1938: Veïns denunciats pel Front Popular a Cornudella.

Sobre el document

El document consta de tres fulls mecanografiats. Es tracta d’una llista elaborada a l’Ajuntament de la vila, adreçada al comitè del Front Popular de la comarca del Baix Camp, on hi consta una extensa llista de noms de cornudellencs de dretes, que segons s’afirma, eren “elements desafectes”, “derrotistes”, “especuladors” i “provocadors”. No és l’original que es va redactar a l’Ajuntament, el 6 d’abril de 1938 -en plena guerra civil- presidit aleshores per Gaudenci Bodro Voltó, del Front Popular / Front d’Esquerres de Cornudella. Es tracta d’una còpia en castellà (de l’original, escrit en català) -còpia “exacta”, segons afirma el document i “traducida con toda escrupulosidad, por estar redactado en catalán”- feta pocs mesos després de finalitzar la guerra, concretament del 9 de desembre de 1939, per la secció local de F.E.T y del las J.O.N.S. (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, que era el nom del partit únic de la dictadura franquista), signada pel cap local del partit Rosendo Domingo.

En el document, el Front Popular local demanava que dites persones fossin destinades a treballs de fortificació al front. Son una trentena llarga, entre veïns residents a la vila, forasters que estaven al poble fent “campanya derrotista” i desertors.

Precedents històrics

El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Aquestes eleccions s’emmarcaven dins un clima social molt tens i una polarització molt perillosa de les forces polítiques, que feien témer un cop d’estat feixista. Cal tenir en compte l’època convulsa que travessava l’estat espanyol, i Europa en general, on gairebé a la meitat dels estats europeus hi havia governs feixistes, nazis o autoritaris de dreta.

Davant aquesta amenaça, els partits d’esquerres de tot l’estat va formar una coalició agrupant diverses organitzacions d’aquesta tendència per a presentar-se plegats a les eleccions. La coalició va rebre el nom de Front Popular (a Catalunya també anomenat Front d’Esquerres), i els principals partits que la conformaven eren PSOE, Izquierda Republicana, ERC, Unió Republicana, Partit Comunista d’Espanya, Acció Catalana, POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Sindicalista i ORGA (Organització Republicana Gallega Autònoma).

En contraposició, els partits i organitzacions de dretes van crear una altra coalició de signe contrari, el Front Nacional Contrarevolucionari (a Catalunya, Front Català d’Ordre), liderada pel partit de dreta catòlica CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), Comunió Tradicionalista, Renovación Española, Partit Agrari, Independents dretans, Conservadors, Monàrquics independents, Partit Nacionalista Espanyol i Catòlics.

Les eleccions les guanyar el Front Popular per un estret marge (34’3% de vots), mentre que el Front Nacional Contrarevolucionari en va obtenir un 33’2%. A Catalunya el president durant el govern del Front Popular va ser Lluís Companys, líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, que havia exercit d’advocat dels sindicalistes de la CNT.

La dreta espanyola es va oposar radicalment al front popular des del començament, i tot i els esforços del Front Popular de desterrar fora de la península Ibèrica a oficials d’alt rang sospitosos d’alçar-se contra el govern, com els generals Franco i Mola, o disminuir l’exèrcit i la guàrdia civil, la lleialtat dels quals el govern dubtava, la situació finalment va desembocar en l’esclat de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936.

Descontrol polític a Cornudella en temps convulsos

A Cornudella de Montsant, el Front d’Esquerres va guanyar amb un 61,6% de vots. El 18 de febrer de 1936 entra com a alcalde Joan Sentís Perulles, però l’ambient al país -i a Cornudella- era tens i complicat, amb disturbis i vagues arreu. Només un parell d’anys abans -el 6 d’octubre de 1934- el president Lluís Companys havia proclamat l’Estat Català, i de resultes dels anomenats “fets del 6 d’octubre”, a Cornudella hi van haver almenys quatre detinguts: Josep Aragonès i Pericar, Joan Busquets i Garcia, Francesc Gomis i Vinyes, i Josep Marçal i Alzamora. L’esclat de la guerra, el 18 de juliol de 1936, com no podia ser d’una altra manera, no va fer si no empitjorar encara més les coses. Problemes de queviures, raccionament del pa, sucre, ous; tensions a l’Ajuntament per la impossibilitat de trobar solucions…

Un exemple de l’estat de descontrol que es vivia és el ball d’alcaldes que hi va haver a la vila: Joan Sentís Perulles va plegar el 5 d’octubre del mateix any, i va ser substituït per un Consell Administratiu provisional, format pels partits i sindicats amb representació a la vila: PSUC, ECC, POUM, UGT i CNT, aquests darrers amb molta força en aquells moments a Cornudella, i freqüentment enfrontats a ERC. Abans d’acabar l’any 1936 encara hi van haver dos alcaldes més: Ramon Perulles Estivill (del 5 al 16 d’octubre) i Joan Busquets i Garcia (del 16 d’octubre fins al 31 de desembre). L’any següent les coses no van millorar. En començar l’any 1937, la correlació de forces a l’ajuntament era: CNT i ERC, tres vocals, PSUC, dos vocals i POUM, un vocal. L’any va començar amb alcalde nou, Joan Aragonès i Llorens (fins al maig); Joan Busquets i Garcia va ser alcalde accidental (el mes de maig); Joan Aragonès Llorens el va seguir (des del juny fins el 23 d’octubre); Sebastià Oliveras Dolced (fins l’11 de novembre), i Gaudendi Bodro Voltó, de la CNT, l’home que presideix l’Ajuntament quan es redacta el document que podem veure en aquesta mateixa pàgina, va dimitir el 27 de juliol de 1938.

Els canvis de regidors i alcaldes va continuar fins l’ocupació de la vila per l’exèrcit franquista el 15 de gener de 1939, però no cal extendre’s més, podem veure que tal seguit de dimissions i destitucions no son normals, i tals fets només podien estar produïts per circumstàncies del tot extraordinàries.


CEDA_doc2011002_600px

CEDA_doc2011003_600px

CEDA_doc2011004_600px

logoARXIU-MORATO-ARAGONES


Text que acompanya els documents: Carles X. Cabós. El text que acompanya els documents és accessori, per situar al lector en el moment històric en que es van redactar els documents.

Fonts consultades:

-Història de Cornudella de Montsant. Una Vila del comtat de Prades. Ezequiel Gort Juanpere. 1994.

-Els qui regiren la vila des de 1500 fins ara. Miquel Martorell Garau. 1992.

Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Joan Campàs: Apunts sobre la Guerra Civil Espanyola.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.