a
Joaquim Piñol i Aguadé va néixer a Puigcerdà el 28 d’octubre de 1917. Era fill d’un notari de Cornudella que es trobava accidentalment a aquella ciutat per motius professionals. Es llicencià en Medicina a Barcelona l’any 1942 i es doctorà a la mateixa ciutat l’any 1956. Estudià l’especialitat a Barcelona, a Vilanova i a Madrid, però la resta de la seva vida professional transcorregué a Barcelona. Allí fou professor adjunt a la Universitat de Barcelona i el 1965 passà a encarregar-se de la càtedra quan va morir el seu col·lega Vilanova. Dos anys després, el 31 de gener de 1967, fou finalment nomenat catedràtic després de difícils oposicions i hi romangué fins al final de la seva vida, el 17 d’agost de 1977.
Piñol dirigí també l’Escola Professional de Dermatologia i l’Escola de Serologia. Entre els nombrosos càrrecs destaquen la vice-presidència de l’Associació de Dermatòlegs de Llengua Francesa i del Col·legi Íbero – llatinoamericà de Dermatologia, així com la direcció de la revista d’aquesta darrera institució i de Medicina Cutánea. També fou membre de la Real Academia de Medicina de Barcelona i president d’honor de l’Academia Española de Dermatología. Autor de més de 400 publicacions i de sis llibres de dermatologia, destacà especialment en el camp de la citologia cutània, els tumors, les porfíries (descriví la porfíria hepatoeritrocitària) i la fotobioquímica i les malalties per radiacions lumíniques.
Piñol morí més jove que el seu company i amic Vilanova. Un càncer de pulmó acabà prematurament amb la seva vida el 17 d’agost de 1977, i així es truncà una vida professional que molt probablement hauria donat moltes més satisfaccions. Vilanova i Piñol treballaren junts des de l’arribada del primer a la càtedra de Barcelona. La seva relació fou estreta i plena d’intercanvi d’idees i de conceptes, més enllà de la relació mestredeixeble que podria fer pensar la diferència d’edat i de rang acadèmic. Carreras ho posà de relleu en una anècdota personal: ‘Un dia vaig consultar un cas dubtós a Vilanova, i després de pensar-s’hi molt va dir seriosament: “Pregunta-ho a en Piñol, que ho sap tot.”.
Era evident que Vilanova considerava a Piñol com el seu successor natural a la càtedra i així ho féu notar poc abans de la seva mort, quan demanà a Piñol que anés a Paris a llegir la seva ponència, ja que Piñol havia d’ocupar el seu lloc al mig de la dermatologia francesa. A la seva mort, Piñol escriví la semblança més extensa i sentida del seu professor, col·lega i amic. Val la pena recordar les darreres paraules d’aquest escrit: ‘La seva vida fou una lliçó de coratge per aquells que lluiten per no ser com són sense assolir-ho, per aquells que no tenen voluntat de ser millors demà que avui. La seva mort fou una lliçó de pau, per tots.’
La hipodermitis nodular subaguda migratòria: la síndrome de Vilanova-Piñol
Joaquim Piñol explicà la gènesi del descobriment de la forma següent: ‘Amb mi mateix va publicar [Vilanova] la descripció d’una nova entitat clínica fins llavors no coneguda, que està avui amplament comentada en tots els textos i manuals de Dermatologia, la hipodermitis migratiu de Vilanova i Piñol, afecció ben corrent que havia passat desapercebuda’.
La hipodermitis fou inicialment descrita per Joaquim Piñol i Xavier Vilanova a la literatura mèdica francesa amb el nom de Hypodermite nodulaire subaiguë migratrice en una publicació on descriviren extensament onze pacients amb la malaltia i realitzaren un detallat diagnòstic diferencial per refermar la novetat de l’entitat. Explicaren el perquè del seu nom: “hipodermitis” ja que afecta la hipodermis, “nodular” perquè el nòdul és la lesió elemental, “subaguda” per assenyalar el caràcter subagut de la seva evolució i “migratòria” per remarcar la tendència de la lesió a ser extensa i a canviar de localització. Aquesta entitat fou descrita com lesions nodulars de localització profunda a la part inferior de les cames, que creixien per confluència o extensió perifèrica fins formar plaques extenses de fins a 20 cm de diàmetre. Només es trobaven en dones que havien patit prèviament mal de coll i desapareixien després d’un tractament curt amb iodur potàssic. Les troballes histològiques també eren característiques: les lesions es localitzaven en els septes interlobulars de la hipodermis, i s’observaven proliferació capil·lar amb infiltracions disseminades d’histiòcits i monòcits, així com canvis notables en les fibres de col·lagen. Tres anys més tard publicaren les troballes de nous pacients i comentaren les dificultats diagnòstiques amb altres quadres clínics com la vasculitis nodular, la panniculitis de Pfeiffer-Weber-Christian, l’eritema nodós i la cel·lulitis per estasi. En aquest nou article, Vilanova i Piñol anomenen la seva entitat com “panniculitis migratòria nodular subaguda”, nom amb què és coneguda a la majoria de la literatura anglosaxona.
La hipodermitis nodular subaguda migratòria o síndrome de Vilanova-Piñol és una malaltia del pannicle adipós caracteritzada per l’aparició de nòduls a les cares anterior o externa de les cames, que s’estenen perifèricament i formen una vora de color vermellós. Ulteriorment el nòdul s’aplata, es reabsorbeix i queda una pigmentació residual durant molt de temps. També ha rebut els noms de panniculitis nodular subaguda migratòria o síndrome de Vilanova – Piñol Aguadé.
Bé, ara ja sabem una mica més d’un cornudellenc il·lustre que va passar a la història gràcies a la seva intel·ligència i ganes de treballar. El C.E.I.P. de Cornudella porta el seu nom.
a
____________________________________________________________________________________________________
Informació facilitada per: Glòria Espasa, Patronat Municipal de Turisme de Cornudella de Montsant. Informació extreta de la pàgina web: http://www.academia.cat/pages/academ/vidaacad/publica/Annals/2001/A1/banos.htm. Publicat a Cornudellaweb.com: 2008. Publicat a Cornudella Blog: 19/03/2014.
____________________________________________________________________________________________________
Cornudellaweb / PrioratDigital / Segle21.cat 1998-2017 