Ah, però això era patrimoni? Carles X. Cabós

Si remeneu entre els quaderns anuals de l’Aplec de la Sardana de Cornudella de Montsant que guardeu per casa, hi trobareu articles interessants sobre la història de la vila, o fets que van ser notícia durant aquell any. En el llibret de l’Aplec de 1995, hi ha un article sobre l’Abeurador de Dalt. No pas per casualitat, ja que el 1995 l’Abeurador va estar de rabiosa actualitat, molt al seu pesar. Aquell any, davant l’estupefacció general, l’Abeurador es va enderrocar; un element arquitectònic que potser era dels més antics, si no el més, que es conservaven en un espai públic a Cornudella.

Era al final del carrer de la Font, just on comença la pujada cap al Bassot. La font encara hi és, de moment. Qui més qui menys, tots els cornudellencs hi devien jugar de petits, un simple abeurador de pedra per on sempre rajava aigua. Formava part del paisatge d’aquella part del poble i hi estava tan integrat que gairebé passava desapercebut. Almenys des dels temps dels reis catòlics, pagesos, mercaders i viatgers feien parada una estona per refrescar-se i abeurar els animals abans de continuar el camí. L’abeurador era ben antic.

A finals del segle XX, els seus temps de glòria quedaven lluny, i la seva utilitat ja feia anys que es trobava en caiguda lliure. S’havia tornat un element urbà d’escàs interès, anacrònic i revellit. Ningú el trobaria a faltar si demà no hi fos: Els pagesos ja feia temps que anaven al tros amb tractor, els mercaders amb furgonetes i els viatgers amb el seu propi cotxe. De rucs de quatre potes no en quedaven, i els de dos ja tenien aigua a casa.

Els fets van tenir lloc el dissabte 10 de juny de 1995, i en vaig ser breu testimoni. L’acció va agafar per sorpresa a tothom, aquell dia pel poble corria la veu que estaven tirant a terra l’abeurador. Tanta va ser la sorpresa -i incredulitat- que m’hi vaig apropar per comprovar si era veritat. Efectivament, una excavadora, sota la mirada i passivitat d’algun membre de l’Ajuntament present a l’escena, s’estava carregant l’Abeurador.

No vaig estar mirant gaire estona, el que veia no m’agradava i el desastre ja estava gairebé consumat. En uns minuts, 500 anys d’història se’n van anar a prendre pel sac. Si les pedres parlessin, quantes històries podrien explicar. No ens enganyem, no em vaig fer l’heroi i me’n vaig anar sense dir ni piu. No sabia si allò era legal o no, i la presència de «responsables» de l’Ajuntament al lloc era una prova evident de què n’estaven al corrent. A l’Ajuntament, doncs, no calia anar a queixar-se.  A la tarda, uns quintos a l’Àtic comentant una mica per damunt els fets i… Pssst !!! Un quinto siusplau!

Anys després vaig saber que l’Abeurador del segle XV o potser més antic, aquell mateix dia havia fet cap a l’abocador de runa com un vulgar munt de reble. Quina exquisidesa, quin glamur, això si que és cuidar el patrimoni. Es va dir que algun cornudellenc que sabia del valor de la peça la va salvar i la va guardar a casa seva, però això potser forma part de la llegenda…

No recordo haver llegit a la premsa cap notícia al respecte, el «cas Abeurador» va passar desapercebut fora de Cornudella. Però dies després, al Diari de Tarragona de dimecres 28 de juny va aparèixer una única mostra d’indignació referent al cas de l’Abeurador, en forma de carta al director. Sense pèls a la llengua, la carta estava signada per una arquitecte que aleshores residia al poble. La vaig llegir en el seu moment i l’he tornat a llegir ara que escric aquest article, i en reprodueixo algunes frases:

“Estava allí des de feia molts anys, era ja patrimoni històric i no hi havia ni dret ni raó per a la seva demolició, però ja ho han fet”.

“Es podia haver evitat l’enderroc, només calia que alguna persona qualificada, reconeixent el seu valor, busqués una solució que no perjudiqués ningú. Malauradament en aquest cas, la llicència es concedeix sense informe tècnic ni jurídic, i això és il·legal.”

“No s’exigeix cap formació per accedir a un càrrec municipal, fins i tot es pot ser analfabet, per això les lleis exigeixen que hi hagin persones qualificades per informar els polítics. Em dol la pèrdua d’elements de valor com aquest, em preocupa l’actitud passiva de la gent del poble davant de fets d’aquesta mena, i m’indigna profundament la indefensió que té el nostre patrimoni davant la ignorància i la irresponsabilitat dels nostres governants locals.”

.

L'Abeurador de Dalt. Foto  que acompanya l'article del llibret de la Sardana de 1995.
L’Abeurador de Dalt. Foto que acompanya l’article del llibret de la Sardana de 1995.

Amén.

Nota: Podeu llegir la carta al director sencera, així com l’article sobre l’Abeurador de Dalt, publicat al llibret del XIX Aplec de la Sardana, de 1995, a:

L’Abeurador de Dalt (s.XIV / XV – enderrocat el 1995)

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s