"L'actitud d'un representant públic i càrrec electe, ha de ser dialogant, de saber escoltar a la gent"

Meritxell Cardona és llicenciada en Belles Arts i restauració de patrimoni, havent-se format a Barcelona i a Itàlia. Descendent de Cornudella de Montsant, hi resideix permanentment des de 1994. Professionalment, ha compaginat la seva faceta de restauració en l’àmbit públic i privat amb l’activitat docent. Dins l’activitat política, des de 2011 és regidora de l’Ajuntament de Cornudella (Sanitat i Ensenyament) i Consellera Comarcal. També és Consellera Nacional i representant del Priorat a la Federació de Tarragona per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). I des de 2012, és coordinadora de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Cornudella de Montsant. Dins la seva activitat professional pública a la vila, va ser responsable de les restauracions de la la imatge de la Máre de Déu del Patrocini (1993), Font de la Plaça de Sant Joan (2001), o del Tríptic de Sant Joan obra de Morató Aragonés (2013)

Carles X. Cabós / Cornudellablog.cat. Cornudella de Montsant, 16 – 30 octubre 2014.


SONY DSC

.
Com i quan va ser que et vas posar en política?

Ara farà quatre anys, que els meus companys de llista a les municipals de 2011, em van venir a buscar per acompanyar-los en la candidatura de CiU. Jo no havia militat mai en cap partit però de sempre havia tingut profundes conviccions polítiques envers aquesta formació, que fins llavors havia dut en la intimitat. Però el fet d’haver sigut mare, em va fer prendre seriosament la proposta: vaig creure que sent activa políticament podria ajudar a millorar algunes coses que afectaven el futur dels infants del nostre poble. A l’hora de la veritat, els resultats van ser satisfactoris per les expectatives que teniem, però ens van relegar a una oposició sense càrrecs a govern. Per aquesta circumstància, vaig acceptar entrar com a consellera al Consell Comarcal, ja que em permetria estar mes en contacte amb companys regidors i alcaldes del Priorat, i de les problemàtiques i projectes de futur que afecten a la nostra zona.

Com vas arribar a ser coordinadora de l’ANC?

Quan es va convocar la primera manifestació multitudinària de l’11-S del passeig de Gràcia a 2012, molts ajuntaments havien facilitat la coordinació d’autobusos per anar-hi col·lectivament des dels pobles, però a Cornudella no va ser així. Llavors vaig començar a assistir a alguna xerrada que organitzaven gent de Falset que s’havien constituït com a “Priorat per la Independència”, associació de l’ANC a la nostra comarca. Quan van saber que jo venia de Cornudella, i a mes era regidora, van demanar-me ajuda ja que fins aleshores no havien tingut cap tipus de col·laboració per part de l’Ajuntament en l’organirzació d’algun acte informatiu a Cornudella. Vaig quedar molt sorpresa però vaig acceptar immediatament i de seguida vam celebrar una primera xerrada de presentació.

Històricament, les relacions entre CiU i ERC a l’ajuntament cornudellenc han estat més aviat dolentes. El procés del 9-N, els moviments socials pel dret a decidir, etc, han modificat d’alguna manera aquestes relacions?

Personalment, crec que l’actitud d’un representant públic i càrrec electe, ha de ser dialogant, de saber escoltar a la gent i executant els criteris que el sentit comú dicta. Per aquest motiu, considero que no han d’existir tensions en un consistori d’un poble petit, on tots som veïns i l’interès comú és la prioritat. El meu grup municipal ha intentat tractar amb respecte totes les consideracions que s’han tractat als plens, votant i donant suport al que era millor pel poble, i no en sentit partidista. Tot i això, he de dir que la col.laboració del govern municipal en el procés, ha estat pràcticament nula. I puc parlar com a regidora i com a coordinadora de l’ANC: negatives en la cessió d’espais per a muntar actes públics, prohibició de fer algun acte pro-consulta, les mocions que s’han aprovat sobre el dret a decidir i el suport a la consulta les ha presentat la oposició… Crec que aquesta actitud sorprèn tenint en conte que el govern municipal pertany a un partit tradicionalment independentista. [pullquote]l’actitud d’un representant públic i càrrec electe, ha de ser dialogant, de saber escoltar a la gent i executant els criteris que el sentit comú dicta. Per aquest motiu, considero que no han d’existir tensions en un consistori d’un poble petit, on tots som veïns i l’interès comú és la prioritat [/pullquote]

En que va consistir la “Gigaenquesta” que milers de voluntaris van dur a terme porta a porta al llarg i ample de Catalunya?

La Gigaenquesta ha estat concebuda com un esdeveniment de participació ciutadana on tothom pot expressar la manera en la qual dissenyaria les bases de construcció del nou país. I això no deixa a ningú indiferent. Crec que ha estat una eina engrescadora d’il.lusions, de planteig de prioritats socials de la nostra comunitat, a més d’un mitjà coesionador per a aquells que podrien haver-se sentit en un principi al matge
del procés. La funció dels voluntaris que van passant l’enquesta, és molt clara: tenen la consigna de no condicionar ni influir amb opinions o comentaris personals durant el desenvolupament de l’entrevista. I això és difícil perquè molta gent vol saber més i vol opinar sobre cada un dels punts. Crec que aquesta campanya ens ha enriquit a tots perque ha estat un mitjà de diàleg i definició de la nova Catalunya que la societat
civil demana als nostres governants.

Quina va ser la rebuda dels cornudellencs a aquesta campanya?

Si ho hagués de definir amb una paraula, diria “encoratjador”. Els voluntaris no erem professionals de les enquestes però teniem unes poques consignes que seguir. El fet de ser en un poble i coneixer-nos podia causar alguna situació d’incomoditat. Doncs va ser tot el contrari; la gent ens convidava a passar i responia deshinibidament, argumentant les respostes. La perspectiva dels interessos personals de cadascú condicionava generalment els resultats. Es a dir, un jubilat creia primordial invertir recursos en l’estat del benestar. Però tot seguit també responia que calia millorar el sistema universitari per garantir el futur dels joves. Una experiència sociològica impressionant, de la que els voluntaris n’hem extret l’energia per seguir col.laborant en el projecte de pais que tenim en marxa.

Els resultats de la consulta del 9-N al Priorat, on hi va haver la participació percentual més alta de Catalunya, i a Cornudella, on hi va haver el resultat més ampli de la comarca en favor del SI-SI, van ser una sorpresa?

El cert és que no del tot. Si valorem el perfil dels resultats que es donen habitualment al Priorat en eleccions al Parlament, a les Generals i a les Europees, el bloc de partits nacionalistes s’emporten la major part dels vots, resultats comparables al de les comarques de la Catalunya central. Però, en aquest cas, no teniem un precedent on poder comparar, ni un cens que ens servís de control dels votants. Els joves de 16 a 18 era la primera vegada que podien participar i desconeixíem el seu grau d’implicació. Al final, van ser els més implicats, sempre acompanyats dels seus pares. Ara be, el resultat absolut de Cornudella com a municipi amb el percentatge més elevat en l’elecció de la resposta Si#Si, ens omple el pit d’aire i ens fa pensar que s’ha fet bé la feina a la campanya informativa de la consulta.

.

Meritxell Cardona va llegir el Manifest del Tricentenari, en un acte celebrat el 26 d’abril de 2014. Al seu costat, els presidents de les colles castelleres Jove dels Xiquets de Tarragona i Brivalls de Cornudella, que van participar en l’acte. (Foto: Carles X. Cabós).

.

Creus que Cornudella té tots els serveis (escola, institut, CAP, llar d’infants, etc) que pot tenir un poble de les seves característiques, o podria tenir-ne més?

Un dels motius gràcies al qual Cornudella gaudeix de molts d’aquests serveis, és per ser on és. El Priorat es divideix en dues meitats: nord i sud. Demogràfica i geogràficament, som al centre del grup de poblacions del nord, per la qual cosa es va dissenyar el protocol sanitari i educatiu amb els equipaments centralitzats al nostre poble. Podem coincidir en que la inversió per càpita és desproporcionada, a més del que suposa el funcionament i manteniment dels serveis. Però el territori té això, desequilibris que cal gestionar amb criteris d’igualtat. La sostenibilitat econòmica d’un territori s’ha de basar en la coherència i l’equitativitat. Millorar els serveis, no vol dir només inversió econòmica en equipaments sinó una bona gestió política adequada al territori. Per exemple: una reestructuració del transport públic, per cert millor negociat al Priorat sud, requereix d’un replantejament del servei a la nostra zona, ple de grans deficiències. No pot ser que una persona gran, que son els usuaris majoritaris del transport públic, hagi d’agafar un bus a les 7 per visitar-se al metge a les 11, i no pugui tornar a casa fins a quarts de 7 del vespre. I el mateix li passa als estudiants que acaben l’ESO. I podriem continuar amb els recursos a la dependència, el suport a l’emprenedoria, la coordinació del sector serveis per agilitzar una bona oferta turística, l’actualització de les telecomunicacions… [pullquote]No pot ser que una persona gran, que son els usuaris majoritaris del transport públic, hagi d’agafar un bus a les 7 per visitar-se al metge a les 11, i no pugui tornar a casa fins a quarts de 7 del vespre[/pullquote]

Com a membre de la Regidoria d’Ensenyament, com valores la intervenció de membres de l’ajuntament dins dels consells escolars?

Caldria aclarir primer que l’Ajuntament és propietari i responsable de la llar d’infants per una banda, i que l’escola de primària també és una dependència municipal. El servei de menjador i el transport escolar son competències directes de l’Ajuntament que venen canalitzades des del Consell Comarcal. Sobre l’institut, hi ha un conveni de col.laboració per la cessió d’algunes dependències com el menjador, el gimnàs i alguna
aula. Aquesta situació fa que les relacions amb els membres directius dels centres han de ser fluides. Com a membres del Consell Escolar, el Departament d’Ensenyament ha constatat com positiva la implicació activa dels representants municipals. La consellera Rigau ha promogut canvis sustancials en quant a les prioritats dins el sistema educatiu. La tendència anterior havia estat primar la inversió amb recursos, però els
resultats no van ser els òptims. Ara es persegueix la qualitat educativa, fet que ja comença a donar els seus fruits com mostren les proves de nivell i la disminució de l’abandonament escolar. I en això cal la col.laboració de tots! Les taules mixtes de families, docents i polítics estan funcionant.

Visitant la web de turisme del Consell Comarcal, ningú diria que Cornudella, Siurana, i la zona del Montsant són un punt de referència a nivell internacional en l’esport de l’escalada. Per què a aquesta activitat, que aporta tants beneficis a tots els nivells no se li dona cap importància des de l’administració comarcal?

El Consell és un ens que coordina funcions mancomunades de la comarca. Els seus serveis de promoció turística estan focalitzats en el mon del vi, els cellers i l’activitat enoturística i del Parc Natural. També intenten fer de coordinadors de la Carta del Paisatge i de la candidatura del Priorat per la Unesco. Tot això ja és un bon paquet promocional, però els pobles del nord com Margalef, La Morera i Cornudella tenim, a més, un atractiu afegit. Ja fa més de 30 anys que els singles de Siurana van començar a ser escalats. I es pot dir que sense cap mena de suport institucional, ha esdevingut un lloc mític a nivell mundial per als escaladors i muntanyencs. A hores d’ara, ja hauria de ser un element valorat i promogut. Qui ha viatjat una mica a territoris muntanyencs de fora, ha pogut observar la gran oferta d’equipaments i de serveis que es presten. L’alcalde de Cornudella és conseller al govern del Priorat i crec que podria haver tingut més visió estratègica del potencial que comporta aquest esport.

Així doncs, quines mesures creus que es podrien prendre, a nivell local i comarcal, perquè l’escalada tingués el reconeixement i el suport que li correspondrien per la seva importància?

Del que primer hauriem de ser conscients és de que tenim un problema. De gent que ve a escalar, ja n’hi ha molta: quantes famílies s’han arrelat al nostre poble gràcies a que venien a escalar? Aquests han comprat cases i ara ja porten els fills a l’escola. Hi ha un altre grup que són els extrangers amb un cert nivell econòmic, que venen de lluny i passen estades mes o menys llargues, instal.lats als allotjaments del poble i
compren a les botigues. I hi ha l’escalador de proximitat que es desplaça amb recursos propis i que acostuma a concentrar-se uns dies concrets coincidint amb festes locals o vacances. Cada tipologia presenta unes necessitats que cal abastir per evitar el desordre que sovint es produeix: saturació de les vies d’escalada, accessos amb aparcaments improvisats, campaments amb focs dins espais forestals, residus per recollir.
Tot això requereix d’una reordenació, acompanyada de l’oferta de serveis funcionals que donguin qualitat i servei al turisme. Però les mesures no són senzilles ni ràpides si no que cal fer una regeneració i aplicar un pla progressiu en el qual la implicació del Consell i altres Departaments recolzin la iniciativa municipal. Crec que hem de posar en valor la riquesa del nostre entorn i augmentar la qualitat, tant de l’oferta com de la demanda.

Com dius, molts caps de setmana, per diversos llocs de la vila es poden veure una gran quantitat de caravanes i furgonetes amb persones pernoctant i fent-hi vida. No seria bo que l’Ajuntament es plantegés projectar una zona de serveis específica per a aquests vehicles?

Des de fa anys, la necessitat d’oferir els serveis bàsics com uns vàters públics o unes simples preses d’aigua són un clam. Evitarien veure com les furgonetes estacionen irregularment al costat de la font del Pla per omplir garrafes i cisternes, o haver d’anar als bars per haver de fer les necessitats en el millor dels casos. De fet, al municipi, ja hi ha un càmping reglamentat, però sembla que no es fa cumplir la llei suficientment
i, a la mateixa carretera de Siurana, podem trobar desenes de caravanes estacionades passant-hi setmanes… Ja he comentat que la ordenació del turisme d’acampada és prioritària perque la tendència general és de que aquesta fórmula de gaudir del lleure tingui cada vegada més adeptes. [pullquote]Des de fa anys, la necessitat d’oferir els serveis bàsics com uns vàters públics o unes simples preses d’aigua són un clam. Evitarien veure com les furgonetes estacionen irregularment al costat de la font del Pla per omplir garrafes i cisternes, o haver d’anar als bars per haver de fer les necessitats en el millor dels casos[/pullquote]

Cornudella té una activitat cultural adient i proporcional a les característiques pròpies d’un poble de mil habitants?

Tenim una oferta determinada d’esdevenients culturals: presentacions, xerrades, conferències… Però gairebé la major part dels actes no han estat promoguts directament des del poble, com si és el cas de la Jornada literària, la Fira de l’artesania o el cine dels diumenges. La Cultura és molt àmplia i crec que hi ha sectors absents com son la música, el teatre, la dansa, les arts plàstiques. I amb tristesa, recordo la desaparició de la
colla gegantera. Aquest tipus d’iniciatives han tirat endavant gràcies a l’empenta d’agrupacions o persones que s’impliquen personalment per seguir vives, com són el cas dels Brivalls o l’Associació sardanista. Em consta que al poble tenim artistes que cal animar i acompanyar inicialment per a que pugui fluir la inèrcia entre creació artística i l’objectiu final de qualsevol artista: compartir la seva obra amb un públic que
comuniqui amb el seu missatge.

I l’únic museu que hi ha a la vila, el Peris Aragonès, en quines circumstàncies es troba actualment?

El Museu Peris-Aragonès és una col.lecció d’objectes etnogràfics que pertany a un particular. Ja fa anys que no obre les portes al públic. I és una llàstima perquè, a banda d’una important mostra pictòrica, recull estris dels oficis i de la vida quotidiana, un pessic de la nostra història. A banda, cal tenir present el llegat de la Fundació Roger de Belfort, que es troba en procés d’inventariat i que podria esdevenir un important nucli cultural en funció de la dinàmica que se li donés tant a l’espai i com al seu contingut.

Son coneguts a la vila els teus treballs de restauració de la Font de la Plaça de Sant Joan, la Mare de Déu del Patrocini o recentment, el Tríptic de Sant Joan, de Morató Aragonés. Quins d’aquests treballs t’han resultat més complicats?

Cada obra presenta una sèrie de factors a tenir en conte a l’hora de procedir a la restauració. I un molt important és l’us que se li ha de donar a la peça en qüestió. La font de la Plaça de Sant Joan, a banda de ser un element de mobiliari urbà, es pot qualificar com una escultura homenatge, en record de la portada d’aigua canalitzada potable. I calia que continués prestant el seu servei. Pensem que una font de ferro a l’intemperie i rajant aigua contínuament, és una situació incompatible amb la conservació. A banda de l’exfoliació que patia, tenia una imporrant capa de calç i molsa que ocultava els relleus i les inscripcions. Amb el tractament aplicat, podem continuar gaudint d’un dels racons que m’agraden més de la vila i bevent aigua de la font. Especialment complex va ser el procés de restauració de la Mare de Deu del Patrocini. No per la dificultat del tractament sinó per les consideracions prèvies a la intervenció. Tot procés de restauració requereix d’un anàlisi previ d’intervenció en el que s’estableix el protocol més addient a executar després de fer un estudi preliminar. La imatge gòtica ha patit diverses intervencions anteriors que han modificat el seu aspecte original, degut a desperfectes durant el seu saqueig durant la guerra de la Independència, o un repintat barroc per adaptar-la als gustos de l’època. Va sorgir la dicotomia de decidir entre recuperar l’estètica original, eliminant totes les intervencions anteriors, o conservar el repintat, que també havia adquirit valor en si mateix per la seva antiguitat. Al final, conjuntament amb el Departament de Restauració de Patrimoni i l’Arquebisbat, vàrem decidir mantenir el seu aspecte actual perquè la imatge no és una escultura que estigui en un museu sinó que és un objecte de culte al que no se li pot canviar impunement l’aspecte. El Tríptic de Sant Joan és un objecte de culte i ha de poder ser admirat i venerat. El seu canvi d’ubicació permetrà aquesta doble funció i millora les condicions per la conservació.

.

A la Font de la Plaça de Sant Joan
A la Font de la Plaça de Sant Joan, que Meritxell Cardona va restaurar l’any 2001.

.

Respecte al recentment restaurat Tríptic de Sant Joan, el seu estat de conservació i la seva ubicació és l’òptim per a una obra de les seves característiques?

Es tracta d’una obra donada per en Morató a l’Ermita de Sant Joan del Codolar, i que es va col.locar al seu dia al cameril. Reprodueix tres moments de la vida de Sant Joan Baptista i va ser creada expressament per la profunda fe i devoció que l’artista li professava. Després de gairebé 50 anys, l’obra presentava alguns símptomes d’envelliment i degradació, deguts en part a la seva ubicació, per la qual cosa, i per interès
manifest de la família de l’artista, el tríptic ha estat restaurat i reubicat al baptisteri de l’Església de Cornudella. Per tal d’evitar més riscos, inclòs el robatori, el Patronat de l’Ermita va decidir de sufragar unes còpies que ocupessin l’emplaçament original i així mantenir la presència del Tríptic a l’Ermita. Com a espai expositiu, la capella del baptisteri ha d’acabar d’addequar-se especialment per la il.luminació. Però tant per l’accessibilitat de contemplar com de venerar l’obra, crec que ha estat un encert el canvi. Tinguem en compte que a la capella ja s’hi troba la imatge de Sant Joan Petit.

Per la teva activitat professional, et deus fixar molt en l’estètica i la imatge del poble. Com valoraries aquests aspectes i la seva evolució al llarg del temps?

Segurament per deformació professional, sempre visualitzo l’equilibri estètic en tot allò que m’envolta. La bellesa pot seguir patrons de racionalitat. Es tracta d’aplicar el sentit comú, com en gairebé tot a la vida… Si ens proposem aplicar-ho al nostre entorn urbà, tenim un problema de base: les Normes Subsidiàries vigents corresponen a un patró general de municipis de muntanya, tan vàlid per a la Vall d’Aran com per la Garrotxa. Oi que comprenem que cada territori té les seves particularitas de colors, materials i formes? Doncs només caldria fer una actualització que no comportaria cap perjudici a ningú. A banda, crec que s’hauria de tenir en conte la darrera enquesta de participació ciutadana, que es va fer ja fa uns anys, en la qual els ciutadans van opinar sobre el model de municipi que volen tenir. La conclusió va ser que preferim conservar l’encant d’un poble petit però, això si, amb bons serveis.

Podries concretar amb algun exemple aquestes possibles actualitzacions de les normes subsidiàries?

Per exemple, corregir la carta cromàtica i els materials dels acabats de les construccions, així com limitar alguns sistemes constructius. Si busquem una vista panoràmica del poble, es podrà compredre el que vull dir: veiem volums i colors que no harmonitzen amb l’entorn natural i del nucli urbà. Una correcció en el el color de les cases en filera, pintant cada unitat en un to diferent dins dels colors de la carta cromàtica, hauria minimitzat l’impacte visual que provoquen.

Moltes gràcies Meritxell, per respondre a les preguntes. Per acabar, vols dir alguna cosa?

Felicitar-vos per l’esforç que feu de tenir aquesta publicació en continu creixement. Amb la web, s’omple un espai periodístic local i comarcal de qualitat i amb rigor informatiu. Heu sabut aprofitar les noves tecnologies, grans aliades del mon rural. Son mitjans que cal potenciar i ampliar, serveis bàsics per al desenvolupament de la comarca.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s