"A la memòria dels soldats enterrats aquí, en una guerra que mai hauria d'haver començat"

Els hospitals de Guerra a Cornudella – Les batalles de la Llena, Montsant i Prades – La Granadella – Bellaguarda – Ulldemolins – Prades – Capafonts – La Morera de Montsant – Siurana – Unes muntanyes sembrades de flors.


“A LA MEMÒRIA DELS / SOLDATS ENTERRATS / AQUÍ, MORTS EN UNA / GUERRA QUE MAI HAURIA / D’HAVER COMENÇAT / 1936– 1939”

Placa en record dels soldats enterrats al Cementiri de Cornudella de Montsant.
Placa en record dels soldats enterrats al Cementiri de Cornudella de Montsant.

Al cementiri de la vila de Cornudella de Montsant, al carrer central, a mà esquerra, hi ha una placa de dotze peces ceràmiques que diu: A LA MEMÒRIA DELS / SOLDATS ENTERRATS / AQUÍ, MORTS EN UNA / GUERRA QUE MAI HAURIA / D’HAVER COMENÇAT / 1936 – 1939. L’escrit es complementa amb el dibuix d’un casc girat, que fa de torreta, d’on floreixen tres clavellines vermelles. La feta la promogué i finançà ara fa uns vint anys un veí sensible, Josep Bonet de cal Simeon (Josep de l’Esperança), que la encarregà al ceramista de Poboleda Pedro del Rio. Qui més qui menys recordava a la vila que allà hi havia una fossa amb molts morts de les darreres trompades de la guerra dels tres anys. Però qui eren? d’on venien? què havia passat?


ELS HOSPITALS DE GUERRA A CORNUDELLA

Al Mas de les Moreres, l’estiu de 1936, s’hi van hostatjar unes Colònies Escolars de Reus (1). L’any següent s’hi instala el Cos de Tren (2), durant nou mesos. A l’abril del 38 retornen amb una escola de metralladores. A l’agost munten un hospital de malalts al Magatzem de les avellanes i a l’octubre un de ferits al Mas de la Teresina. Estem en ple daltabaix de l’Ebre. Quan s’esbotza el front i les tropes es retiren, per la carretera de Poboleda uns camions tapats amb lona, descarreguen sovint morts i ferits: els morts se’ls enduen, i les deixalles de les operacions, cames i braços, queden en un clot. Tots dos hospitals van ser desmantellats a correcuita el 9 de gener de 1939. En la memòria popular queden la vacunació massiva dels nens de les escoles i la desaparició d’un veí (3). De tots aquests morts no en sabem res.

L’altre hospital era al Mas d’en Lluc: es tracta de l’Hospital nº 2 de Campanya. Ja als mesos de maig-juny 1938 es munta tota una xarxa d’hospitals en previsió de l’ofensiva que es prepara i en caure el front es completa segons les necessitats (4). Coneixem el moviment del nº 2 per la llista de morts que ens ha deixat a l’arxiu municipal (5). Les ambulàncies i els camions aculen al cementiri i descarreguen els cossos arrenglerats; després en una fossa, on també hi fan cap altres soldats trobats a primers d’any pel terme: total 45. Comencen a arribar el 21 de desembre i acaben el 30. De l’hospital en duen 43: catorze el 26 i nou el 28, com a dies de més activitat. Dos sense identificar, i dotze que en coneixem el nom, sense cap més pista. De la resta, en coneixem la filiació, edat, solter/casat i població d’origen (d’entre ells un brigadista internacional cubà Eduardo Risques (6). Això ens ha permès seguir la pista de tres casos: Càndida Jordà, Joan Ventura i Isidro Perez.

Càndida Jordà Vidal, de 27 anys, soltera, de cal Catano de la Granadella, fou ferida en el ferotge bombardeig del dia 22. Cercant l’ésglésia i les metralladores del campanar, les bombes dels avions italians feren fondre el carrer de La Pobla i el carrer del Pla. Perseguint l’hospital arrasaren totes les cases del castell i del carrer Mòrica (7). Al Pla morí una xiqueta de cal la Pona, i la germanastra de la Càndida, Rosita, quedà cega (8); ella fou retirada ferida a Cornudella, on finà. Els familiars la donaven per desapareguda en la retirada (9).

Joan Ventura Bertomeu, de 35 anys. Recent nascut apareix al torn de l’hospital de Jesús (Tortosa) a mitja nit del 14 setembre 1903 (10). Adoptat per Ramon Ventura i Josefa Bertomeu de La Cava, es casa amb Cinta Llambrich de St Jaume d’Enveja (21 març 1931) (11). No tenen fills, i de la vídua es perd la pista. Els familiars restants el donaven per perdut a la batalla de l’Ebre.

Isidro Perez Delgado, de 22 anys, sargento del Batallon nº 161 de Infanteria de Plasencia, 12 División del Ejercito Nacional. El veí Josep Triquell de cal Palleta el troba mort damunt de St Joan, a La Costa, el 5 de febrer 1939: falleció el dia trece de enero… en acción de guerra (12); cosa sorprenent perquè el dia tretze ja havia passat la marabunta militar pel poble. A llarg de l’any 1939, els franquistes encarreguen a la Sección Femenina de retrobar tots els morts propis i enterrar-los dignament. En arribar a la vila, li compren un nínxol i donen honrada sepultura al jove del Barco de Àvila (Avila) (13). Fins que en una reorganització administrativa i en no tenir notícies dels familiars, al setembre de 1997, se’l trasllada a la fossa dels del Mas den Lluc. Inconscientment, l’administració municipal va iniciar la reconciliació dels soldats d’una mateixa guerra. Retrobats els familiars, expliquen que el creien enterrat a Cornellà; i que sabien pels companys que els nacionals el van enquadrar mig forçat i el van rematar quan es passava de bàndol (14).

D’altres soldats del fossat hem trobat pistes a Extremadura, Girona, Manresa, Almeria, etc, que caldrà lligar.

  • Abad Rello, Juan, 33. solter. Soria. † 29. des38. fol 98 nº26
  • Arca Noguera, Camilo, 22. solter. Córdoba. † 26. fol 63 nº55
  • Bellón Padilla, Dionisio, 22. solter. Socuéllamos (C. Real). † 25. fol 59 nº51.  (15)
  • Berdienon Llargo, Enrique, 17. solter. Barcelona. † 23. fol 57 nº49
  • Borras Mena, Antonio, -. -. -. † 30. fol 97 nº25
  • Canudas Vega, Juan, 34. solter. -. † 30. fol 96 nº24
  • Carcolé Llop, Josep, 24. solter. Tarragona. † 26. fol 74 nº2
  • Colomina Camp, Josep, 33. casat. Barcelona. † 29. fol 91 nº19
  • Delsols Garcia, Vicente, -. -. -. † 26. fol 75 nº3
  • Duran Duran, Alexandre, 34. solter. Barcelona. † 26. fol 68 nº60
  • Ferrater Gavaldà, Domenec, 36. casat. Barcelona. † 28. fol 84 nº12
  • Font Rey, Félix, -. -. -. † 26. fol 67 nº59
  • Gual Tomàs, Pere, 37. solter. Berga (Barna). † 28. fol 87 nº15
  • Guardiola Marco, Pascual, -. -. -. † 26. fol 70 nº62
  • Guitart Falgàs, Pere, -. -. -. † 28. fol 83 nº11
  • Jaén Mara, Geronimo, 23. casat. Muerto (Jaén). † 27 fol 78 nº6
  • Jarque Pina, Valeriano, 28. solter. Rubielos de Mora (T). † 28. fol 88 nº16
  • Jordà Vidal, Càndida, 27. solter. La Granadella. † 25. fol 60 nº52. (16)
  • Lluis Pallerós, Josep, 33. solter. Espinelves (Girona). † 28. fol 80 nº8
  • Martín, Faustino, 34. casat. Berja (Almeria). † 28. fol 81 nº9
  • Martinez Blazquez, José, -. -. -. † 29. fol 99 nº27
  • Mestres Albert, Sebastiá, 36. casat. Calafell. † – gener. nº36. (17)
  • Mogró Béjar, Roc, 35. casat. Reus. † 26. fol 72 nº64
  • Novo González, Manuel, -. -. -. † 28. fol 82 nº10
  • Olvera Moreno, José, 34. casat. La Unión (Murcia). † 27. fol 79 nº7
  • Ortiz Calero, Leonardo, 27. -. Valverde. † 26. fol 65 nº57
  • Ortuño Canaldes, José, 33. casat. Alacant. † 26. fol 61 nº53
  • Papiol Solé, Gabriel, 35. casat. Calafell (Tarragona). † 27. fol 77 nº5. (18)
  • Perales Alejandres, Leocadio, -. -. -. † 26. fol 64 nº56
  • Pereira Formosella, Juan, 31. casat. Isla Cristina (Huelva). † 26. fol 73 nº 1. (19)
  • Perez Delgado, Isidro, 22. solter. Barco de Avila (Avila). † 30. -. nº37. (20)
  • Perez Navarro, Damián, 18. solter. Lorca (Murcia). † 29. fol 93 nº21. (21)
  • Perez Santos, Ricardo, 36. casat. Palencia. † 24. fol 58 nº50
  • Rato García, Jesús, 18. solter. Madrid. † 26. fol 62 nº 54
  • Riera Esplugas, Josep, 18 casat. Manresa . † 28. fol 85 nº13 . (22)
  • Risques Fernandez, Eduardo, 27. solter. Fuencaliente (Cuba). † 30. fol 94 nº22. (23)
  • Ros Martinez, Antonio, 19. solter. Oriola (Alacant). † 27. fol 76 nº 4
  • Sitjes, Valentí, -. -. -. † 26. fol 69 nº61
  • Un soldado sin identificar, -. -. -. † 26. fol 66 nº58
  • Un soldat sens identificar, -. -. -. † 29. fol 92 nº20
  • Valentín Barrios, Santos, 25. solter. Quintanar (Toledo). † 28. fol 86 nº14. (24)
  • de la Vega Berlanas, Mariano, -. -. -. † 29. fol 95 nº23
  • Ventura Bartomeu, Joan, 35. casat. La Cava (Tarragona). † 29. fol 90 nº18
  • Vila Freixa, Lluis, -. -. -. † 21. fol 56 nº48
  • Vila Quilis, Antonio, 36. casat. Xàtiva (Valencia). † 29. fol 89 nº17. (25)
Mas de les moreres de Cornudella, entre 1890 i 1936. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

.

LES BATALLES DE LA LLENA, MONTSANT I PRADES

L’ofensiva definitiva de l’exèrcit franquista començà el 23 de desembre 1938 trencant Seròs amb molta força. Amb bombardejos molts durs, els italians, moros i franquistes avançaren ràpidament: 24 Maials, 29 assalto a La Granadella, 31 Bellaguarda. El 4 de gener 1939 la 12 Divisió i la Vª de Navarra de Solchaga es planten a Serra la Llena i congost del Montsant. Mentrestant, el 4 de gener comença l’obra d’ampliació del camí carreter de Prades – Capafons – Alcover per poder evacuar tota l’artilleria republicana; les forces de Modesto tenien l’ordre de retenir els franquistes a les Muntanyes de Prades per deixar passar la XII de Vega i la V de Líster que es retiraven per Borges Blanques-Montblanc. Més al sud, la XXIV de Bueno s’ensorrà davant el Cos Marroquí de Yagüe que empenyia per La Figuera – Bellmunt – Falset.

La caiguda de Serra la Llena comportà en un sol dia 550 morts republicans: 6 de gener Pobla de Cèrvols, 7 el Curull, 8 Vilanova, 9 Prades. Els combats a Les Deveses de Prades foren duríssims (26), quedant quasi anihilat el Tabor de Regulars nº 4 d’Alhucemes, a més de centenars de republicans.

Des del dia de reis s’escampà una boira espessa de cigrons, que cada cop impedia més les activitats militars. Això afavoria els treballs de la carretera que eixamplaven els de fortificacions, enginyers, zapadors i demés. Si la boira s’esclarissava, els avions italians maxacaven els treballadors. L’espessa boira també creava situacions caòtiques d’enfrontaments de foc amic, tant que el comandament franquista ordenà la suspensió d’activitats. Ocupada ja la vila de Prades, la nit del mateix dia, forces del 905 Batalló de la 42 entraren a la Plaça en veure-hi un camió Katiuska soviètic, i en donar-se el senyal feren mutis depressa: havien topat amb la Companyia d’Automobilisme de la Vª de Navarra.

Un cop escampada la boira i fet fonedís l’exèrcit republicà, les forces franquistes baixaren pel coll d’Albarca i Cornudella (12 gener) (27) i lligaren amb les que venien de Bellmut (11 gener) i Falset (12 gener) i Vilella Baixa, Poboleda, La Venta; i des de l’altra banda saltaren a Montblanc (11 gener) – Coll de Lilla (13 gener) -La Riba-Valls (14 gener ) – Reus (15 gener).

Aquest ràpid moviment de forces, i les greus topades d’uns i altres, feu que els combatents morts quedessin quasi sempre al ras. Les forces franquistes de la segona onada, a més d’iniciar la ferotge repressió, crearen batallons de nens i vells per anar a colgar morts aprofitant els clotots de les bombes italianes i dels obusos alemanys, amb l’ordre expressa de recollir tota mena de documentació que duguéssin els morts, per tal de poder iniciar la repressió (tal com feren amb la monumental requisa de papers duts a Salamanca). És a partir d’aquestes cartes familiars o documents militars que ara coneixem força identificacions dels soldats caiguts. També, a cada població, el veïnat anà espontàniament a colgar morts, i posar-los flors. Tots els pagesos de les serres saben a quina partida hi ha un soldat, i eviten llaurar aquell tossal (28). Els morts franquistes foren recuperats i retornats als seus pobles d’origen, amb un treball curós de la Sección Femenina. Els moros els posaren en fossa a fora dels cementiris (29). Queden doncs aquí i allà els soldats de l’exèrcit republicà. És la llista dels llocs i noms dels colgats la que cal recuperar abans no s’esvaeixin els records.

LA GRANADELLA

Al cementiri, entrant a mà dreta, on ara hi ha un pas pels cotxes funeraris, hi ha una fossa amb molts soldats. Hi posaren un reng de creuetes de fusta, amb una ampolleta amb tapet de suro que tenia els papers que havíem trobat del colgat (30). El bombardeig i enrunament sistèmàtic de les cases que voltaven l’hospital, deixà nombrosos civils ja colgats; menys feina.

BELLAGUARDA

Al bell mig del cementiri hi ha una rasa amb els soldats enterrats. També hi ha soldats a La Tana, a La Viña (31), a la Cova Solina (32). A la Punta del Calvari i al Tossal del Morull, on en sortir d’estudi la mainada hi anaven a posar flors (33). Un grup de soldats moros foren afusellats per les violacions de Maials, i els colgaren fora del cementiri, al peu de la tàpia.

ULLDEMOLINS

L’ajuntament vell era l’hospital d’emergència, que fou bombardejat, colgant tots els que eren dins. Al pati de les escoles hi colgaren molts soldats (34), morts a l’hospital de Loreto. Al cementiri hi coneixem els militars següents:

  • Bueno Ruiz, Pere: soldat, mort a l’Hospital Militar d’aquest poble (9 juny 1938) (35)
  • Cabré Asé, Joan: 42 Div, 227 Brig, 906 Batll, 32 Cia, mort a l’Hospital Militar d’aquest poble (24 juny 1938) (36)
  • de Paz Gayo, Fernando: militar de 22 anys3 (12 juliol 1938) (37)
  • Segura Vilasetore, Andreu: (29 juliol 1938) (38)

.
PRADES

Durant la batalla, hi havia un Hospital de Sang al Mas den Fortet, i la mortaldat era tan seriosa, que el camions aculaven al cementiri (39).
Els animals de l’artilleria es colgaven als clots de les bombes.

Un cop acabat tot, ja el dia 14 de gener, per la fortor que se sentia a tot el terme, els nacionals crearen brigades d’enterrament, amb nens i iaios (40). Els morts es colgaven aprofitant els clots de les bombes, o les cunetes del camins (41). També els clots de les trinxeres (42). Sabíem que a l’ajuntament es van acumular tots els sobres i documentació personal que aquestes brigades recolliren (43); però els trasllats de l’arxiu municipal, els aiguats i la pèrdua de memòria ha fet que ningú ho sabés. Fins que l’ajuda dels actuals gestors municipals (44), més sensibles al fet (45), ha permès trobar una primera llista de quaranta-sis soldats (46), quasi tots catalans, i un internacional.

La llista de soldats és

[column col=”1/2″]Alsina Torres Joan. Morata. full en 8º, 11
Ayach Guillermo. Llagostera. 28
Bayo Bartolomé. Barcelona. 4
Bonilla Andrés. 1
Bordons Avila Ricardo. Barcelona. 161. (47)
Castillo Victoriano. 38
Comas Antonio. 18
Comas Marcas Luis. 41
Comema Marce Francisco. 21
Comes Lluis. 20
Defior Lleida Antonio. Monzón. 82. (48)
Fernandez Agustin. França. 123. (49)
Ferrando Auguste Joaquin. 46
Ferré Josep . 2
Figueras Bosch José. La Bisbal – Girona. 3
Fuentes Quilez Antonio. 17
Gallego Mariano. Canet de Mar. 42
Giral Juan. 19
Gironé José. Besalú. 39
Grau Morante Miguel. 32
Guell Pujoles Esteban. La Bisbal. 48
Horta Ramon. Cassà. 144. (50)
Jaquez Buendia Gregorio. 43
Llinas Fulla Jose. Llagostera (Gir.). 31[/column]

[column col=”1/2″]Lloveras Reynar Tomas. La Bisbal (Gir.). 30
Marti Rafael. La Bisbal. 33
Maynon Pla Francisco. Arenys de Mar. 45
Mombiela Oca Lorenzo. Barna, c Virreina 3 bj. 5
Nolla Roig Sebastian. 27
Pedro Jaime Lorenzo. 22
Pocurull Martorell Jaime. 35
Puig Carreras Juan. Camarassa. 24
Pujol Badosa Florencio. Olot. 40
Pujol Badosa Lorenzo. Barna,Pg Comercial 10. 6
Ricart Jose. Barcelona. 13
Roura Salrich Ramon. Arenys de Mar. 10
Sotorra Emilio. Llagostera. 23
Sagis Colomer Joan. 37
Sanchez Roca Julian. 44
Sanchez Sanchez Juan. Cartagena. 15
Soradelles Soler Ramon. Terrassa. 34
To Gorgas Rufino. 29
Vilà Amadeo Jaime. Tarragona. 9
Vilà Cros Martí. Bassegoda – Girona. 71 (51)
Villagrosa Gonzalez. Reclus. 262. (52)
Viñallonga Jaime. 36[/column]

A aquests caldria afegir-hi els que es relacionen a Cornudella; que també són fruit de la mateixa batalla. Estem però lluny de trobar el miler llarg de morts que deixaren les topades de la serra.

Al cementiri, a fora, des de la paret fins els avellaners, a ponent, hi ha infinitat de moros (53). A dins hi havia uns 40 nacionals i un alférez, que els vingueren a cercar acabada la guerra (54).

CAPAFONTS

Les forces republicanes encara es feren fortes al Coll de Capafonts unes, i altres foren castigades pels obusos alemanys de l’artilleria franquista. Els veïns, com van poder van baixar els morts al cementiri (55), on quedaren colgats entrant a mà dreta on hi ha la creu de marbre (56). Després es feu una crida al poble per anar a colgar els que quedaven escampats; es feren 4/5 colles, i els colgaren al lloc on eren, aprofitant els clots dels obusos, els ribassos dels camins (57), o les cantarilles (58). Alguns, mal colgats, els treien després els gossos (59). Encara un, que ningú va colgar, (60) es podrí a la cantarilla, a la font del Fortet. L’artilleria dels navarros tirava des dels plans de Prades i maxacava la retirada (61). Un d’aquest obusos impactà un camió del seguici i un tros de metralla matà a l’acte el soldat d’artilleria Josep Abella Pujol.

Queden doncs al cementiri de Capafonts, a més d’una munió de republicans innominats, soldats morts o afusellats; tots a l’empara de la creu de marbre del soldat de Bellaguarda:

  • Abella Pujol, Josep: 32 anys, casat, de Bellaguarda; mort el 7 gener 1939
  • Uris Serra, Victoriano: 32 anys, casat i amb un fill, de Ciutadella (Menorca); mort el 16 de gener 19398. (62)
    .

 Josep Abella Pujol: entrant al cementiri, a mà dreta hi ha un bon bocí sense nínxols, amb una creu de marbre al bell mig que diu: JOSEP ABELLA PUJOL / FALLECIÓ 7 ENERO 1939 / A LOS 32 AÑOS DE EDAD. Preguntant aquí i allà, he trobat a Capafonts una història enternidora i trista que s’explica al poble i n’he volgut seguir la pista. Fill de Bellaguarda (1906), pagès, casat amb Teresina Aran, i amb dos fills (Ramona +, i Josep 1932) entra d’artiller a la Maestrança de St Andreu. Ve al poble un parell de permisos; el trobem a l’Ebre, al sector d’Ascó. Ja en el replegament, passa pel poble, on els camions d’artillers fan una aturada, que aprofita per saltar a la Cova Solina on hi ha dona i fills. El petit Josep se li aferra a les cames impedint que marxi, quan un tinent l’amenaça si no es reincorpora (63). Participa a les fortes topades de Prades; i en passar el seguici de camions pel Coll de Capafonts, un obús de la pluja de l’artilleria alemanya (64) impacta vora el seu vehicle, i la metralla el fereix de mort al ventre. El seu amic Ramon Ferré el colga a correcuita i segueixen la retirada. Un cop acabada la guerra, la Teresina el busca envà pels hospitals, presons i cementiris. Quan Ramon Ferré aconsegueix sortir del camp de concentració torna a Bellaguarda i dona notícia d’en Josep. La família el trasllada al cementiri proper de Capafonts; al cap d’un any encarreguen una creu de marbre a Lleida i la traslladen amb carro i mula fins el fossar. Ells i el bon amic de la vila Joan de Casa Llarg cuiden les flors i la pintura del nom. Ara ja ha mort la vídua, la filla i l’amic Ramon; però la peripècia de l’obús, de l’amic, i del retrobament del cos s’explica a Capafonts, a Bellaguarda i a tota la muntanya (65).

LA MORERA DE MONTSANT

Les fortes topades a la serra Major, ompliren de morts i ferits l’església del poble, habilitada d’urgència com hospital de sang (66). Caldria saber si els republicans van tenir temps de retirar els morts com a l’Hospital de Les Moreres, o quedaren colgats en algun lloc del cementiri.

SIURANA

Al cementiri del poblet dels cingles hi ha un soldat republicà. Sembla que els seus oficials l’afusellaren en voler-se passar (67).

UNES MUNTANYES SEMBRADES DE FLORS

A tot el que aquesta investigació aixeca i descobreix (68), caldrà afegir-hi tot el que ja tenim documentat: la setantena de l’Hospital dels Internacionals de la Cova de Sta Llúcia, a La Bisbal de Falset (69); els vuitanta-sis del Tren Hospital de Els Guiamets, el llarg centenar del Tren Hospital de Pradell – La Torre (70), els internacionals del cementiri de Cabacés, els aviadors de Capçanes, els bombardejats a Falset, els de…

Cal afanyar-se a resseguir arxius i papers; però encara més, fixar la història oral dels qui ho patiren de joves i dels qui ho visqueren de menuts. Per a què aquestes flors no es marceixin i sembrin aquestes nostres muntanyes d’agraïment i retrovança, no pas de molins. Ara toca retrobar i dignificar els nostres morts. Només l’honesta i justa memòria arrela el futur

Ara que en sabem els noms i la procedència dels joves que moriren en defensa de la nostra terra i del seu legítim govern, caldrà fer-los un homenatge i manifestar els seus noms d’una manera digna, en una placa memorial a cada vila, tot convidant els familiars.


(1) conversa amb Lluís Martorell (1925), 19.06.2003
(2) tenien el taller a La Rene, la benzinera a La Venta, i la intendència a l’església del Mas de les Moreres; també unes oficines centrals al Mas den Torner. Els internacionals es quedaren a la Venta den Lluis (Lluis Martorell, id)
(3) Joan Vinyols, de cal Culleré, havia ingressat ferit d’un braç, i en la marabunta fou evaquat; se’l veié per Vilafranca i se li perdé la pista (Joan Mestres Moloné, 1925; conversa 19.06.2003)
(4) Ulldemolins: nº 1 de Campanya; la Cova de sta Llúcia de la Bisbal: hospital dels internacionals; Bellmunt: equipo quirúrgico nº 2 a la mina; Falset: hospital de sang; Els Guiamets: tren hospital nº 12; Pradell: tren hospital nº 12; La Granadella: cal Vilà hospital de sang; El Molar: hospital de sang a les mines.
(5) Registre Civil Cornudella, t 17, 1938/9; he pogut treballar amb la inestimable colaboració i paciència de Cristina de Cal Polvora i Anna Pozo
(6) molts internacionals es van quedar i no van obeir l’ordre de retirada. També n’he trobat a Pradell, Els Guiamets, Capçanes, Marçà, Cabacés.
(7) Jordi Suñé, 1935; conversa 07.10.2004
(8) venia cupons a l’entrada dels Fcc Catalans de la Pl Catalunya de Barcelona (Bautista Franquet, 1920; conversa 07.10.2004)
(9) JAUME SABATÉ, Víctimes d’una guerra al Priorat (1936-19…), Barna 2002, pg 54, equivoca força aquest cas. En trobar al Registre Civil Cornudella aquesta noia morta, la creu víctima del bombardeig a Cornudella del 31 desembre (sic), i no sap que fou ferida a La Granadella, a tocar de casa seva, i que la retiraren fins el Mas den Lluc, on morí el 25 de desembre (!)
(10) Registre Civil Tortosa, Naixements, llibre 119, fol 45 nº 648 (1903)
(11) Registre Civil Tortosa, Matrimonis, llibre 67, fol 47 (1931)
(12) Registre Civil Cornudella, Defuncions, tomo 17, fol 108, nº 37
(13) nº 14, fila 2ª, propietat de Manuel Pérez.
(14) José Mariano Perez Alvarez: conversa 03.09.2003.
(15) fill de Concepció Bellón Gimenez i Dionisio Padilla Auresté (sic); segur que els noms els baratà l’escribent.
(16) filla de Càndido Jordà Aran, i de Maria-Rosa Vidal Cabré; per ferides sofertes en bombardetj (sic)
(17) fill de Sebastià Mestres Barrut i de Rosa Albert; casat amb Rosa Milà Sardà, amb un fill menor (Josep); en la partida Argentera, se supone en enero último, en acción de guerra, se exhumó de donde estava enterrado.
(18) fill de Josep Paiol Tort i de Dolors Solé Mas; casat amb Teresa Cuatrecasas Llorens, amb dues filles menors (Dolors i Trinitat)
(19) fill de Joaquin Pereira Ponce i de Ana Formosella Feria, casat amb Carme Andrarde Cabelga, amb dues filles menors (Manuela i Juana)
(20) fill de Manuel Pérez i Cayetana Delgado de la Fuente; sargento del Batll 161 de Infanteria de Plasencia, 12 División; mort a la Costa, segons explica el veï Josep Triquell Cabero que encontró el cadáver; del Ejército Nacional
(21) fill de Pedro Pérez Soto i de Maria Navarro Pérez
(22) fill de Pere Riera Pamplona i de Josepa Esplugas Figuerola; casat amb Concepció Torres Cucurella, amb un fill d’un any (Joan)
(23) fill de Pedro Risques Bernabé i de Valentina Fernández Muñoz; de les Brigades Internacionals
(24) fill de Manuel Valentín Giménez i de Cesárea Barrios Díaz
(25) fill de Josep Vila Roca i de Assumpció Quilis Quiles
(26) ara encara es veuen les fortificacions, com també al Pla de la Guàrdia.
(27) els navarresos entraren per la Fonteta, fent-se un pontó; abans havien arribat un parell de soldats que baixaven de Montsant per St Joan; el dijous 11 es retiraren al llarg de tota la tarda les forces republicanes que baixaven de La Morera, tombant a l’abeurador i carrer Major avall (MIQUEL MARTORELL, Notes a la guerra dels tres anys: allò que perdé la vila: fills i propietats)
(28) conversa amb Josep Estivill (Bellaguarda 1935); 07.10.2004
(29) a Capafonts 3 (conversa amb Josep Vendrell – 1927- el 09.07.2003); a Prades 8/9 (conversa amb Domenec Vilà –1926- el 19.06.2003); a La Granadella 10/12 (conversa amb Jordi Suñé 1935, 07-10-2004); a Bellaguarda 8/9 (conversa amb Josep Estivill 1935, 07.10.2004); sempre a ponent.
(30) record de Jordi Suñé Suñé (1935), conversa 07.10.2004
(31) propietats de Josep Estivill (1935), conversa 07.10.2004
(32) record de Josep Abella Aran (1932); conversa 09.10.2004
(33) record de Conxa Guiu Aran (1930); conversa 09.10.2004
(34) notícia de Jaume Sabaté, op.c.
(35) parte del Major Metge Francisco Alsius Boter del XV Cos de l’Exèrcit, Hospital de Campanya nº 1 (Registre Civil Ulldemolins, Defuncions, tomo 19 fol 36 nº 36)
(36) de Riudoms (Registre Civil Ulldemolins, Defuncions, tomo 19 fol 40 nº 40)
(37) de Tetuan (Madrid?); (Registre Civil Ulldemolins, Defuncions, tomo 19 fol 41, nº 41)
(38) militar, de Maials (Registre Civil Ulldemolins, Defuncions, tomo 19 fol 44 nº44)
(39) record de Joan Moragues de cal Joan Po (1930), conversa 16.06.2003
(40) els colgaven allà on els trobaven; abans hi havien colgat els animals als forats de les bombes (Anton Domènech, 1933; conversa 16.06.2003)
(41) al coll del Bosc 2 colgats; a les Deveses, molts (conversa amb Domènec Vilà)
(42) al cap dels plans es veien els braços que sortien mal colgats (record de Pere Augustenc, 1920; conversa 16.06.2003)
(43) una nota de LLUIS MEZQUIDA La Batalla del Ebro (Tarragona 2001), pg 142, em donà la pista
(44) la llista actual no s’hagués trobat sense la tossuderia de Carles Musté (1972) i la meva.
(45) i la paciència de Santiago Ponts,i de Josep Mª Planas
(46) en uns dossiers A,B/ C,D del 80, seguint uns papers en 8ª de Incendios forestales, apareixen els fulls de Desaparecidos en Guerra 36/38
(47) està repetit al nº 24
(48) anoten que és fill de Anton i Agueda, nat el 23 abril 1902
(49) internacional, fill d’espanyols?
(50) sembla que està repetit amb Horta Galip Ramon full 47
(51) és l’únic que ens anoten solter
(52) potser que fos un presoner?
(53) 7 ó 8 segons Domènec Vilà (1926), conversa 16.06.2003
(54) id amb Domènec Vilà.
(55) al tomb del Mano, en vam baixar 4/5 i 1 que varen afusellar els nacionals (conversa del 09-07-2003 amb Josep Vendrell de cal Blayó, 1927)
(56) de les terres de casa, al Coll, en van baixar 3 ó 4 (record de Roc Llort 1959, conversa 09.07.2003)
(57) id Josep Vendrell
(58) al coll de Prades, molts (conversa amb Tomàs Balañà, 1935, 09.07.2003)
(59) uns 20/30 que els descarregaren d’un camió, entre Montral i Capafonts (conversa amb Josep Tarés de cal Fumat 1921, 09.07.2003)
(60) id Josep Tarés
(61) al Mas de Montaner, i mas del Bert, en un serret a prop de la carretera hi ha tres soldats republicans (conversa amb Josep Terés)
(62) Registre Civil Capafonts Defuncions tom 6, fol 24 nº 45; tot un misteri, potser recollit per la Sección Femenina. El troben el 16, l’inscriuen el 20: este individuo falleció de un proyectil en el frente de guerra, perdió la vida por Dios y por la Patria. Casat amb Josefa Borrell del Poble Sec (Barna) amb un fill menor d’edat.
(63) records del fill Josep Abella Aran, 1932; conversa del 09.10.2004
(64) que disparaven des del nostre poble, vès per on: ( conversa amb Conxa Guiu Aran 1930; 07.10.2004)
(65) ha d’agrair l’ajut de l’alcalde de Bellaguarda, dels veïns del carrer Pou 7, dels cosins, amics i familiars
(66) els últims dies, vaig veure l’església de La Morera plena de ferits i morts (record de Joan Mestres de cal Moloné, 1925; conversa del 19.06.2003)
(67) això és el que he sentit explicar a la Mercè de cal Isidre i a la Montserrat. Segons Jaume Sabaté, op.c., pag 158 amb senyals d’haver estat afusellat, però era un desconegut.
(68) vaig començar a furgar papers municipals i a anotar memòria oral a la zona l’any 1973, en fer la història de Cornudella per encàrrec del Dr Vendrell i del farmacèutic Secall
(69) ANGELA JAKSON, Més enllà de la memòria, Cossetània 2004.
(70) CARLE S LLAURADÓ i ALBERT SABATÉ, La sanitat republicana a la Batalla de l’Ebre, dins Guerra Civil a les comarques tarragonines (1936-1939), Tarragona 2000

 

Miquel Martorell Garau, Siurana 15 d’octubre 2004

Publicat anteriorment en format world a cornudellaweb.com el 20 de febrer de 2008.

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.