La pàgina web de Crític (periodisme d’investigació) publica això:
Càrrecs del PSC i de CiU i empresaris afins s’han repartit al llarg dels darrers 10 anys milers d’euros en dietes de la fallida Caixa d’Estalvis de Catalunya, avui reconvertida en banc i intervinguda per l’Estat. No solament el president de l’entitat, Narcís Serra, o el director general, Adolf Todó, van cobrar sous milionaris. També percebien importants quantitats els membres del seu Consell d’Administració. En total, Catalunya Caixa va repartir 6,2 milions d’euros en dietes des del 2004 fins al 2010. L’any amb més dietes va ser el 2010, coincidint amb una primera injecció de 1.250 milions d’euros públics per part del FROB.
I el punt més important, subratllat amb negreta, quan deien que no hi havia diners per res, que teníem que retallar, que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats, que gastàvem massa, que dolents que érem, quins sacrificis teníem que fer per la nació, ells, els que ens deien tot això eren els que s’estaven omplint les butxaques de diners, ells eren, els que ens deien el que teníem que fer eren els que ho feien.
I és una lliçó que no podem oblidar, quan els polítics ens demanin sacrificis únicament hauríem de tenir una resposta: NO. Ni fes-ho tu ni res de tot això, una única resposta: NO. Ni per la terra, ni per Catalunya ni per res, perquè mentre tu et quedes sense poder gaudir de petits plaers de la vida ells t’ho estan fotent tot, no una mica, tot. No compris un cotxe car que jo porto un Mercedes. No vagis de vacances que jo estic un mes a “Tot Tren” a Brasil. Estalvia que jo em gasto els teus estalvis. Ens fan viure en un engany constant fen-te creure que ho fan per tu, i no canviaran, perquè són així i ho porten a la sang.
Molta gent va deixar els seus estalvis a Banca Catalana, va ser un sacrifici necessari per Catalunya, Banca Catalana va desaparèixer i amb ella els diners de milers de catalans. Les males llengües diuen que són els diners que Jordi Pujol té a Andorra.
No oblidis, perquè l’oblit es l’arma més poderosa dels estafadors.
Cornudellaweb / PrioratDigital / Segle21.cat 1998-2017 
Suposo que tots deuen ser iguals, però jo l’any 2012 vaig fotre una patada al cul a aquesta Caixa (Catalunya Caixa). Comissions de manteniment de 24 euros per la targeta de dèbit (i quan anava a l’oficina ni li passaven un drap), interessos per descobert dignes de la màfia, i moltes més sorpreses, totes desagradables. Mentre a mi i a molts d’altres ens desagnaven, ells anaven engreixant com bacons. Una vergonya que encara existeixin.
Dons per mi aquesta és l’actitud correcta, si una companyia, banc o qui sigui et dona pel sac, au, cap a un altra, no cal continuar aguantant tot això. Orange m’ha deixat un mes sense internet, au, cap un altre lloc, sense problemes, massa ruc vaig ser de fer-ho tard, però si volem canviar les coses ho tenim que fer així, si no ens agrada marxar, així ells canviaran, perquè l’únic que entenen son els diners, si ingressen poc saben que hi ha un problema, si ingressen molt se la sua el problema.
Cert. No entenc com encara tenen clients aquestes entitats sensevergonya. Havent-hi bancs que no cobren CAP comissió (i no vull fer propaganda, però n’hi han), és inaudit que la gent del carrer, gent normal com tu i com jo per exemple, tinguin els diners, nòmines, etc en aquestes entitats pocasoltes. Aquest matí parlava amb un amic sobre tot això, i em deia que a ell li cobren comissió de manteniment per la targeta, no sé si 20 euros o algo així. Em diu que quan li cobren, ha de trucar a l’oficina i aleshores li retornen l’import. Però això que és!!!! El que haurien de fer és directament no cobrar-ho!!! Quina cara dura, així si hi ha algun despistat que no es queixa, es queden amb la comissió. Indignant.
És falta una mica més de sang, si una situació no ens agrada hauriem d’intentar canviar-la i si no es pot marxar, així de senzill.
Em cobres comissió? Molt bé, adéu.
Jo vaig estar a un banc on tenia que anar cada mes a la sucursal perquè em treguessin les comissions i de pas em volien vendre algun producte, després em juraven que zero comissions, però tot fals, dos mesos hi vaig estar.
Si volem que el món canviï em de canviar Nosaltres.