Un tres de set. Salvador Palomar

Ahir, diumenge 2 de novembre, diada dels Brivalls de Cornudella, la colla va completar la seva millor actuació de la seva història, que culminava una magnífica temporada: quatre i tres de set, aquest molt defensat, descarregats; dos de sis i pilar de cinc, també descarregats. I l’eufòria de tothom, després dels quatre pilars de cloenda, davant la realitat d’haver consolidat l’experiència de retornar els castells a Cornudella de Montsant i a d’altres poblacions de la comarca.

Descarregar el tres de set no era una fita qualsevol. Es pot dir que, tot plegat, va recomençar per un tres de set, aquell carregat, dels primers Brivalls fa 32 anys –una fotografia que, com bé algú ha comentat a les xarxes, es troba a moltes cases de la població– amb les activitats de record i homenatge a aquella primera i única colla castellera del Priorat que, en temps més difícils, va aixecar castells durant prop de deu anys, entre 1976 i 1985. Si el novembre de 2012, uns pilars de quatre emocionaven al poble, dos anys després, en una nova etapa, la colla en rebla el clau.

He seguit, amb atenció i amb il·lusió, com a casteller de samarreta –sóc dels que considero que demanar camisa comporta un compromís que no puc agafar– els últims mesos de treball dels Brivalls. I em reafirmo en la idea que colles com la de Cornudella són claus i fan gran el món casteller. Sense desmerèixer en absolut les grans realitzacions de les grans colles, portar els castells a moltes festes majors, fer venir altres colles i poder veure a Cornudella castells folrats, avançar pas a pas en una trajectòria excel·lent que ja ha superat les fites del passat i, sobretot, unir els esforços de persones de Cornudella i altres poblacions per a que la comarca del Priorat tingui colla, justifica sobradament el valor de la feina realitzada.

Sens dubte, els temps han canviat: en el coneixement de la tècnica, en la col·laboració de les colles padrines –Xiquets de Reus i Jove dels Xiquets de Tarragona– i, és clar, en els recursos per fer assaigs amb més seguretat que fa anys no hi havia. Però, en un temps de comunicació digital –la xarxa es va omplir ràpidament ahir d’imatges de l’actuació– trobar-se presencialment per assajar i ser a plaça és la única forma de fer cada cop millors construccions. I personalment, afegir que res aporta més sentit a un treball d’estudi i divulgació de la cultura popular que observar participativament com el record esdevé pràctica i el passat, futur. Gràcies i felicitats Brivalls, i fins aviat.

.

Foto: Montsant Fonts
Foto: Montsant Fonts

Article original: http://lateiera.wordpress.com/2014/11/03/un-tres-de-set/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.