Notes a la guerra dels tres anys (1936-1939). Allò que perdé la vila: Fills i propietats

ELS DARRERS DIES

El bombardeig del 1r de gener de 1939 esverà tot el veïnat. Marxaren als masos, fora vila, els qui encara no ho havien fet. Només quedaren al poble, perquè no semblés un mas robat, una colla d’avis valents: el iaio Victori, el iaio Catero, l’Alberto de Cal Jaumó…

A les 10 del matí començaren a caure les bombes. Una, al portal d’en Gomis (hi ferí la mare i la germana de l’Artemi); altra, a la pujada de l’hort d’en Vit; altra, prop de l’íntim; altra, al carter de la Missera; altra, al costat del Bar Juncosa. Sembla que buscaven el comandament republicà que era a tocar del bar. A fora vila en caigueren d’altres; com al pont de la Venta, sense encertar-lo (1).

.

Una formació d'avions de l'aviació italiana volant sobre Tarragona, desembre 1937. Foto: http://www.finn.it/regia/html/guerra_civile_spagnola.htm
Una formació d’avions de l’aviació italiana volant sobre Tarragona, desembre 1937. Foto: http://www.finn.it/regia/html/guerra_civile_spagnola.htm

.

La vetlla de Nadal, els italians de Gambara i els navarresos de Solchaga havien trencat el front davant Mequinença. La XII de Vega i la V de Líster hagueren de recular cap a l’Espluga de Francolí i Montblanc. Més al sud, s’ensorrà la XXIV de Bueno davant el Cos Marroquí de Yagüe, que empenyia per Falset. I al mig, el que quedava de les forces de Modesto, es replegaven resistint a Montsant i la Llena.

Els camions, material, queviures i forces republicanes, pujaven pel carrer de Sant Antoni cap a la Morera. Més d’un cop els féu tanta nosa el mal cantó del quarter, que a punt estigueren d’escapçar-lo.

El front, a dalt de la Serra Major, quedava desdibuixat per la boira plana. Així, quan s’alcà, esclataren els trets als barrancs de Montsant. A la fi, el dijous 11, passat el migdia, abans que no es fes fosc, seguit seguit, en dues llargues hores anaren baixant les tropes republicanes de Montsant. Baixaven pel carrer de la Morera, tombaven carrer Major avall, i marxaven cap a Reus i Tarragona.

Un parell de soldats no encertaren els graus de Montsant i quedaren en una recingla tota la nit; se’ls sentia cridar i se’ls veia el foc. Quan pujaren a rescatar-los, en trobaren només un; l’altre s’havia espantat.

En passar les tropes, els dinamiters volaren el pont de l’Intim i el de la Venta. Al Coll d’Alforja feren saltar moltes cantarilles. Els primers a arribar dels altres foren dos soldats. Saltaren de Montsant, per Sant Joan. En arribar a la plaça i veure “plaça de la República”, li foteren cop de roc a la placa. Mentre, uns vens els presentaren Mossèn Ramon, capellà amagat que sordejava força.

El gruix de les forces baixà de la banda d’Albarca i de Prades, i entrà per la Fonteta, on muntaren un pontó per a passar. Eren els navarresos de Solchaga (2). Un cop superada la vila, marxaren cap a Reus on entraren el 15 de gener, tancant la bossa amb les forces provinents de Falset (3).

A la vila, Miquel Perulles Torné havia dirigit l’administració municipal des de juny fins finals d’octubre del 1938 (4). Després fou Comissari Municipal Miquel Gost Plana (5). En fondre’s aquest a finals de desembre, hi ha un interregne des del dia del bombardeig fins l’entrada de les tropes franquistes (6). Per fi és nomenat alcalde Jaume Miró Xatruch (7).

La guerra havia acabat. Ara començava la repressió i la postguerra (8).

ELS FILLS QUE LA VILA PERDÉ

En són trenta-dos.

N’hi ha de tota mena. Des dels joves voluntaris que s’enrolen a la primeria a Barcelona, fins els de mitjana edat de lleves posteriors, o quintos del biberó. Des del soldat ras, fins l’oficial i el tanquista. Des del convençut, fins l’emboscat. Del caigut en un cos a cos, fins el mort de trascantó. I també afusellats d’un bàndol i de l’altre, amb judici o sense. Molts desapareguts (9). I encara els qui deixen dona jove i fills menuts.

La relació que segueix sols vol ser una aportació que permeti recollir major i més completa informació (10).

  • Felip Aragonés, de cal Narcís; mort al front (11)
  • Josep Barrufet Cervelló, de cal Pataca; mort a la Serra de Pàdols (12)
  • Josep Bodro Roig, de cal Sena; mort al front.
  • Pere Bodro Roig, de cal Sena; mort al front.
  • Joan Busquets Garcia, de cal Sastre; afusellat a Tarragona després de la guerra
  • Marcelino Carrasco Rofes, de cal Capats; mort al front (13)
  • Lluís Dolcet Roig, de cal Fesol; voluntari mort al front, d’un obús en un clot (14)
  • Josep Espasa Pellicer, de ca l’Espasa; mort al front (15)
  • Ramon Franquet, d’Albarca; mort al front
  • Jaume Giral Aragonès, de cal Giral; mort a la retirada (16)
  • Pere Giral Franch, de cal Fusté; mort per uns carrabiners al front (17)
  • Josep Gomis Elias, de cal Pocall; tanquista mort al front (18)
  • Miquel Huertas Juncosa, de cal Joli; mort al front
  • Francesc Izquierdo, de cal Xollado; mort al front
  • Joan Juncosa Dolcet, de cal Joli; mort al front de l’Ebre (19)
  • Josep M. Massip Carranza, de cal Mateu; voluntari mort al front, en un clot d’un obús (20)
  • Felip N. Barbat, afusellat a Tarragona després de la guerra (21)
  • Josep Oliac Juncosa, de cal Goiat; mort a l’hospital (22)
  • Josep Pallejà Domingo, de cal Po; mort al front (23)
  • Salvador Pallejà Elies, de cal Massot; mort al front (24)
  • Ramon Pallejà, de cal Cacahuero; mort al front
  • Ramon Pàmies Bigorra, de cal Sió; afusellat al poble en defensar una dona en la retirada (25)
  • Ramon Pellicer Dolcet, de cal Capó; mort al front (26)
  • Ramon Perulles Masip, de cal Cisteller; sent cambrer a Barcelona, es féu voluntari i arribà a oficial; mort al front
  • Ramon Piñol Juncosa, de cal Porrero; mort al Mas d’en Porqueres (27)
  • Joan Pons, de cal Covet; mort al front d’un obús al cap
  • Salvador Salvadó, de ca la Natàlia
  • Jaume Sentís Borrull, de cal Marsal; mort al front (28)
  • Alfons Vernet Juncosa, de cal Vernet; ferit a l’hospital
  • Jaume Vilalta Domingo, de cal Madallota; voluntari mort al front d’Osca (29)
  • Joan Vinyolas Ballesté, de cal Culleré; ferit a la retirada (30)
  • Amadeu, del Molí de la Casada; un obús se li endugué les cames; morí a l’hospital (31)

.
NOTA FINAL

Trenta-dos fills són massa per a un poble menut de muntanya. Però també criden ben alt la noblesa del jovent que volgué mantenir oberta la porta d’un país que semblava que podia ser més just i avançat.

*********

(1) A la Febró el bombardeig fou de nit, amb un llençament de bengales eniluemador. Buscaven la cavallena republicana; i no l’encertaren. El veinat fugí als masos i a les coyes.
(2) No duien moros; altres escamots, sí. Els qui passaren pel Mas de la Barba, n’eren; amb un alferes universitari lleidatà. A la Febró, els donaren -com a molts altres llocs- un grapat d’hores de lliure saqueig i botí, fins que entressin les tropes blanques.
(3) A Siurana es despistà un escamot, que fou rebut a mig camí per Genaro Martorell, en so de pau. Durant aquells dies, molts soldats, d’un i altre bàndol, menjaren brou calent al Molí Salvat, mentre passaven depressa depressa.
(4) Des del 10 de juny fins el 26 d’octubre.
(5) Amb totes les funcions pertinents, per Decret de la Generalitat del 24 d’octubre de 1938.
(6) Omplert més o menys per Josep Perulles Guiamet.
(7) Nomenat el 20 de gener de 1939, per Decret signat a Falset pel tinent M. A. del Cuerpo Jurídico Militar de la Auditoría de Guerra del Ejército de Ocupación, en nombre del Exmo. Sr. General del Cuerpo del Ejército Marroquí, a las 10 horas. A Siurana, l’alcalde fou nomenat pel primer escamot que arribà.
(8) En un altre estudi, caldrà resseguir els represaliats que anaren a les presons de Reus i Tarragona; que anaren a treballs forçats o marxaren a l’exili; i encara els qui caigueren en mans dels nazis. Tots ells mereixen ser honorats i recordats.
(9) El seguiment de les inscripcions al Registre Civil fa descobrir l’abast de la repressió franquista i el temor de les famílies; diversos soldats morts en un bàndol són canviats de color amb facilitat.
(10) Em serveixo d’una relació que m’ha oferit el bon amic Alvar Busquets Estivill; l’he complementada amb dades registrals.
(11) No cal dir que dels que no he pogut trobar informació suficient, agrairé les dades que se’m puguin oferir, o les rectificacions que millorin aquestes notes fetes de bon cor.
(12) Pagès, de 32 anys, de Juncosa, deixà vídua i dois fills; mort en campaña el 3/9/38 (D18 núm.6  fol. 77r)
(13) Son pare, Paco, era capataç d’Obres Públiques, nat a Trujillo (Cáceres), i casat amb Teresa, de la Torre de Fontaubella. Vivien al carrer Nou, 21.
(14) Estava amb Vilalta i Massip a l’atac a Osca (19/9/36); no he trobat cap registre seu.
(15) Son dos germans bessons, de 20 anys, quan la guerra (N 12 núm. 4.5 fol. 85 r).
(16) Barber, de 20 anys, desaparegut el 12/1/39; se está en la creencia de que ha fallecido en la lucha Nacional contra el marxismo (N 13 núm. 2 fol. 2 r), tratándose de personal adicto al G.M.N. (D 17 núm. 10 fol. 155 v).
(17) Neix el 10/8/10; algú escrigué al marge difunto (N 11 núm. 23 fol. 163 r).
(18) Pagès, de 24 anys, deixà vídua i fill; mort prop de Cubells (Lleida) el 31/12/38, a conseqüència de heridas sufridas en campaña, siendo soldado del ejercito rojo y causadas por las fuerzas nacionales; quedó en dicho campo de batalla (D 18 núm. 23 fol. 54 r).
(19) Pagès, solter, de 24 anys; mort el 13/9/39 a la Serra de Cavalls, enterrado en el mismo lugar (D 19 núm. 25 fol. 52 r).
(20) Solter, de 19 anys; voluntari mort amb Vilalta i Dolcet a las Casetas, a l’atac contra Osca, el 19/9/36 (N 12 núm. 2 fol. 98 r); la seves inscripcions ningú les ha adobat.
(21) Neix a Albarca de mare soltera, el 17/8/10 (N 11 núm. 24 fol. 137 r).
(22) De 24 anys, soltar i pags; mort a i’Hospital Militar de Guadalajara (N 12 núm. 11 fol. 92 r).
(23) Neix l’11/2/04 (N 10 núm. 8 fol. 55 r).
(24) Neix el 19/9/20 (N 13 núm. 17 fol. 41 r).
(25) Pagès, de 43 anys, mort l’11/1/39 a las 6 horas por heridas inferidas por unos milicianos el día anterior en esta villa (D 18 núm. 23 fol. 8r).
(26) Nascut el 5/1/06 (N 10 núm. 2 fol. 143 r).
(27) Neix l’11/4/21 (N 13 núm. 5 fol. 48 r); potser mor el 10-11/1/39.
(28) Nascut el 19/9/19 (N 13 núm. 15 fol. 15 r).
(29) Pagès, de 28 anys, deixa vídua; mort a las Casetas, a l’atac a Osca, d’un obús, la matinada del 19/9/36; fallecido en la lucha Nacional contra el marxismo (N 9, fol. 180 r).
(30) De 68 anys; vilmente asesinado por las ordas marxistas por ser considerado de política derechista (D 17, núm. 30 fol. 176 r).
(31) No sé com es deia de cognoms. Encara m’ha aparegut un mort que vull anotar, encara que sigui de la guerra de l’Àfrica: Andreu Aragonès Abella, de 24 anys, mort 11/3/22, en la posición de Alfernú núm. 2 (África), cabo de la 3a Compañía del 1er Batallón Expedicionario del Regimiento de Infanteria de Ordenes Militares.

.

Miquel Martorell Garau. Siurana, juny 1997

Article publicat al llibret del XXI Aplec de la Sardana, Cornudella de Montsant, agost 1997. Publicat a internet per primera vegada el 28/11/2014, Cornudellablog.cat

.

Anuncis

2 respostes a “Notes a la guerra dels tres anys (1936-1939). Allò que perdé la vila: Fills i propietats

  1. A Notes de la Guerra, el fills que la vila va perdre,cal rectificar Joan Huertas Juncosa que encara és viu. El que va morir al front és Miquel Huertas Juncosa que era de la quinta del biberón.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.