Multes. Àngel Lluís Carrillo

Tres en dos mesos, dos el dia de Reis, quan vaig pujar i baixar a Cornudella, la darrera fa uns dies, també per excés de velocitat, a 100 era el legal, anava a 110,5, 50 euros, punt i final, hi ha una foto i un radar amb milers de certificats de que funciona bé, tot molt legal, tot molt clar, paga i calla.

Un cop m’han demanat la identificació del conductor, vas a la pàgina de Trànsit de la Generalitat i et diu això:

Quines conseqüències té no atendre a un requeriment de conductor/a?
Incomplir el deure d’identificació del conductor/a que té la persona titular o arrendatària a llarg termini del vehicle és una infracció molt greu. La sanció és del doble de la prevista per a la infracció originària si aquesta és lleu i del triple si és greu o molt greu.

Em trobo una mica amenaçat, si no puc fer la gestió aquesta seré un delinqüent, amb una falta Greu o Molt Greu. La meva pregunta és fàcil, si jo sóc un asocial per no pagar una multa o no identificar-me, que collons es el Millet? Un genocida?

Es fa coll amunt viure en una societat on no pagar una petita multa et converteix en l’enemic públic número u, i fotre milions d’euros fa que siguis algú imputat, a la espera de judici, on no et demanaran els quartos, el que diran es que tens que anar a presó, però com ja tens una edat, o estàs malalt, o trist o qualsevol altre cosa no hi entraràs mai.

Ja sé que són les regles del joc, però costa jugar-hi, costa estar en un país on et tracten com un xoriço si no pagues 50 euros de multa i com un Rei si en fots 5 milions, i això sembla que no ho arregla ni la Independència, ni l’annexió a França (la meva opció preferida), ni seguir a Espanya, ni ser un estat més dels Estats Units d’Amèrica, ni l’annexió a Suïssa (bé, aquesta és la meva preferida).

I deixo aquesta imatge per la reflexió, sobre la frontera entre les màquines i la realitat, per estar darrera d’un teclat no canviarem quasi res, si volem canviar les coses tenim que sortir al món real, buscar l’arma més adient i disparar. Qui ha fet més per lluitar contra els desnonament? Probablement la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de l’Ada Colau, però, qui ha aconseguit més? Dons l’advocat i el jutge que van portar el cas a la Unió Europea, i els de Brussel·les li van dir al govern espanyol com s’havia d’actuar, i ells a creure. Dels dos representants de la llei no sabem el seu nom, però amb l’arma adequada van canviar les coses.

twitter

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s