Mor Albert Gonzalo, un humanista del s.XXI. Meritxell Cardona.

albert_gonzalo
Albert Gonzalo

La setmana passada moria inesperadament el pintor Albert Gonzalo d’una aturada cardíaca. La premsa se n’ha fet ressò àmpliament pels seus mèrits artístics i professionals. Però jo voldria compartir amb vosaltres la seva relació particular amb Cornudella, lloc on ens vam conèixer i nexe de la relació posterior que vam establir.

L’Albert, estiuejava amb la seva família a la casa del carrer Sant Jaume i, de jovenet, ja posseïa una aura que el diferenciava dels altres joves de la seva edat: passava el temps llegint a la fresca dels bancs del parc, passejava la seva fràgil figura buscant racons per prendre apunts, dissertava amb gent més gran sobre temes literaris i filosòfics… és a dir, activitats poc usuals per als joves estiuejants. Jo, llavors, era molt petita però conservo la imatge d’aquells dies.

Força anys després, durant les proves d’accés que vaig realitzar per ser admesa a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, vaig retrobar-lo formant part del tribunal d’avaluació. Allí va començar la nostra relació com a mestre i alumna, que es va dilatar ja per sempre. Tots tenim un referent en la nostra etapa d’estudiants que ens marcarà de per vida. Ell n’ha estat un.

I la nostra vinculació docent, anava més enllà durant els estius que es permetia passar una temporada a Cornudella, entre viatge i viatge al Japó, a la Índia o al cor d’Africa. Les seves estades es componien d’infinites hores de treball, alternades amb divines tertúlies d’amics, a les quals compartia tota la seva essència d’artista bohemi i cosmopolita, amant de la bellesa i l’espiritualitat, present a les coses més simples.

Recordo un vespre asseguts al Bar de la Plaça: va identificar amb una simple mirada furtiva el pilar àrab del castell de Siurana enmig de la penombra (és al cantó del carreró). Els elements arquitectònics de la cultura àrab son fonamentals en la iconografia de la seva obra, i aquella troballa davant seu enmig d’una plaça al Priorat us podeu imaginar que va donar peu a una jornada inoblidable.

Si hagués de definir-lo amb pocs adjectius, diria que va ser elegant en la vida i en la seva obra, esplèndid amb els amics i amant de la plenitud dels sentits i l’esperit.

El trobarem a faltar… Però ens ha deixat el seu llegat.

Meritxell Cardona.

.

Portada del llibret de l'Aplec de Sardanes de 2001, obra d'Albert Gonzalo.
Portada del llibret de l’Aplec de Sardanes de 2001, obra d’Albert Gonzalo.

 

.

Anuncis

Hi ha un comentari

  1. Moltes gràcies Meritxell per les teves paraules. Sòc la seva filla i es tot un honor veure les mostres d’amor que rep el pare. Moltes gràcies de tot cor i si m’ho permets ho posaré a la seva web que estic fent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s