Espanyol de Prades, senyor del Montsant?

La recent publicació a cura del Dr. Antoni Virgili, del Diplomatari de la Catedral de Tortosa comprensiu dels anys 1062 al 1193 (1), dóna a conèixer un document fins ara inèdit: el de donació l’abril de 1185 pel rei Alfons I del terme de Montsant a un cavaller anomenat Espanyol (no figura més que aquest nom)

.

Prades_portalBN

.

I. Espanyol de Prades

Recordem que el gener de 1175 el mateix monarca lliura a Espanyol de Prades la torre i el terme d’un sarraí anomenat Alboçalaz, depenents del castell d’Ascó (2).

D’aquest cavaller no tenim més noticies, a excepció del fet que pel seu cognom, com és habitual, coneixem la seva procedència: Prades. A això hem d’afegir que en aquell terme el 1210 ja s’ha creat una població, aleshores certament d’escassa entitat, que rebia el nom de “Torre d’en Espanyol” (3).

El 1182 també Alfons I fa donació parcial dels termes del castell i rendes d’Ascó a l’Orde del Temple, i entre aquests dominis s’hi troba la torre d’Espanyol de Prades. I, sense tenir-ne constància expressa, la nostra opinió es que aquell cavaller difícilment hauria deixat de ser vassall directe del rei per a sotmetre’s a la jurisdicció d’altre senyor que a més és eclesisàstic (4) (i gaudeix d’immunitat front el poder regi).

II. La població del Montsant arran la reconquesta cristiana

La muntanya del Montsant s’integrava dins l’antic Valiat sarraí de Sirana, i aquella denominació la introdueix a mitjans s. XII un ermità conegut precisament com Pere de Montsant. Fins aleshores es parla genèricament de les muntanyes de Prades i Siurana, considerades com un conjunt territorial, i el Montsant en formava part (5).

Pel que fa a la població d’ aquesta muntanya després de la seva conquesta cristiana per Ramon Berenguer IV, hi ha un primer inten documentat per part del cavaller Ramon de Cervera, qui el 1152 donà les esglésies d’Albarca, Espluga, Tallat i Passanant, al sacerdot Pere, capellà de Pinós (6) (pot ser que sigui aquell Pere de Montsant).

Finalment tot el sector de Siurana passa a Albert de Castellvell, i aquest el 1163 lliura a Ramon de Vallbona i altres ermitans “unum locum in Monte Sancto” (7). Peró la que podria haver estat una operació de població de grans dimensions deixa pas a una sèrie d’actuacions puntuals com ara la donació d’Ulldemolins el 1166 i la de la Morera el 1170 (8).

En l’últim quart del segle XII trobem nous intents repobladors del sector, ara a càrrec del mateix monarca i de la seva esposa, la reina Sança (a la que pertany Siurana i els seus termes per donació esponsalícia del seu marit, precisament amb Ascó i altres dominis) (9).

III. La donació del Montsant el 1185

El cas es que l’abril de 1185 Alfons I fa donació a Espanyol (molt segurament el cavaller de Prades), d’un extensíssim terme de Montsant amb afrontacions que s’estenen entre els termes de Castelldans, Cabacés, Ascó, Ulldemolins i la Morera (10).

La donació comporta el deure de poblar el territori, amb la cessió al donatari d’una tercera part de les rendes que n’obtingui, així com dels establiments i dels drets judicials d’estacament. El rei reté, amb les dues terceres parts de les rendes, la titularitat dels molins i dels forns que s’hi instal·lin.

Creiem que aquest Espanyol no és altre que el cavaller Espanyol de Prades, qui vers el 1182 hauria cedit (més o menys forçat) els seus drets sobre l’antiga torre d’Alboçalaz a l’Orde del Temple (en la seva Comanda d’Ascó); i a qui poc després, ja el 1185, a manera de compensació, el monarca confiaria la població de tota la muntanya del Montsant.

A la fi, el nostre cavaller segons el seu propi cognom “de Prades” seria originari de la mateixa zona.

Aquest intent poblacional, però, no tindrà èxit, perquè el maig de 1190 la pròpia reina Sança, pel seu compte, ho intenta de nou amb la mateixa extensió territorial excepció feta dels llocs de Cornudella i Poboleda ja poblats (el darrer per Pere de Montsant i altres ermitans).

Els encarregats de dur a terme aquesta tasca són ara els germans Joan i Miquel Navarra (o Navarro) (11).

 

****

(1) VIRGILI, Antoni, Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1193), Col·lecció de Diplomataris11, Fundació Noguera, Barcelona, 1997, document núm. 379, pp. 470 i 471.
(2) SERRANO DAURA, Josep, La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre), Diputació de Tarragona, 1997, document núm. 1, p. 169.
(3) SERRANO, ob. cit., pp. 26 i 27.
(4) SERRANO, ob. cit., p. 26.
(5) Vegeu: MORERA LLAURADÓ, Emili, Tarragona Cristiana, Diputació Tarragona, 1981, I, pp. 426 i Ss.; i FONT RIUS, Josep M., Cartas de población y franquicia de Cataluña, CSIC, Madrid-Barcelona(1969-1982), 1.2, p. 765.
(6) Nota anterior.
(7) Nota 5.
(8) FONT, ob. cit., p. 766.
(9) Nota anterior.
(10) Nota 1.
(11) Nota 9.

Josep Serrano Daura. Universitat Internacional de Catalunya

Article publicat al llibret del XXIII Aplec de la Sardana de Cornudella de Montsant, agost 1999, pàgines 28 i 29.

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s