S'ajorna la presentació de la candidatura prioratina a la UNESCO

La manca de recursos fa que la presentació del dossier definitiu de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, prevista per a final d’any, s’ajorni fins a l’any que ve.

Roser Vernet, coordinadora de Prioritat, i Joan Carles Garcia, president del Consell Comarcal del Priorat, en una reunió sobre la candidatura Priorat-Montsant-Siurana. Foto: delCamp.cat.
Roser Vernet, coordinadora de Prioritat, i Joan Carles Garcia, president del Consell Comarcal del Priorat, en una reunió sobre la candidatura Priorat-Montsant-Siurana. Foto: delCamp.cat.

L’any 2007 va néixer l’associació Prioritat, creada des de la societat civil de la comarca del Priorat amb l’objectiu de treballar per presentar una candidatura a la UNESCO com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània. Uns anys després, la proposta ja es troba a la llista indicativa del Ministeri de Cultura, on ha de passar almenys un any abans de ser elevada a la UNESCO. Falta, però, el dossier definitiu, que, tot i que estava previst que es pogués presentar aquesta propera tardor, no estarà enllestit fins a l’any que ve a causa de la manca de finançament amb què s’han trobat els impulsors. A hores d’ara fan front comú Prioritat, el Consell Comarcal del Priorat i la Diputació de Tarragona.

Roser Vernet, coordinadora de Prioritat, té claríssim que, malgrat els obstacles, el paisatge del Priorat-Montsant-Siurana acabarà esdevenint Patrimoni Mundial de la UNESCO. “Si tot va bé, si l’any que ve presentem el dossier; vol dir que el 2016 l’Estat espanyol ens pot presentar, i que a la sessió del Patrimoni Mundial del 2017 ens podríem inscriure”, ha detallat, esperançada. De fet, la candidatura està inclosa a la llista indicativa espanyola des del novembre del 2013, i a partir d’aquesta propera tardor ja podria ser presentada a la UNESCO sempre que el dossier final estigués acabat. “La nostra primera intenció era tenir-ho enllestit a final d’any”, ha explicat Vernet, “però la manca de recursos ens fa ser realistes i ens donem un any més de coll”. Una situació que, ha afirmat, “ens va bé”, ja que s’avança de manera que cada pas “queda ben consolidat”.

Actualment, segons comenta la coordinadora, el projecte camina amb tres fronts paral·lels: el front territorial —fent conèixer la candidatura i implicant-hi el màxim de gent del territori—, el front acadèmic —el dossier que s’ha de presentar a la UNESCO, amb un guió molt pautat— i el front institucional —ja que són els estats els que presenten les candidatures, en funció de les propostes que fan les comunitats autònomes.

Donar valor a les característiques del paisatge prioratí

Vernet ha assegurat que el paisatge de la comarca té valors molt diversos, però n’ha destacat un parell: la llegibilitat i l’heterogeneïtat. En aquest sentit, ha posat com a exemple el patrimoni de pedra seca, “que et permet llegir com ha evolucionat i com viu aquest paisatge”, i demostra que no és homogeni “perquè no tots els marges estan fets amb el mateix tipus de pedra”.

La realització del dossier de la candidatura, ha exposat, “ens obliga a conèixer d’una manera molt detallada els valors que tenim, i nosaltres mateixos estem descobrint coses que no sabíem”. “Només estimes, defenses i promociones una cosa que la coneixes i la valores”, ha remarcat la coordinadora. “Si estem aprenent a conèixer més el nostre territori, nosaltres mateixos ens el reconeixem i el farem reconèixer a fora”, ha reblat.

El pla de gestió, de la mà de la Carta del paisatge

A més del dossier, per aconseguir el reconeixement de Patrimoni Mundial s’ha d’aportar un pla de gestió “que garanteixi que aquells valors que dius que tens els continuaràs tenint”, com ha relatat Vernet. En aquest punt la candidatura s’uneix a la Carta del paisatge del Priorat, un document que diversos agents van signar el 2012 i que defineix les accions que cal dur a terme per potenciar l’entorn paisatgístic de la comarca i preservar-lo.

Joan Carles Garcia, president del Consell Comarcal del Priorat, ha manifestat, en aquesta línia, que la candidatura i la Carta del paisatge «avancen juntes», i que la comissió de seguiment de la Carta del paisatge —que es va constituir a final del 2013— s’hauria de convertir en l’embrió del pla de gestió. “Quan persones, empreses, administracions…, entre tots, podem posar-nos d’acord sobre què volem ser quan siguem grans, no té preu”, ha celebrat Vernet.

Els beneficis del reconeixement

És indiscutible que el reconeixement del Priorat-Montsant-Siurana com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània per part de la UNESCO suposaria beneficis per a la comarca. A més, seria el primer paisatge cultural que l’organització reconeixeria a Catalunya. Des de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat, el president del Consell Regulador, Toni Alcover, ha dit que l’entrada a la llista del Patrimoni Mundial com un bé més “revaloritzarà la nostra copa de vi i li donarà un valor afegit”. Segons la coordinadora de Prioritat, a més del profit que aconsegueixen durant el procés, tot plegat comportaria “un reconeixement a escala mundial”, una situació que “no et pagaria cap campanya publicitària”, ha bromejat.

La candidatura del Priorat, cosa de tots

Que el Priorat aconsegueixi el reconeixement com a Paisatge Cultural de la UNESCO no hauria de ser un afer només prioratí. Si la vegueria funcionés, i Reus i Tarragona deixessin de mirar-se el melic i actuessin com a verdaderes capitals, amb el que tot això implica de lideratge i també de despesa econòmica, avui tots donaríem suport incondicional, polític, econòmic i mediàtic a aquest afer: estratègic no només per al Priorat.

En aquesta qüestió, com en tantes altres, es tornen a evidenciar totes les febleses que com a territori tenim i el maleït curtterminisme que impera en tots els àmbits de decisió i actuació públics i privats.

La candidatura és eminentment prioratina i és des d’allí d’on s’ha de liderar i treballar en primer terme, però la resta de gent del Camp hauríem de donar suport incondicional a tots els nivells, també en l’econòmic, per garantir-ne l’èxit.

Primer, i pot semblar primari, però és un axioma que funciona a tot el món menys aquí, perquè són els «nostres», i nosaltres hem de defensar primer que tot el que és nostre. I també perquè ens convé. Convé que en la nostra oferta turística, massa decantada cap al sol i platja, hi hagi un complement de qualitat com un Patrimoni Mundial de la UNESCO, que posaria un granet de sorra més a la tant buscada desestacionalització turística.

Ens convé perquè afavoriria el reequilibri territorial i frenaria l’evident perill de despoblació que pateixen algunes zones del Priorat on l’envelliment és alarmant, i ens convé perquè seria un motiu d’orgull per a tots, per als prioratins i per als que vivim a la vora i estimem el Priorat, i una injecció d’autoestima i d’orgull del que som i el que tenim no està mai de més.

Notícia de:

http://www.diaridetarragona.com/comarques/29354/el-paisatge-del-priorat-busca-resso-internacional-per-ser-patrimoni-mundial

http://www.naciodigital.cat/delcamp/noticia/40010/any/coll/tenir/dossier/definitiu/candidatura/prioratina

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.