El refugi excursionista de Siurana. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries

El refugi de Siurana, actualment
El refugi de Siurana, actualment

Els darrers dies del mes de novembre 2003, el Centre Excursionista de Catalunya (C.E.C.) organitzà una Trobada Excursionista a Siurana, per tal de donar a conèixer les millores i reformes al refugi. La participació en aquesta trobada em posà el cuquet de saber-ne més coses del refugi: de com es va fer, qui el pagà, etc. Heus ací doncs unes notes enfilades del que he trobat.

refugi_inauguracio395x286
El refugi de Siurana “Ciríac Bonet”, el dia de la seva inauguració, el 16 de desembre de 1934.
refugi_vista395x296
Vista del refugi

CIRIAC BONET I ESCARRER (1871-1934): Un comerciant excursionista

Fill de La Plana de Picamoixons, comerciant de molta empenta, es mou aviat dins els cercles econòmics de Reus i del Camp. Emparentat amb els Farga de Barcelona, i amb les seves relacions al Círcol, i els negocis de la postguerra europea (1) li donen la base per a iniciar nombrosos projectes mercantils i urbanístics.  Ell començà tota la moguda de la platja de Salou, amb els xalets modernistes de Banús (2), Loperena, Bofarull,  i el seu propi, i el complex Sol-i-Mar (3); tot adornat amb les primeres palmeres que ell coloca a l’iniciat passeig del Rei Jaume.

Com tots els burgesos que es van enriquir amb la neutralitat al llarg de la primera Gran Guerra, era soci benemèrit del Centre Excursionista de Catalunya i patriota sòlid (4). Esportista, practicant assidu de la natació i de l’excursionisme, soci del CEC i del Centre de Lectura, compra un bocí de cingle a la Mussara i encarrega al seu arquitecte de fer-hi un refugi: és el de Les Airasses, inaugurat el 14 de novembre de 1926, i cedit a perpetuitat al CEC. És la contibució que fa don Ciriaco (5) al cinquantenari del Centre.

Una segona operació de filantropia excursionista fou la compra d’una bauma a Siurana, on hi havia un corral de bèns, propietat de Ca l’Isidro, a la Torre Alta, al damunt dels Portals, i per sobre de Les Pruneres. També encarregà al seu arquitecte de fer-hi un refugi, de dos plantes tot aprofitant la bauma. L’obra estava acabada per l’estiu de 1934, però la sobtada mort de don Ciriaco al juliol, ho retardà tot. La inauguració, molt sonada, fou el 16 de desembre 1934. Els excursionistes vingueren en autocars i cotxes particulars fins el Molí Salvat (6). D’allà pujaren fins els Portals; beneí Mossèn Emilio Sànchez; inaugurà el geògraf i pedagog Pau Vila, president del CEC. Es colocà un medalló modernista a la porta del Refugi i una placa de marbre a la sala, en homenatge i recordança a al patrici Bonet; amb paraules sentides i agraïdes del seu fill Pau (7). S’hi aplegaren un centenar d’excursionistes.

Aquest refugi fou estada dels intelectuals, lletraferits, fotògrafs, arqueòlegs i pintors que s’havien hostatjat manta vegades a l’Abadia, fent petar llargues vetlles amb Mossèn Emilio Sànchez, desterrat eclesiàstic de la Universitat Gregoriana de Roma. Josep Carner, Iu Pasqual, Isidre Mallol, Joan Rebull, Zerkowick, Pericot… (8). La gent de  Siurana se l’han estimat com propi, i per això ha sobreviscut al llarg de molts anys, baix la cuida de Genaro Martorell, i Rufino Roig. Al seu aixopluc ha nascut l’empenta de l’escalada a mans del reusenc Chapi. També s’hi han forjat llegendes diverses, com la dels amants de Cornudella, segellant el seu amor impossible pel salt-de-la-reina-mora.

 

Plànol planta baixa
Plànol lateral
Plànol primer pis

a

DOMENEC SUGRANYES GRAS (1878 – 1938): L’arquitecte modernista

Domenec_Sugranyes_340px
Domènec Sugranyes Gras

És l’arquitecte que dissenyà i dirigí l’adaptació de la bauma de la Torre Alta, en refugi d’excursionistes a  Siurana. Neix a Reus, al carrer de les Galanes 2, on hi havia la confiteria de son pare El Globo (9).

El noi prometia força i l’Ajuntament li concedí una beca per a fer enginyeria; i es posà a treballar amb l’arquitecte municipal. Marxa a Barcelona i es paga l’entrada a Arquitectura treballant al despatx de l’arquitecte Joan Pons. L’any 1896 conecta amb Antoni Gaudí que el posa al seu taller i l’afilla en morir son pare. Des de 1905 és un important auxiliar de Gaudí en tot allò que aquell fa: la casa Milà, Bellesguard, finca Miralles, Sagrada Família. Està en mig de tots els meridionals del taller de Gaudí: Berenguer, Rubió, Jujol.

Mort Berenguer l’any 1914, es converteix en la mà dreta del mestre, tant així que en morir Gaudí (10) ell és l’encarregat de continuar la Sagrada Família, nomenat marmessor pel mestre. Com a reusenc i conectat amb el món empresarial del Camp, esdevé l’arquitecte de don Ciriaco. Ell realitza el xalet modernista de Salou, com els de tota la colla de prohoms amics dels Bonet (Loperena, Banús, etc). Bonet li encarrega el xalet-refugi de Siurana, com li havia encomanat abans el de Les Airasses de La Mussara. És en aquest on apareix al projecte signat per Sugranyes una xemeneixa de la seva invenció i disseny sorprenent: la xemeneia-guerrer, que tots coneixíem fins ara com a única al teulat de la Casa Milà de Barcelona. Així, doncs, trobem que els guerrers de La Pedrera són obra de Sugranyes (11).

Obres de Sugranyes en trobem arreu, com el Mas Llevat de Reus on s’hi vol fer un Museu del Modernisme del Camp; a Mollet; a Capellades; a Cambrils… Dirigí la Sagrada Família fins que el 20 de juliol de 1936 hom cremà intencionadament el taller de Gaudí, perdent-se la major part de les maquetes, esbossos, etc del mestre. Sugranyes abandonà l’obra en veure impossible la continuació. Morí a Barcelona a l’agost de 1938 (12).

a

ADOLF ZERKOWITZ (1884-1972): El fotógraf de Siurana

adolf_zerkowitz_335x283A Siurana, a l’entrada de l’antic restaurant de Cal Pep, a la Plaça Nova, hi ha una foto gran panoràmica de tot el poble (13). La foto ampliada és de l’Arxiu Zerkowitz, del carrer Mendez Nuñez de Barcelona, on als anys setanta encara manava la sra. de fotògraf, presidenta de la societats de Postals El Escudo de Oro, que ara continua el seu fill  Alfred Zerkowitz.

Adolf Zerkowitz Schlesinger, fotógraf de Viena (1884 – Barcelona 1972) era famós a l’Àfrica; d’on marxà en temps de la Guerra Europea i s’establí a Barcelona. La seva fama de postaler, amb noves tècniques, l’arrelà a la ciutat. I una de les seves més famoses exposicions fou la que dedicà a llocs desconeguts del país, Siurana dentre d’altres. Feu una colecció de 15 fotos i postals de Siurana (la famosa de Mossèn Emilio predicant a la timba des de la Trona; etc).

Les fotos les va fer amb el clàssic caixó de trípode al coll, amb placa, amagant el cap davall el mocador fosc de farcells. La de Cal Pep, on surt el refugi amb la canal de desaigüe, està presa des del castell, al febrer de 1935, amb tot el terme nevat. A la foto es veu el refugi del CEC “Ciriac Bonet” acabat de fer. El refugi el va pagar i regalar al CEC l’industrial tèxtil Ciriac Bonet (el del xalet Bonet de Salou), plànols i obra de l’arquitecte reusenc Domènec Sugranyes (que també va fer el de la Mussara per encàrrec del mateix Ciriac Bonet, ara derruit). El refugi de Siurana s’inaugurà l’octubre de 1934, sent president del CEC Pau Vila (Bonet havia mort el juliol). Amb el ressò de la inauguració molt sonada del Refugi de Siurana, pujà Zerkowitz a l’hivern, i feu l’exposició a Barcelona a la primavera de 1935. Totes les seves fotos de plaques, estan molt ben conservades a l’Arxiu de El Escudo de Oro, d’on han sortit les ampliacions que hi ha al poble, una de les quals (de dues plaques) és la que hi ha a Cal Pep Perdiu.

————————————————————–

(1) és el  més important comerciant tèxtil de la zona durant la guerra (compravenda a uns i altres, com Joan March, etc); eren incontables les fàbriques que treballaven per a ell (conversa amb Francesc Gras – 1918- 01.12.2003)
(2) Lorenzo Banús, el dels pollastres (posà en marxa la 1ª granja incubadora del país)
(3) sempre amb el seu arquitecte reusenc, Doménec Sugranyes Gras
(4) la frase és d’AMIGÓ, en la relació de noms de lloc de Siurana
(5) ell, alt i gros, d’empenta, decidit, bigoti treballat i bon menjador; mort d’infart al pedrís del mollet de Salou (juliol 1934)
(6) no cal oblidar que el primer cotxe particular luxós que es sentí  petar al coll d’Alforja fou un citroen del Molí Salvat, que s’havia obert un accés propi a la carretera empedrada de Reus a Albarca.
(7) ressenya de la festa a Butlletí del CEC, signada per A.O.F.; amb boniques fotografies de E.Maymó i LL. G. Olivella.
(8) tots ells deixaren un o altre record a Siurana, en obres o fets.
(9) ara hi han posat una placa, ja que una ampliació de l’Ajuntament es menjà casa seva fa molts anys (13 Desembre 2003).
(10) ell fou qui el va cercar i trobar, en ser atropellat pel tramvia, indocumentat.
(11) com també ho és són les tres de les torres primeres de la Sagrada Família (conversa amb Francesc Gras, 01.12.2003)
(12) roda el món i torna al Born: una de les darreres criatures nascudes a Siurana, lliga per part de pare amb l’arquitecte Domènec Sugranyes; mentre per part de mare lliga amb Joan Oliver Pere IV, de la colla de lletraferits que voltaven Siurana. Vès per on.
(13) és la foto que jo mateix vaig  regalar a Cal Pep Perdiu en sortir de la vila l’any 1974 per baixar a Vilanova i La Geltrú; també en  vaig  regalar una altra del Camí de Cornudella a Cal Peran, i una altra del Carrer Major amb el perxet (amb un ruc al davant de Ca l’Esteve) a Cal Roig.

______________________________________________________________________________________________________________________________

Fotos i plànols:
-Fotografia Ciríac Bonet i Escarrer: Butlletí del centre Excursionista de Catalunya núm. 472, setembre 1934.
URL: http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1934m9v44n472.pdf
-Plànols Refugi “Ciriac Bonet” de Siurana: Butlletí del centre Excursionista de Catalunya núm 476, gener de 1935.
http://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1935m1v45n476.pdf
-Fotografia Domènec Sugranyes i Gras. Wiquipèdia. URL: http://ca.wikipedia.org/wiki/Domènec_Sugrañes_i_Gras
-Fotografia Adolf Zerkowitz: Arxiu Zerkowitz. URL: http://www.zerkowitz.es/index.php

_________________________________________________________________________________________________________________________________

EL REFUGI EXCURSIONISTA DE SIURANA. El seu origen, edificació, patrocini i altres històries. Miquel Martorell, Siurana; 28 febrer 2004©. Publicat a Cornudellaweb.com: 5 de març de 2010. Publicat a Cornudella Blog: 21 desembre 2014.

___________________________________________________________________________________________________________________________________

a

a

a

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s