Refugiats de les zones de guerra a la vila: 1936-1939. Avanç d'un estudi. Miquel Martorell Garau

1. JUSTIFICACIÓ

Fa un parell d’anys, rebuscant a l’Arxiu Nacional de Catalunya (St. Cugat) papers antics relacionats amb el Futbol Club de Cornudella de Montsant, vaig trobar de casualitat documentació que no es van endur a Salamanca, relacionada amb els refugiats de les zones de guerra. Són llistats de pagaments des de la Conselleria de Finances als ajuntaments de tot el país, des de 1936 fins finals de 1938. Aquests documents, originals i ben conservats, no van ser saquejats cap a Salamanca perquè es van traspaperar en unes carpetes de la Diputación Provincial de Barcelona. Mes per mes venen relacionats tots els pobles de Catalunya, amb el nombre de refugiats que declaren, dies de sojorn i estades produïdes, i diners que els corresponen per a manteniment i ajut.

Des de llavors, he investigat diverses comarques meridionals i en especial el Priorat (amb un estudi que ja quasi està enllestit i aquest relat n’és un avanç), confrontant amb els arxius municipals, recuperant la memòria popular, i dibuixant la vida i miracles dels refugiats. També he revisat totes les incautacions d’immobles fetes pels Comitès de Milícies Antifeixistes per tal de descobrir allotjaments de refugiats, i he furgat en tots els documents de Salamanca que toquen l’afer i els moviments dels refugiats des dels microfilms de l’Arxiu Nacional de Sant Cugat. Tot un món apassionant, agredolç i dolorós, que cal destapar i posar a la llum; és l’homenatge que es mereixen els refugiats, que sempre són l’ase dels cops de les baralles dels poderosos.

Per aquest avançament del tema a la nostra vila, cal fer-nos una composició de lloc, per entendre el que suposava en un temps de guerra crua l’aliau de refugiats i el manteniment dels mateixos.

.

15 gener 1939. Camí de Tarragona a Barcelona. Alguns refugiats van ser assassinats o abatuts per les bombes fascistes pel camí. Foto: Robert Capa
15 gener 1939. Camí de Tarragona a Barcelona. Alguns refugiats van ser assassinats o abatuts per les bombes fascistes pel camí. Foto: Robert Capa

.

2. EL MANTENIMENT DELS REFUGIATS

La caiguda de Gipuskoa, eis fets de Badajoz i la sotragada de Madrid, envien arreu grans expedicions de refugiats i evacuats. Així, per coordinar esforços, el 17 d’octubre 1936 el Govern de Catalunya crea a cada cap de Partit Judicial un Comitè Comarcal d’Ajut als Refugiats on hi són representants de CNT, UGT, Socors Roig Internacional, Pro Infancia Obrera i Assistencia Municipal; el presidirà i’alcalde corresponent, o el Comissari de la Generalitat a les capitals provincials (1), tot coordinat pel Comitè Central d’Ajut als Refugiats. Es demana també amb urgència que tots els alcaldes de Catalunya diguin quants infants i adults poden acollir en les seves poblacions, en els estabiments municipals i a les cases particulars.

Un mes després, el 24 de novembre, el Director General de Sanitat i Assistència Social, Fèlix Martí, demana a tots els ajuntaments li remetin amb urgència una relació detallada dels refugiats que, procedents de zones de guerra, es troben en la seva demarcació (2).

Pocs dies després, una Ordre del Conseller Antoni G. Birlan (3), crea l’Oficina Administrativa d’Ajut als Refugiats adscrita al Comitè Central creat el 17 d’octubre. Es nomena també Joan Puigdefàbregues president de l’Oficina: ell en serà l’ànima durant força temps. “La necessitat de les evacuacions en massa de poblacions civils (vells, dones i infants), imposades per deure d’humanitat i per les exigències de la guerra, dóna a la funció de llur allotjament a Catalunya proporcions formidables” i obliguen a crear l’Oficina “que atengui amb la peremptorietat que les circumstàncies imposen, els problemes de recepció, transports, allotjament, proveïments alimentaris, sanitaris i de vestir, estadística, filiació, informació, etc, que l’ajut als refugiats comporta”.

Per fi, Josep Tarradelles, Conseller Primer i de Finances, pel Decret 7 de 9 de gener 1937 (4) unifica totes les actuacions i despeses de manteniment envers els Refugiats, “que han de ser, en definitiva, a càrrec del Govern de la República”. Però no serà fins l’Ordre de Finances de 3 d’abril 1937 (5), del sots-secretari Carles Martí i Feced, quan s’establirà l’obligació de remetre els Ajuntaments una relació mensual dels refugiats que tenen al seu municipi; a canvi rebran el subsidi consignat de 2 pts diàries per refugiat. “Respecte a les despeses que els Ajuntaments portin realitzades fins el día 31 de gener darrer” hauran d’enviar els comprovants i seran abonades (6).

Els diners els rep cada ajuntament i els entrega a cada refugiat o cap de familia. Més endavant, una circular crea la figura del Delegat dels Refugiats a cada municipi: un d’entre ells i escollit per ells mateixos, que serà interlocutor en els problemes i necessitats que sorgeixin (7).

Encara a 9 de juliol 1937, el President Companys crea la Comissió Executiva de Sanitat dels Refugiats, ja que “l’afluència a Catalunya de refugiats de les regions germanes devastades per l’Exèrcit del feixisme, crea al nostre país problemes sanitaris de tal importància que exigeixen solucions urgents i indeclinables per tal d’evitar, en el possible, l’aparició de malalties infecto-contagioses, avui gairebé inèdites a casa nostra, l’extensió i agravació de les que ja constitueixen una endèmia en algunes comarques catalanes i àdhuc l’explosió d’epidèmies greus que delmarien la nostra vitalitat tan necessària avui dia per a la lluita contra el feixisme i, si més no, constituirien un motiu de consideració i intervenció de la sanitat internacional, que cal evitar” (8).

Totes aquestes actuacions governatives, que sorgeixen a mida que la situació ho exigeix, aboquen per fi en el llarg Decret de Presidència de 14 d’agost de 1937 (9), que regula tot el tema d’assistència i ajut als refugiats de les zones de guerra. Al llarg de vint-i-un articles s’estableixen controls eficients a les fronteres per evitar els quintacolumnistes, se’ls ofereixen treballs adients dins el municipi i atenció sanitària i escolar, s’estableix a quin subsidi tindran dret, i sobre tot es defineix què entenem per refugiat: “aquelles persones que sense ésser combatents o varons majors de vint anys i menors de quaranta-cinc, hagin hagut de canviar de residència per causa de la present guerra, no siguin hostils al règim, estiguin mancats de mitjans de subsistència i no estiguin acollits per altra persona de llur familia o amistat”. Els refugiats queden adscrits al municipi que se’ls ha assignat; i necessiten un salvaconduit per a desplaçar-se. El Govern paga amb força retràs als ajuntaments els ajuts pels refugiats. Molts són els municipis que reclamen i reclamen; fins i tot hi ha consells municipals que envien el secretari a Barcelona amb la pretensió de tornar amb els diners compromesos.

A mida que la situació de guerra agreuja les finances, el President Companys decreta “amb caràcter obligatori, l’allotjament d’un refugiat de guerra per cada famílía” (10).

Més endavant, gener 1938, l’Oficina Administrativa d’Ajut als Refugiats reclama dels ajuntaments una investigació de cada refugiat, dels seus ingressos familiars i dels seus possibles. De resultes de les investigacions, es retiren els ajuts a les famílies que tenen altres ingressos (qui té el marit al front de Madrid o a les mines de Bellmunt) (11).

En començar l’any 1938, es crea tota una xarxa de magatzems de queviures per als refugiats, un xic per a paliar potser el fort retràs en el pagament dels ajuts de les dues pessetes (12). Constantment el Govem de la Generalitat arbitra crèdits extraordinaris per a cobrir les despeses d’ajut als refugiats; i hom nota en resseguir les publicacions oficials, l’angoixa de la situació que es fa cada cop més ofegada. També es decreta el gener del 38 la mobilització per a feines comunals, agrícoles i de defensa de tots els homes de divuit a cinquanta anys refugiats i desocupats, per poc que puguin ajudar (13).

No hem d’oblidar la xarxa de colònies infantils, on s’acullen i reben ensenyaments escolars i tècnics d’ofici els brivalls orfes de la guerra i els que han vingut de colònies infantils d’Euzkadi, de Madrid, d’Andalusia, etc. Nois i noies que molts d’ells s’escapen i s’allisten falsificant l’edat; fins que els retroben i el retomen a lloc.

Un altra moguda dins el món refugiat son les llarguíssimes llistes de refugiats que el Comité Central de Refugiados envia a cada regional d’Espanya (al Comitè d’Ajut als Refugiats en el nostre cas) en demanda de recerca de familiars, fills o parents diversos (14).

Per ordenar tot aquest caos, de bon començament es crearen Delegacions a cada Vegueria. Dels informes que el Comissionat corresponent enviava a Comité Central d’Ajut als Refugiats no se’n ha conservat cap, fora del de la IV Vegueria, amb seu a Reus, dins la paperassa de Salamanca. Dol veure les penúries de la situació, i complau veure l’esforç de tots els funcionaris dedicats a l’ajut als refugiats, amb la migradesa de les possibilitats. Si el cobrament s’endarreria molt, i l’anada a Barcelona del secretari municipal era prou eficaç, el Departament de Finances feia una Ordre de Pagament a compte de les despeses de refugiats (15).

Encara tenim els casos en que algun Consell Municipal, amb poca solvència ètica, desvia i/o fon els diners dels ajuts als refugiats. Per desgràcia, he pogut documentar-ne alguns; de vegades iniciats per denúncies dels propis refugiats (16) o del propi SIM (17). En aquests casos el Govern destitueix fulminantment el Consell Municipal i anomena un Comissari Municipal amb les funcions d’Alcalde i d’Ajuntament (18).

Dintre de tot aquest moviment d’organització i desgavell, el Govem d’Euzkadi a Catalunya munta la seva xarxa d’assistència als refugiats del seu país. Comença per solicitar de tots els Ajuntaments una relació de refugiats bascos. Després els visita, els atén i els envia medicaments i aliments propis. Una xarxa dins d’una altra catalana (19).

I encara emociona, el veure que mentre les tropes feixistes estaven quasi dins de Barcelona, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya sortia al carrer encara el dijous 26 de gener 1939, i les darreres ordres de pagament dels ajuts per als refugiats als Municipis corresponents es signaven els darrers dies (20).

3. CENS DE REFUGIATS DE ZONES DE GUERRA ADSCRITS A CORNUDELLA DE MONTSANT, SEGONS EL CENS DE LA CONSELLERIA D’ECONOMIA

refugiats estades lmport ptes produides

1937………..estades produïdess…… import………ptes

Febrer ……………….-………………….2.167……….4.334′
Març ……………….93…………………2.863……… 5.726′
Abril ……………….93…………………2.790……….2.790′
Maig ……………….93…………………2.883……….5.766′
Juny ………………..91…………………2.730……….5.460′
Juliol ………………84…………………2.604……….5.204′
Agost ………………92………………….2.038………5.075′
Setembre…………..92………………….2.960………5.920′
Octubre…………….96………………….2.548………5.096′
Novembre…………104…………………3.093………6.186′
Desembre…………101…………………3.127……….6.254′

1938

Gener……………….100…………………3.100………6.200′
Febrer………………100………………….2.765……..5.930′
Març………………..93……………………2.866……..5.930’70
Abril………………..140………………….2.704……..5.115’55
Maig………………..140………………….4.263………7.192’35
Juny…………………144………………….4.226……..6.457’05
Juliol………………..107………………….3.302……..5.411’90
Agost………………..115………………….3.480……..6.274’20

.
4. ON S’HOSTATJAVEN, QUÉ FEIEN, QUI ELS RECORDA?

Aquestes notes només són un avanç de l’estudi de la vila i tot el Priorat; però crec que val la pena obrir les interrogancions que proposa el fet dolorós dels refugiats.

Sabem moltes coses. Que els pagaments dels ajuts a refugiats des de la Generalitat provocà un greu enfrontament municipal, entre la CNT i el POUM. Que força edificis incautats serviren per allotjar famílies refugiades. Que un bon nombre d’elles eren de Posadas (Granada). Que es produiren naixements i defuncions. Que el combustible que usaven sortia d’estellar força santets de la parròquia. Que alguns refugiats joves es quedaren a Catalunya i es casaren a Reus. Etc, etc.

Però aixó forma part dels retocs finals de l’estudi en marxa.

Hi ha però un cas sorprenent, que he comentat amb veïns i veïnes de bona memòria, i que sorprèn a tothom. Cree que caldria treure’n l’entrallat; no fós cas que ens trobessim —sense saber-ho— davant d’uns dels casos de falsificació i adopció il.legal que denunciava el programa de TV3 “Els nens perduts del franquisme”.

.

Carretera Tarragona - Barcelona, 15 gener 1939. Foto: Robert Capa.
Carretera Tarragona – Barcelona, 15 gener 1939. Foto: Robert Capa.

.

5. ELS CAS EXTRANY DELS QUATRE GERMANS DEPEDRO CAÑAS
A Cornudella de Montsant (maig 1938 – setembre 1939)

1. Són: Francisco de Pedro Cañas – 11 anys, Pedro de Pedro Cañas – 9 anys, Vicente de Pedro Cañas – 5 anys, Maria de Pedro Cañas – 3 anys (edats a 5 de maig 1939)
2. Fills de Francisco de Pedro Ayuso y Catalina Cañas Ageas, fallecidos durante la dominación marxista (21)
3. Últimamente vivian en Puente Vallecas, huérfanos.
4. Arriben a Cornudella el mes de maig 1938
5. Por imposición del ayuntamiento marxista, fueron alojados en cuatro casas de destacadas personas derechistas, para que cuidaran de su manutención y demás gastos, sin que por ello percibieran gratificación alguna.
6. Las familias que els tenen, liberada ya esta villa, protesten; como sea que esto representa ya una excesiva carga para las familias que cuidan de los menores.
7. Al maig 1939 s’avisa al General Jefe de la Cuarta Región Militar de l’existència dels quatre orfes madrilenys a la vila. Ni cas.
8. Es fan gestions a la Inspección de Evacuación y porteriormente a la Junta Provincial de Menores de Tarragona. (juliol 1939). Ni cas.
9. Per fi el 16 de setembre l’alcalde J. Miró entrega a la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona, los menores procedentes de Madrid, Pedro, Francisco, Vicente y María de Pedro Cañas, para su repatriación.

Final de l’afer. Com van arribar a la vila? On van estar allotjats? On són ara? I dels pares, que?

6. CLOENDA

El cas deis germans De Pedro Cañas no presenta dubtes, ja que la documentació municipal és prou clara i taxativa. He investigat totes les adreces telefòniques d’Espanya i tots els viaranys d’internet sense èxit. També les entrades i sortides a la Protecció de Menors. Caldria que les famílies que els tingueren ens donessin referències d’aquest noiets orfes que perduraren a la vila nou mesos després de l’entrada de les tropes mores.

El poble que coneix la seva història, n’assenta el futur i evita repetir-ne els errors.

********

(1) Ordre del Conselier de Sanitat i Assistència Social, Antoni G.Birlan (DOGC 292 de 18oct 1936)
(2) Circular al DOGC 330 de 25 de novembre 1936.
(3) Ordre de 26 de novembre (DOGC 333 de 28.1 1.36)
(4) DOGC Extraordinari de 18 de gener 1937
(5) DOGC 101 d’11 d’abril 1937
(6) A 31 de maig 37, una Ordre de Carles Martí i Faced, ara Conseller de Finances, dóna un plaç definitiu per tot el mes de juny, per a presentar les relacions de persones acollides i documents necessaris per a cobrar les despeses efectuades per ala refugiats abans del 31 de gener; si no “s’entendran decaigudes les reclamacions” (DOGC 153 de 2 de juny 1937)
(7) la figura del Delegat queda recollida a la fi en el Decrel de 14.08.37
(8) DOGC 192 d’11 de juliol 1937
(9) DOGC 236 de 24 d’agost 1937
(10) decret de 8 d’octubre (DOGC 283 de 10.10.37)
(11) papers de Salamanca a I’ANC (Sección Politico Social – Guerra Civil – leg 281/3 nº 2)
(12) decret de Presidència de 6 de gener 1938 (DOGC 9 de 09.01.38)
(13) decret de Manuel Azaña de 7 de desembre 1937, assumit per Lluís Companys el 21 de genr 1938 (DOCG 26 de 26.01.38)
(14) totes aquestes llistes foren per desgràcia estudiades a la Sección Politico Social del AHN de Salamanca, i serviren pels encausaments de la represió; les he vistes amb notes marginals dels investigadors policials
(15) n’he vist moltes; per exemple el 9 de novembre 1937, una ordre de 150 pta pel mes de febrer 37, i una de 1550 pta pel mes de març 37 a l’ajuntament de Torroja; confirmant les llistes de refugiats entregades pel municipi el 3 d’abril 37
(16) és el cas d’Eusebio Oliva, refugiat madrileny, sol amb sis fills menors, a la Fatarella (papers de Salamanca, a l’ANC; leg 279/14, n° 8.1)
(17) cas d’Ulldemolins
(18) conec diversos nomenaments de Comissari Municipal, quasi sempre per marxar tots els consellers al front de guerra (cas de Cornudella); un per apropiació dels ajuts als refugiats l’he resseguit d’aprop al Priorat, amb destitució de tot el Consell Municipal
(19) Decret de Presidència de 16 setembre 1937 (DOGC 278 de 05.10.37); he vist cartes i circulars del Govern Basc referides als seus refugiats als arxius municipals de Capçanes, Cornudella de Montsant, Gratallops i Porrera.
(20) el darrer llistat de pagaments de Tarragona província, signat a Barcelona per Pujol el 14 novembre 1938 i aprovat per a pagar pel Conseller Carles Martí i Faced el 19 de novembre 1938.
(21) les cursives son textuals (documentació de l’Arxiu Municipal, lligall 1939)

 

Miquel Martorell, juny 2002

.

Nota d’edició Cornudellablog.cat: Aquest avanç d’estudi, publicat al llibret del XXVIè Aplec de la Sardana de Cornudella de Montsant (agost 2002), es va traduir l’any 2006 en la publicació del llibre “Els refugiats de les zones de Guerra al Priorat (1936 – 1939)”, de Miquel Martorell Garau. El treball va guanyar el premi de recerca històrica Jaume Ardèvol i Cabrer en la 29a edició dels Jocs Florals de Torroja del Priorat. Les fotografies que acompanyen l’article son afegides per il·lustrar el text, no formen part de l’article original. Aquesta és la primera vegada que aquest article es publica a internet.

.

mmartorell_refugiats

.

Podeu comprar aquest llibre a Casa del Libro:

casadellibro_468x60

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.