Troben 1.500 fòssils a la Cova de les Borres de la Febró

L’IPHES ha efectuat recentment una nova campanya d’excavació en aquest jaciment de la Febró

Excavació a la Cova de les Borres, a La Febró, fa uns dies - Maria Soto/IPHES
Excavació a la Cova de les Borres, a La Febró, fa uns dies – Maria Soto/IPHES

Els treballs d’intervenció arqueològica de la campanya que aquest any ha dut a terme l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a la Cova de les Borres , al municipi de La Febró (Baix Camp), ha tingut novament com a objectiu principal caracteritzar els diferents nivells arqueològics del jaciment, treball iniciat en anys anteriors. Enguany s’han trobat unes 1.500 restes més, entre peces lítiques (sobre 1.300) i fauna (200), que ajudaran a entendre millor com vivien els homínids que es van moure per la conca del riu Siurana fa aproximadament entre 9.000 i 13.000 anys.

Pel que fa a la indústria lítica, es tracta de nuclis, ascles i elements retocats com, per exemple, gratadors, làmines i laminetes de dors, emprats per treballar les pells i com armadures (fletxes) per a la caça. Aquestes eines estan realitzades fonamentalment sobre sílex, encara que també apareixen peces en quars, quarsita i gres, cosa que confirmaria la utilització de diferents matèries primeres procedents dels entorns de les Muntanyes de Prades.

De restes faunístiques se n’han trobat menys perquè amb prou feines es conserven en els nivells superiors, més exposats als factors ambientals i amb unes condicions àcides que dificulten la seva preservació. Enguany, és en els nivells més antics on s’han obtingut més restes, que en campanyes anteriors, i amb millor nivell de conservació. “Encara no sabem a quines espècies pertanyen perquè ho haurem d’analitzar pròximament al laboratori, a l’IPHES, però si segueix la tendència d’anys anteriors sembla que predomina la cabra i puntualment es troben de conill”, comenta Maria Soto, arqueòloga d’aquest institut i codirectora de l’excavació juntament amb Josep Vallverdú.

Com en les dues anteriors campanyes, en aquesta ocasió també han aparegut fòssils de petxina i malacofauna marina, que possiblement s’utilitzaven com a ornament.

En el seu conjunt són restes associades al Paleolític Superior final. “Estem a l’espera d’obtenir més datacions durant les pròximes setmanes, però de moment, els nivells superiors de la seqüència tenen una cronologia que oscil·laria entre els 13.000 i 9.000 anys abans d’ara”, apunta Josep Vallverdú.

Precisament, per poder obtenir més datacions absolutes, la principal feina d’aquesta campanya ha estat la realització d’un sondeig i l’excavació d’una rasa longitudinal entre la paret i la línia de degotall de la balma (fotografia), amb l’objectiu de disposar d’un perfil representatiu de l’estratigrafia del jaciment”, observa el mateix arqueòleg.

Gràcies al sondeig s’han identificat, de forma provisional, 6 nivells arqueològics. La composició litològica d’aquests està caracteritzada per una bretxa de blocs calcaris i sòls argilosos i rics en ferro. “Tot i així esperem que augmenti el nombre de nivells en les properes campanyes, ja que el jaciment se situa sobre un gran talús del Pleistocè que s’eleva a més de 20 m. de la llera del riu Siurana”, puntualitza Vallverdú.

.

Petita mostra d'alguna de les eines i restes de malacofauna trobada a la Cova de les Borres aquesta campanya. A dalt, gratadors, i a sota puntes de dors (esquerra) - Juan Ignacio Morales / IPHES
Petita mostra d’alguna de les eines i restes de malacofauna trobada a la Cova de les Borres aquesta campanya. A dalt, gratadors, i a sota puntes de dors (esquerra) – Juan Ignacio Morales / IPHES

.

Finançament

La intervenció arqueològica a la Cova de les Borres està finançada per l’ajuntament de la Febró i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Forma part dels projectes de recerca HAR2013-41197-P i HAR2013-48784-C3-1-P del MINECO, i el 2014 SGR 900 de la Generalitat de Catalunya.

La cova de les Borres de la Febró és una balma localitzada en els cingles de la capçalera del riu Siurana, a les muntanyes de Prades. El jaciment va ser descobert i mostrejat per Manuel Mata i Albert Prunera, col·laboradors del Dr. Salvador Vilaseca, i publicat per aquest arqueòleg l’any 1973.

La represa de les intervencions, el 2012, sota la direcció de l’IPHES, està programada dins del projecte de recerca d’aquest institut “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”.

En aquests tres anys, els esforços s’han centrat a valorar l’interès del registre per a caracteritzar les primeres ocupacions humanes de les muntanyes de Prades. Però de fet, en paral·lel, hi ha dades que també s’estan utilitzant per a la investigació de la tesi doctoral que prepara María Soto.

Font: IPHES

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s