees noves.

—Després d’aquesta etapa, va descobrir Edgar Allan Poe als anys 80. Recorda com va anar?
—A Poe el vaig descobrir per casualitat, com tot en la meva vida. Era una època en que em sentia molt atribulat, fins i tot pensant seriosament en el suïcidi. Aleshores de cop i volta, vaig començar a declamar uns poemes que havia escrit temps abans, i a expressar-los amb el meu cos. Em vaig adonar, o vaig recordar, que jo era un artista i que podia retornar a l’art. Va ser llavors quan vaig sortir del lloc on estava vivint, a la costa equatoriana, i vaig anar cap a l’interior, a la ciutat de Cuenca, a un centre d’estudis d’anglès, el centre Abraham Lincoln. Allí em van contractar com a poeta per fer un recital. Hi havia, però una condició: Que llegís un poeta nord-americà. Em van donar un llibre d’Edgar Allan Poe, vaig llegir un poema i després vaig veure de què allò ho podia escenificar, i així va ser com ho vaig començar a portar als escenaris.

—Quines sensacions nota en el públic, des de l’escenari, quan interpreta l’obra?
—El públic està astorat, quiet, en suspens, en silenci absolut, pràcticament sense parpellejar.

—Canvien aquestes percepcions depenent el país o lloc on s’interpreta?
—D’alguna manera, el públic sempre és el mateix. És a dir, a la representació, al cap i a la fi, es parla de l’home, i aquest sent, viu, disfruta, etc, d’una manera semblant, ja que les emocions són les mateixes. Òbviament, hi pot influir el factor cultural, l’edat dels espectadors, o altres aspectes per a què el públic sigui més o menys receptiu, però en general sempre és el mateix.

—Com és que les primeres representacions a l’estat les ha fet a Andalusia i no a Catalunya, que és on viu a temporades?
—A Catalunya m’he sentit una mica limitat per l’idioma. No parlo català, tot i que l’entenc, però certament això m’ha limitat una mica. A Andalusia he tingut una gran acollida, a part que sempre m’havia sentit atret per aquesta regió, per què Andalusia representava la idea que tenia d’Espanya quan vaig arribar a aquest país, i realment es correspon amb la realitat. El caràcter afable i parrandero de la gent, una mica semblant als colombians, on cada dia és una festa i on es deixa una mica tot per demà (riu)… també una mica com els colombians.

.

Cartell de la representació al ZEC del Puerto de Santa Maria, el passat mes de maig. Foto: ZEC
Cartell de la representació al ZEC del Puerto de Santa Maria, el passat mes de maig. Foto: ZEC

.

—En la sessió que veurem a la Renaixença, quants personatges interpreta?
—És un monòleg, on bàsicament interpreto dos personatges i als policies, que faig que es vegin encara que no existeixin. D’alguna manera és una mica com màgia, una màgia que jo precipito, al mateix temps que el primer encantat sóc jo. En la mesura que aconsegueixo encantar-me i creure’m el que veig, puc assolir que els espectadors vegin i sentin el mateix.

—Abans de decidir-se a representar l’obra pel seu compte, va mirar de parlar amb l’Ajuntament, o alguna entitat o institució?
—Doncs no. Vaig investigar si hi havia algun centre cultural a Cornudella, o algun lloc on es pogués presentar l’obra, però no hi havia res. El tema de la cultura és molt complicat. Diguem que els ajuntaments, alcaldes i governs tenen molt poc interès en fomentar la cultura. No hi ha gaire negoci. Si n’hi hagués, s’hi tirarien de cap.

—Lògicament, fer-ho d’aquesta manera té riscos
—Clar, clar. Però d’alguna manera sempre m’ha agradat que sigui així. La meva carrera sempre ha estat un risc que he assumit. Poques vegades he estat emparat per cap institució.

—S’ha trobat alguna vegada que no ha anat ningú a una representació?
—Doncs esclar! (riu). Una anècdota molt maca, en un inici de temporada, el primer dia, va venir només un amic. Jo ja estava maquillat i preparat, i com que no hi havia ningú més vàrem mantenir una conversa deliciosa durant una estona, fins que li vaig dir: «Va, comencem?» Ell em va respondre: «Però com has de començar si no hi ha ningú?» «Doncs és clar! No has vingut a la funció? No has pagat la teva entrada?» I vaig representar l’obra per a ell sol.

—Quant de temps passa a Cornudella al llarg de l’any?
—Hi hem passat hiverns, primaveres, estius i tardors, indistintament. Entre 2012 i 2013 vam estar gairebé tot un any a Cornudella. Quan no estem aquí, viatgem.

—En aquests tres anys que passa temporades a Cornudella, què coneix i què li agrada més del poble i de la comarca del Priorat?
—Hem caminat molt pels voltants del poble i pel Priorat. Una de les meves grans passions és la natura i caminar. D’on més he rebut a la vida és de la natura, amb el seu silenci, els seus boscos, les seves alçades, els rius, l’aigua… I aquest és un lloc fantàstic. Tots els pobles del Priorat, i de Catalunya per extensió, tenen màgia. Caminant pels seus carrers sents el pes del passat, sempre et vas preguntant què haurà succeït aquí, quins personatges, quines històries s’han viscut. Tenen un hàlit, aquella cosa deliciosa, aquella pàtina del temps. La Morera, Poboleda, Siurana… Siurana és fantàstica. Un dels exercicis més habituals que fem és sortir de ruta circular cap a Siurana, pujant per un grau i baixant per un altre. Els Masos de la Febró, els Gorgs, Arbolí… Hem caminat molt per aquesta zona.

—Quins són els seus projectes professionals més immediats?
—Ara estic a les portes d’una nova temporada a Colòmbia, a la famosa Feria de Cali, també tinc temporada a la Villa de Leyva, prop de Bogotá, i veurem a veure si també a Santa Marta, a la costa atlàntica.

«El corazón delator» d’Edgar Allan Poe, interpretat per German A. Latorre
Teatre la Renaixença, Cornudella de Montsant
Preu: 7 euros
Dia: Dissabte 27 de juny de 2015.
Hora: 22 hores.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s