Escaladors cornudellencs al mític 'El Capitán' de Yosemite

Marc Milian, Pep Farré i Lupe Hurtado
Marc Milian, Pep Farré i Lupe Hurtado

Comença la tardor, i  ja es comencen a veure pel poble escaladors d’arreu que, any rere any, se senten atrets per les escalades de Siurana i el Montsant. Però els que les tenen tan a prop, també se senten atrets per aquest tipus de migracions.

Del 17 de setembre al 12 d’octubre, els veïns de Cornudella Marc Milian, Lupe Hurtado i Pep Farré han estat de viatge per terres californianes. Més enllà de passejar per les platges de Los Angeles o creuar tots els ponts de San Francisco, el seu objectiu era escalar a la vall de Yosemite, “meca” de l’escalada a nivell mundial. El Parc Nacional de Yosemite compta amb les formacions granítiques més variades i esplèndides per a la pràctica de l’escalada. A més, amb les enormes dimensions d’alguns d’aquests cingles, presenta reptes immillorables per a l’escalada tradicional –d’autoprotecció- en “big walls” (o grans parets, referint-nos a itineraris que requereixen més d’un dia per a la seva ascensió). Els escaladors han assetjat les fissures d’aquests murs des de fa més de setanta anys i, poc a poc, aquest indret ha donat lloc a algunes de les rutes més famoses i mítiques de la història de l’escalada.

.

Pep Farré al sisè llarg de Salathé Wall
Pep Farré al sisè llarg de Salathé Wall

.

A l’esquerra, Marc Milian i Lupe Hurtado a Serenity Crack.

.

yosemite2_GranCapitan570px
Marc al Half dollar de Salathé Wall

.

L’emblemàtica zona d’acampada ‘Camp 4’, doncs, va ser el  punt de partida dels escaladors cornudellencs a l’hora d’enfrontar-se a algunes de les activitats més clàssiques i cobejades. La seva adaptació i també algunes de les seves millors realitzacions foren en vies curtes, com la inoblidable Separate Reality (5.12a), sens dubte el sostre fissurat més fotografiat del món.

També van tenir l’oportunitat de practicar l’escalada en bloc sobre Midnight lightning (V9), un problema molt sol·licitat que, resolt per Ron Kauk l’any 1978, va revolucionar l’escalada en bloc a Nord-amèrica. Però per força, allà on eren, la seva mirada havia d’apuntar més alt i aviat es van enfrontar a vies de més alçada com l’agradable Nutcracker (180 m.; 5.8), el concorregut esperó Frenzy (230 m.; 5.9) o la més que excel·lent combinació de Serenity crack i Sons of yesterday (280 m.; 5.10d).

Entre tots els massissos rocosos de Yosemite sobresurten, tant per alçada com per verticalitat, el Half Dome i El Capitán. El primer (per la seva bellesa i situació privilegiada, emblema indiscutible del parc nacional) van escalar-lo pel seu vessant més assequible a través de la ruta Snake Dike.

El Gran Capitan, a Yosemite. Foto: Marc, Lupe i Pep.
imatge espectacular d’El Capitán, a Yosemite

No farien el mateix amb El Capitán, l’objectiu més ambiciós d’en Marc, Lupe i Pep. La via escollida fou Salathé Wall (1000 m.; 5.9 A2) que junt amb la seva veïna The Nose, és destacada com la millor escalada de Nord-amèrica i, per molts, de tot el món. Salathé Wall va ser oberta l’any 1961 per una cordada liderada per Royal Robbins, aleshores l’escalador més avançat dels EEUU. Batejada en honor de John Salathé, pioner de l’escalada americana als anys 50, aquesta via és encara avui un gran repte per la majoria dels escaladors i alguns dels seus trams han adquirit nom propi, com el Half dollar, la Hollow flake o The ear.

L’ascensió, que combinava l’escalada lliure amb l’artificial, va desenvolupar-se en un total de cinc dies, amb un atac final de tres dies en paret i una nit “extra” al cim per tal d’assegurar, amb la llum del dia, un descens en condicions.

Aquesta experiència, tan allunyada de les vies esportives a les que estan acostumats, ha suposat a aquests escaladors del Priorat un estímul molt satisfactori per tal de superar-se i aprendre, tot gaudint de noves i exigents experiències verticals. Els escaladors volen donar les gràcies a tots els amics que els han deixat material específic. També agrair els consells d’altres cornudellencs que havien visitat Yosemite anys enrere; o com en Toni Arbonès que, des de Siurana, també havia viatjat fins el Camp 4 en les mateixes dates que el Marc, Lupe i Pep.

Text: Pep Farré. Fotos: Lupe Hurtado.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s