AvB. Balanç d’un blog acabat de néixer. Pep Farré

Encara que hagi passat poc més de dos mesos des de l’aparició del “post” de presentació d’algunesviesbones, arribem a cap d’any i –manual en mà- és hora de fer balanç.

Als nostres ulls, el fenomen de l’escalada continua evolucionant a un ritme que, segons com, pot semblar trepidant. Cada vegada apareixen més i millors rocòdroms; es titulen tècnics que poden guanyar-se la vida a través de cursos i guiatges, la xarxa va plena d’imatges, bases de dades i informació variadíssima sobre el nostre entorn lític… Si més no a les nostres contrades, pel que fa a roca anem ben servits, i les noves obertures farceixen murs i sectors amb successives línies, prou atractives i interessants. No hi ha dubte que el nombre d’aficionats/des augmenta cada dia i la franja d’edat dels escaladors s’amplia pel davant i pel darrera. Les noves generacions s’enfilen per l’escala de dificultat a velocitats desconcertants i, sovint, es planten en el vuit o el nou abans d’assolir la majoria d’edat.

Tanta oferta de rutes, tanta demanda per part d’escaladors… En la nostra societat de consum, correm el perill de veure les vies com a simples consumibles, ítems d’una llista d’objectius que oblidem amb més o menys facilitat en funció del grau amb què estan etiquetats.

La vocació d’algunes vies bones és de difondre el bagatge i tot allò que envolta la nostra activitat. No ens quedem amb la immediatesa de l’encadenament, el potenciem descobrint i destacant el que l’itinerari té al darrera. Cada via forma part d’un indret, amaga una història, és quelcom singular. Les vies, els blocs són realitzacions a valorar, a respectar o –si hom ho desitja- a col·leccionar, perquè també el col·leccionista ha de cuidar i estimar cadascuna de les seves peces. D’alguna manera, aquest blog és un tribut, un reconeixement als equipadors i escaladors que a través de la seva activitat han forjat la història i el caràcter de què avui gaudeix l’escalada, sigui en el seu vessant esportiu, clàssic o de bloc.

.

www-kizoa-com_20141224_171352

.

En aquests escassos seixanta-cinc dies, des d’algunes vies bones hem parlat de Mirko Caballero i hem fet un recorregut –que espera una segona part- per la història de l’escalada a la vall de Yosemite. A través de la sèrie de videos Reclimbing the classics hem recordat alguns dels protagonistes i primeres ascensions de l’època daurada de l’escalada esportiva; i amb una altra pel·lícula, Valley Uprising, hem tornat a Yosemite des de la perspectiva de les diverses revolucions que ha viscut l’escalada en aquella vall californiana. També hi ha hagut temps per proposar un regal nadalenc, la corda Rainbow –per nosaltres lligada a una època de competicions internacionals a La Riba i Montblanc. I finalment, volem destacar la difusió del blog que, amb la seva presència a Facebook, la col·laboració amb el blog Cornudellablog.cat i la possibilitat de llegir-lo en castellà, ha sumat cada vegada més lectors i seguidors. Moltes gràcies a tots. El nostre desig per al 2015 és continuar amb aquest compromís de divulgació i debat entorn del món de l’escalada i, és clar, entorn de les vies més clàssiques, entorn d’algunes vies bones. Feliç any nou.

Article original: https://algunesviesbones.wordpress.com/2014/12/28/238/

.

algunesviesbones570px

 

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.