Pere Joan Barceló "Carrasclet", un pagès guerrer i llibertari. David Porcel Muñoz

ELS CARRASQUETS. Pere Joan Barceló, lo Carrasclet

carrascletPere Joan Barceló, més conegut per el Carrasclet va néixer a Capçanes l’any 1682 al peu de la Serra de Llaberia, la qual al llarg de la seva vida va conèixer “pam a pam” i on les tropes felipistes van organitzar grans batudes per tal de capturar-lo, però sense èxit. El pare del Carrasclet, Francesc Barceló, era llenyataire i carboner. El Carrasclet i el seu germà transportaven la llenya i el carbó a Falset i a Reus amb un ruquet, llocs on adineraven la seva mercaderia, ressaltant als seus compradors que es tractava de llenya de “carrasca”, és a dir, de carrasca d’alzina. Per aquesta raó acabaren per dir-los els “carrasquets”.

Aquests vivien en una petita casa d’un bosc de Marçà, des d’on portaven la seva llenya i carbó cap a Reus distant a 5 hores de camí, però on es pagava a preus millors que a Falset. A més, a Reus, els germans Carrasclet hi trobaven informació politíca actual, la qual cosa els interessava força

UN PAGÈS GUERRER I LLIBERTARI

Així amb els seus viatges a Reus, estaven al dia de les primeres agitacions precursores de l’alçament anti-borbònic. L’alçament contra Felip V no va tardar en arribar i aleshores els Carrasclets es van sentir plenament identificats amb l’ambient contra els opressors que es respirava en aquells dies. El pare del Carrasclet va adherir-se a la causa de l’Arxiduc d’Àustria contra Felip V, essent nomenat capità, el seu fill Francesc tinent i el mateix Carrasclet, alferes. El pare dels germans Barceló va morir al front de la seva companyia en una acció guerrillera a Móra d’Ebre.

Una vegada acabat el setge de Barcelona, Pere Joan Barceló ja era capità de fusellers a les ordres del comandant Antoni Vidal. En el moment que la ciutat comtal es rendia, el Carrasclet es trobava a la localitat de Cornudella, des d’on va demanar el perdó, ofert pel Rei Felip V. El 28 de setembre de 1714 obtingué el perdó i acte seguit es va retirar a la seva casa familiar de Marçà, amb la seva esposa amb la qual s’havia casat el 23 de juliol de 1709. Una vegada retirat es dedicà a fer de pagès.

.

mola_llaberia

.

PELS BOSCOS FRONDOSOS DE LLABERIA

Uns dies després, a Marçà, el Carrasclet va patir un aldarull provocat per un tinent de cavalleria, el qual anava a cobrar les contribucions de Felip V. El capità va estar a punt de disparar al Carrasclet, però aquest amb la seva destresa i audàcia se li va llançar damunt abraonant-lo a cops; finalment gou pres, però sobtadament va aconseguir de fugir i s’endinsà cap als boscos de Llaberia, on va romandre amagat per prudència durant uns dies.

Avançada la tardor va aparèixer de nou al seu poble,arriscant-se a anar a Falset on novament va ser pres i tancat al castell d’on inesperadament es va escapar de nou cap als seus amagatalls de Llaberia. El sometent de Falset el va seguir a corre-cuita. Històricament no ha pogut quedar clar si el sometent de Falset va anar a cercar al Carrasclet o bé el va ajudar a fugir, fins i tot donant-li municions; hi havia molta gent que sentia una certa simpatia pel Carrasclet. El cas és que Pere Joan es va passar al voltant d’un any per les boscàries i coves de Llaberia, sempre amb les visites periòdiques de la seva muller que li portava queviures i amb la col.laboració del poblet de Llaberia i els massos del voltant, els quals li donavem acolliment.

DEFENSOR DELS DRETS DEL POBLE

Però mentrestant els borbònics no dormien. Així, un destacament militar va acudir a Marçà a incautar els mobles i les robes de la casa del Carrasclet, en un acte, sembla ser que per provocar al guerriller a sortir del seu amagatall. Pere Joan va ser avisat amb temps d’aquest propòsit i acte seguit va reunir una collar de muntanyencs, els quals el van ajudar a desarmar als militars just en el moment que sortien de Marçà.

Els van prendre tot als militars però els deixaren en llibertat, encarregant al tinent del destacament que avisés al comandant de Tarragona que deixés estar-lo tranquil, ja que era víctima d’una injusticia i que per defensar-se s’havia d’amagar a la muntanya.

Carrasclet tornà al seu amagatall. Va venir una temporada en la que era visitat per convois militars que anaven de Catalunya a València pel Coll de Balaguer. Carrasclet reunia als seus confabulants que els servien, però sempre respectant la vida de les persones. Un temps dsesprès Carrasclet fou acusat d’assasinar a un exgovernador de Lleida, la qual cosa no era veritat. Però el cas és que com a represàlia el governador de Tarragona va detenir la seva mare i altres familiars. Mentrestant el Carrasclet anava cercant un grup de gent, seguidors fidels dels seus ideals.

La seva fama i reputació anava en augment donades les seves contundents victóries contra destacaments milicians borbònics. El Carrasclet esdevenia un gran defensor dels drets del poble, emparat sempre per la simpatia del món rural d’aquells temps. Un cop arribades aquí les autoritats borbòniques, preocupats per l’augment dels moviments del Carrasclet, decidiren fer un gran esforç per capturar-lo. A tal efecte van eixir dos destacaments, un a Tarragona i l’altre a Tortosa, disposats a reseguir de manera exhaustiva tots els boscos de Llaberia.

Aquests dos destacaments van formar una gran tenalla en direcció a la part més alta de la serra, lloc on es trobava el Carrasclet i els seus homes. Aquest, en analitzar la situació, va ordenar la dispersió dels seus homes, els quals van poder fugir sense cap problema, mentre Pere Joan Barcelo s’amagava a la seva cova encinglerada. Al mateix temps els diversos grups de la tropa borbònica topaven uns contra els altres, sense haver trobat mai rastre dels fugitius als quals pensaven que ja tenien encerclats.

.VIATGE AL ROSELLÓ

És a la primavera de l’any 1718, quan el Carrasclet rep la invitació des del Roselló per tal de passar a la Catalunya Francesa per tal d’unir-se amb l’exercit de França organitzat per a envair Catalunya amb la finalitat d’aixecar-la contra Felip V. A Pere Joan se li oferí el nomenament de coronel i tota mena de mitjans materials per les lluites. Carrasclet s’ho va rumiar bastant, però finalment comprengué que calia donar un pas ferm en la lluita contra les tropes opressores: calia passar de ser el guerriller muntanyenc del Priorat a conectar-se amb un moviment de més envergadura.

Així l’1 de maig del 1718 va partir de vora la Cartoixa d’Escaladei amb uns quants companys i la seva generosa i valenta esposa. Va arribar a Perpinyà on es va trobar amb molts exiliats procedents de Catalunya. Aquí es va entrevistar amb el Mariscal Duc de Berwck el qual li va confirmar al Carrasclet els propòsits i accions a prendre per tal de restablir l’antic règim de Catalunya enderrocat per Felip V.

Una setmana després Pere Joan Barceló es va reincorporar a Catalunya a l’espera dels dies de l’embarcament de les tropes que es reunien a Barcelona per anar a l’expedició de Sicilia. Així una vegada al mar aquesta expedició, calia aixecar un regiment irredentista.

LA PRIMERA CAMPANYA

Arribat a la comarca del Priorat va anar primer a Falset on amb tretze homes va atacar als 40 milicians que feien la guàrdia de la presó i acte seguit va alliberar a la seva germana i a la seva tia. Feta aquesta acció, el Carrasclet es va reincorporar a les muntanyes de Llaberia i una vegada avisat de l’embarcament cap a Sicília el dia 17 de juny de 1718, va allistar 8.000 homes per a la lluita, al mateix temps que feixa una gran recollida d’armes pels pobles.

Paral.lelament el nom del Carrasclet era de nou pregonat per les viles, oferint mil dobles d’or per la seva captura: però quant la cavalleria filipista acabava de fitxar els cartells i girava cua, eren trets tots o estripats sense més conseqüències. El Carrasclet, ara més que mai, continuava tenint el poble al seu costat.

Pere Joan va ser avisat que hi havia una petita concentració de tropes a Alforja a la qual va atacar i reduir sende massa problemes, fent uns quants presoners, lliurats posteriorment. Lo Carrasclet sempre respectava la vida de les persones. Després se’n va anar a Montroig amb els seus homes, on van ser sorpresos per les forces del coronel neoborbònic Josep A. Marti. Davant aquesta inesperada topada van sortir rapidament d ela vila cap a l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Aquí el Carrasclet va ser atacat de nou per les tropes borbòniques, essent assetjat fortament i sense possible escapatòria, però quan la cosa ja semblava irreversible arribaren uns vuitanta guerrillers que es trobaven a Colldejou, atrets pels sorolls de les armes; aixó va tombar la balança fent retirar a les tropes borbóniques cap a Montroig.

Uns dies després i va haver noves lluites entre el Carrasclet i el coronel Martí, entre Ginestar i Tivissa (Ribera d?Ebre). Els guerrillers catalans van sortir malparats, hagueren de recular cap a Tivissa i ascendint després cap a Llaberia, acomodant als ferits per les casetes i els masos. Un cop fet aixó, agafà els presoners i devallà pel Coll del Guix, passant per la Mola, la Serra de l’Argentera i la Mussara, sempre anant per les carenes vigilant les fondalades. Però les tropes de Felip V el seguien tenaçment i quasi ja eren damunt seu al poble de la Mussara, on el Carrasclet es va tenir que organitzar improvisadament i va haver de presentar batalla. L’enginy ràpid del guerriller va servir per preparar una petita emboscada fent caure a les tropes en una inesperada ratera, la qual cosa va permetre al Carrasclet de seguir el seu camí cap a les muntanyes de Prades i d’allí, un cop més, cap al Roselló.
.

priorat_sud

.

ELS LLOPS FEROTGES

L’any 1718 coincidint amb les lluites del Carrasclet,a la comarca del Priorat hi va haver una descontroloda proliferació de manades de llops. Això esdevingué per dos motius principals. En primer lloc les autoritats felipistes, a causa dels fets guerrillers del moment, havien retirat totes les armes als catalans, amb la qual cosa ningú podia anar a la caçera. En segon lloc al Carrasclet li feien falta armes i municions. Aquest fet el va portar a organitzar colles de guerrillers, els quals van anar de poble en poble a fer-se amb els fusells que els batlles i els regidors tenien consignades per a exterminar els llops.

La sonseqüencia d’aquests dos factors és que els llops es van poder reproduir de manera inusitada, sense perill, a partir d’aquí els danys que van ocasionar van ser nombrosos i destacables: no tan sols feien mal als ramats dels pastors, sino que fins i tot van arribar a entrar als pobles en ple dia, produint-se casos d’atacs directes a les persones, la qual cosa va atemorir notablement a la població indefensa, ja prou oprimida per les tropes invasores de Felip V

ESTIU DEL 1719: LA SEGONA CAMPANYA

El 26 de juliol del 1719 el Carrasclet i els seus homes van intentar entrar a Reus. No hi ha documentació concisa si ho van aconseguir. Més aviat sembla que no. Es parla que hi va haver varis intents: així a mitjans d’agost quan totes les tropes filipistes eren acasernades a Tarragona, Pere Joan Barcelò entrava i sortia de Reus, primordialment per les nits. Després d’aquests intents frustrats, el Carrasclet es va retirar a Alforja replegant mil cent homes i topant-se un cop més amb l’adversari filipista. Durant tota una tarde de forta calor hi va haver una lluita aferrissada; els borbònics es van veure obligats a sortir de dins de la vila i, perseguits pels fusellers insurrectes, es van haver de refugiar a les cases de l’Aleixar. Hi va haver moltes baixes, principalment entre les tropes reials.

Al dia següent Pere Joan Barceló, al costat de les seves forces acampades a dalt de l’ermita de Puigcerver, amb un gest meditatiu contemplava abaix, les terres on havia fet retirar els seus adversaris. Una vegada recuperats els homes, el Carrasclet els va conduir cap a l’Ebre, va travessar la Terra Alta i es va llençar damunt de Calaceit (Aragó, on es va apoderar d’uns 2000 fusells.

Però mentrestant el brigadier borbònic Pou de Jofre, refet de la topada d’Alforja i sabedor de la situació del Carrasclet a l’Aragó, decidí d’esperar-lo a la vora del Riu Ebre, a prop de Ginestar. Com gairebé sempre, el Carrasclet va ser informat a temps i una vegada iniciat el seu retorn cap al Priorat, enlloc de travessar el riu per la zona de Ginestar, ho va fer per Ascó sense problemes. Cautelosament va fer cap a Tivissa on ràpidament va reunir el gruix dels seus guerrers.

Mentrestant les tropes reials continuaven esperant el Carrasclet, confiant en la seva arribada de la Terra Alta, però la seva sorpresa va ser gran quan s’els va presentar per darrera baixant des de Tivissa. Això succeïa al capvespre del dia 25 d’agost. Els filipistes van haver de sortir de la població entrant en combat a camp ras. Els soldats de Felip V van quedar força tocats i els carrasclets es retiraren cap a Tivissa i d’allí cap a Riudecanyes. Però les tropes reials conseguiren reforços i els perseguiren. Aquest cop els sorpresos van ser els Carrasclets, resistint la primera embatzida, però després hagueren de retirar-se cap a la Serra de l’Argentera i Llaberia.

L’AMAGATALL DEL CARRASCLET

El Carrasclet era un gran estrateg. Com a persona de molta habilitat i astúcia, en uns moments realitzava un pla mental topogràfic de l’orografia on es trobava en les lluites amb els seus adversaris. Aixó combinat amb la seva gran tenacitat, mercès al coratge dels seus homes, li va permetre defenses i victòries contra les tropes filipistes. Pere Joan Barceló també era un home intel.ligent coneixedor de les Serres de Prades, del Montsant, de la Mussara, l’Argentera i de Llaberia.

Es en aquesta ultima serralada on el Carrasclet hi tenia un curiòs i infal.lible amagatall: en un gran cingle de la serra va descobrir una cova oberta a mitja alçada. Aquesta era impossible de ser contemplada des de baix, perquè davant del cingle hi havia un gran arbre pel qual el Carrasclet s’enfilava i estenia un tronc fins a la cova, apuntalant-lo al ramatge. Aquesta era la manera d’accedir-hi. Donada l’espessa vegetació del voltant, el sistema emprat passava desapercebut.

Aquesta cova amagatall del Carrasclet, el qual nomès era conegut pel seu germà i la seva muller, disposava d’aigua interna i era d’una capacitat suficient per a una persona; fins i tot i tocava una mica el sol

.

Capçanes. Monument al Carrasclet. Foto: Gustau Erill i Pinyot. (http://ca.wikipedia.org/)
Capçanes. Monument al Carrasclet. Foto: Gustau Erill i Pinyot. (http://ca.wikipedia.org/)

.

LA DARRERA CAMPANYA

A primers de Setembre del 1719, el Carrasclet va rebre un correu del Mariscal Duc de Berwick en el qual se’l citaba per anar amb urgència a Montlluís, on va arribar el dia 8 i li van lliurar 2.000 francs i 5 càrregues de municions. El duc i el Carrasclet van analitzar la possibilitat d’atacar una de les plaçes fortes dels filipistes: Tarragona. Es tractava d’una operació arriscada. Finalment es va decidir de tirar-la endavant. Però quan el Carrasclet retornava cap al Principat, disposat a dur a terme l’intent, va rebre un correu ordenant.li de suspendre el projecte. Calia romandre a les muntanyes de Prades i Llaberia,, des d’on era necesari inquietar al Camp de Tarragona. El 4 d’octubre d’aquell any, essent a Riudoms, el Carrasclet va ser sorprès i atacat per tropes enemigues.

Les batalles en terres planes eren un punt débil del Carrasclet amb la qual cosa va ordenar la ràpida retirada de Riudoms. Però tot l’exèrcit reial li va caure damunt, trobant-se rodejat per la cavalleria felipista. Un fet destacable el va salvar, deixant-lo fugir una vegada més: la infanteria de les tropes felipistes atacants estava formada per soldats catalans (obligats o comprats).

ASSETJATS A LES MUNTANYES DE MONTSERRAT

Després d’aquesta desfeta el Carrasclet i els seus homes es van parapetar per les muntanyes de Prades. Passats uns dies van devallar cap a Montblanc i a la Conca de Barberà hi van tenir varis combats. Les tropes reials li petjaven els talons amunt i avall.Els va despistar i pasant pel Penedès i l’Anoia, va arribar fins a Montserrat pujant-hi pels Brucs. Aqui el Carrasclet es pren´gué uns dies de descans, reagrupant tàcticament els seus homes. Novament els felipistes els van acorralar, primer sense massa éxit, però després ja va ser més fostigat i acorralat. Els carrasclets van haver de fugir per la nit.

La seva contínua presència a dalt, als cinglerams de Collbató.Ràpidament el gros de les seves forces van tirar amunt cap al Monestir, es van refer i ja en la fosco de la nit montserratina van fugir pel coll de Can Massana. Això passava el dia 15 d’octubre del 1719. Després van anar a Tremp a passar revista. A primeries del mes de desembre el Carrasclet va intentar de fer-se amb Valls, trobant-se amb moltes dificultats. Va fracasar en l’intent. La població de Valls majoritàriament pro-felipista, va fer-lo tirar enrera. Acte seguit el Carrasclet es va reincorporar a França.

EL FINAL DE LES LLUITES

Trobant-se així les coses, arribà el 5 de desembre i a Madrid havia caigut Alberoni, posant-se la diplomàcia en marxa per tal d’establir l’arranjament de la guerra. El 20 de gener del 1720 Felip V declarava la seva adhesió al pacte de la Quadruple Aliança. D’aquesta manera l’acció de França a Catalunya era finida. Quedaren alguns escamots de guerrillers escampats pel principat, ara ja lliurats a la seva propia sort.

França ja no en volia saber res; els fusellers catalans es van sentir dolguts i enganyats en poder comprovar com tan sols havien esdevingut un instrument en benfici dels interessos francesos. El Carrasclet tenaç i obstinat, encara va intentar de tornar a Catalunya amb els seus guerrillers armats però ja no el van deixar.

ADÈU A LA TERRA ESTIMADA

Vuit dies després, de nou el vaixell recollia al Carrasclet a la platja. A mesura que s’endinsaven a la Mediterrània, el Carrasclet i els seus companys albiraven per darrera vegada les serralades inconfusibles de Llaberia. Enrera quedaven dies i nits de lluites, de sacrificis, de perills sobtats, de fugides inesperades, de grans patiments….

Però sobretot enrera quedaven també els lligams físics arrelats a una terra i una gents que sempre portarien en el seu record intern… S’acomiadaven de la seva terra, per la qual havien viscut i lluitat durant tant de temps.

Vuit dies després, de nou el vaixell recollia al Carrasclet a la platja. A mesura que s’endinsaven a la Mediterrània, el Carrasclet i els seus companys albiraven per darrera vegada les serralades inconfusibles de Llaberia. Enrera quedaven dies i nits de lluites, de sacrificis, de perills sobtats, de fugides inesperades, de grans patiments….

Però sobretot enrera quedaven també els lligams físics arrelats a una terra i una gents que sempre portarien en el seu record intern… S’acomiadaven de la seva terra, per la qual havien viscut i lluitat durant tant de temps.


 

Text, imatges i article original: LO CARRASCLES: Pere Joan Barceló ……un pagès guerrer i llibertari. ELS CARRASQUETS. Pere Joan Barceló, lo Carrasclet. – Marçà. Web no oficial de Marçà. Web personal de David Porcel Muñoz.

bibliografia:

JOSEP IGLESIES. El Guerriller Carrasclet. (Ed.Dalmau 1961)
M. ARITZETA I ABAD. Carrasclet Veciana. (Omnium Cultural,1979)
PIERRE VILAR. Història de Catalunya

Altra bibliogràfia: Andreu Sotorra El coronel de cala Gestell, (Alfaguara, 1993)

CATSUD -Josep Abelló


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.